Ets amor

després de fer l'amor, enamoradissa (res de tonteta)
sense vent (not'agrada), en un dia vermell travessat per gotes d'aigua, mirar els coloms a la muralla, rosegant-te les ungles d'emoció sense saber quin dia és i saborejant xocolata NEGRA, dormint i somiant... i al costat saltant una granoteta verda... pot haver-hi quelcom millor? ( la teva biografia m'ha salvat el comentari) ja ja...
Em costa deixar la teva plana de la web, la teva mirada em té pres je je...
M'encanta l'estrofa d'en Roger Mas!
petons i una abraçada en blanc i negre.

Quina força que te el teu vers! I a mes es molt facil coincidir amb les teves paraules!Tens molta sort de ser al mateix temps dolça, forta i valenta. Una altra cosa m'ha agradat molt al llegir la teva biografia: jo també soc una adicta de la xocolata, ja es pot veure als meus relats o al meu nom... que aprofiti!!
Encantada de coneixet, fosca!
xocolatina

en que es demana silenci i es prega la carícia.

Si, oblida la vida, ara que pots, que l'amor vagi per davant i vola... escapa't del ara i de l'aquí mentre l'amor et presti les ales, mentre el cor et bategui prou fort i prou clar com per aixecar-te per damunt de tot...
Sort!
Pell

Hola Fosca,
Acabo de llegir el teu esvelt poema, carregat d'intensitat. Sé de quin amor em parles.
Però et confesaré un petit secret Fosca, aquest amor és molt profund, gens homologat i per tant força desconegut.
Sé de quin amor em parles Fosca, segueix aquest estel que et marca el cami i sense dubtes, t'ho puc assegurar jo que m'he fet gran gràcies a ell.
Sé de quin amor em parles...

I brindo per tu i per aquest amor.
Felicitats per haver-lo trobat,
Roda03