AMIGUES

Un relat de: Marina i punt
Eren amigues, sí, però d'aquella manera. No feia pas massa que es coneixien, potser quatre anys a molt estirar i, a banda d'algunes coincidències personals i alguna afició comuna, en ben poca cosa s'assemblaven. De tant en tant quedaven per sopar, anar al cinema, al teatre, a ballar... s'ho passaven bé.
Aquest estiu van decidir anar-se'n plegades uns dies de vacances. Compartirien habitació, ho portaven tot organitzat des d'aquí, així que ja tenien bitllets i entrades per tots els desplaçaments i visites que els interessaven. Van deixar alguns espais de temps lliures que ja decidirien com omplir-los un cop fossin a lloc.
A totes dues els feia cert respecte aquesta convivència perquè ja tenien experiència en converses que, segons quins temes tractaven, començaven tranquil·les i esdevenien discussions prou acalorades. Així i tot, havien après a esquivar tant com podien aquells aspectes en què no coincidien i ho portaven més o menys bé. Cinc dies passarien volant, per què no provar-ho?
Un cop al destí, però, van adonar-se de seguida que no era tan sols la ideologia distinta que les diferenciava sinó també el seu tarannà quotidià. Al tercer dia ja va començar a mastegar-se la tibantor. Les estones que podien ja les passaven cada una pel seu compte i quan inevitablement, tornaven a trobar-se, la tensió era palesa.
El dia abans de la tornada, van intentar arreglar malentesos parlant "civilitzadament" com dues persones adultes que "controlen perfectament la situació". Només quedava un dia, mirarien d'arreglar-ho. Però, ai las! Tanta contenció no podia ser bona de cap manera i, irremeiablement, van començar a saltar focs artificials. Escurçons, serps i gripaus tant de temps retinguts dins la gola van anar brollant de llurs boques i la cosa va acabar com el rosari de l'Aurora.
El darrer dia ja va ser de traca i mocador. L'una que només volia parlar per convèncer que tenia raó, l'altra que n'estava tipa de tantes explicacions, que ja no podia aguantar més certes històries per a no dormir.
Al tren de tornada, per sort, quedava algun seient buit i una d'elles va fer un canvi estratègic a un altre vagó. Es van poder estalviar el mal tràngol d'haver de seure de costat durant aquelles hores de trajecte.
D'això ja fa gairebé dos mesos i encara no s'han tornat a parlar. Una encara pensa que li queden temes pendents, l'altra no en vol ni sentir a parlar més del viatge. Totes dues pateixen per si un dia coincideixen en algun lloc, no saben bé com reaccionaran, de moment necessiten deixar reposar les aigües turbulentes i veure si de mica en mica les coses tornen al seu lloc. Potser és una cosa que havia de passar i les vacances tan sols va precipitar els esdeveniments. Una llàstima.

Comentaris

  • Agaïment[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-10-2022

    Gràcies Marina pel teu "murri"comentari. M'agrada que el trobis creatiu.
    Cordialment.
    Rosa.

  • Convivència.[Ofensiu]
    Joan Colom | 12-10-2022

    És que la convivència és la prova del cotó fluix, com deia el criat de l’anunci. I això val tant per a les amistats com per a les parelles.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-10-2022 | Valoració: 10


    Bona vesprada, Marina: Gràcies per la teua visita i la teua opinió al meu relat "La butlleta de loteria". Gràcies per dir-me que és una "bonica sorpresa final".
    M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • En diem amistat[Ofensiu]
    Prou bé | 11-10-2022

    Perquè ens ho sembla, però ven realitat no passa de relació social.
    Llàstima comprovar-ho en uns dies de vacances i sort que eren pocs!
    Molt ben explicat i un bon ritme que manté l'interès.
    Això que t'han dit que cada dia escrius millor m'ha fet somriure perquè m'hi veig reflectida. A mesura que anem escrivint tots ho fem millor. Es una bona pàgina d'aprenentatge!
    Amb total cordialitat

    P.S. arran el comentari del poema retorn, exactament cor dividit en va dir la protagonista que té... (és la meva germana)

  • Per què no provar-ho?[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 10-10-2022 | Valoració: 10

    M'agrada aquest relat. Ben descrit i explicat amb les paraules necessàries. Estàs creixent en cada relat compartit.

    Si no ho haguessin provat, sempre es quedarien amb el dubte de si realment son tan amigues. I ja s'ha vist que no ho són, i que ni tan sols es toleren.

    Esperem que cadascuna per separat trobi connexió d'amistat amb un altra amiga. I si tornen a coincidir en la vida, que sobretot es respectin.

    Abraçades múltiples,

    Helena

  • Les vacances. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-10-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut i amb bona traça, que desenvolupa uns aires entre dues amigues. M'ha impressionat com el descrius, amb molta paciència, per a sentir el concepte d'amistat, entre elles.
    Cordialment.

  • Amistat?[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-10-2022

    Potser si, però en una bona amistat sempre hi ha falta una bona dosi de tolerància i acceptació, que aquí no trobo que hi sigui. Tot i que comprobar-ho ha estat molt bé.

    He trobat un relat molt curós i molt ben escrit. Cada dia escrius millor Marina.

    Et felicito!!

    Cordialment.

    Rosa.

  • In crescendo [Ofensiu]
    llpages | 09-10-2022

    Un text que va pujant de to les desavinences entre les dues amigues. I ho fa amb encert, amb un ritme d'esdeveniments que passa molt bé. Sovint hi ha escriptors que escriuen massa sobre un aspecte de la relació, i aleshores es fa pesat; no és aquest el cas, has sabut trobar l'extensió exacte per descriure uns fets que, malauradament, són freqüents. A seguir escrivint, Marina i punt!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Marina i punt

10 Relats

92 Comentaris

2934 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascuda a Mataró l'any 60, només desitjo que la vida em segueixi acollint amablement com fins ara. M’estreno en això d’escriure i compartir-ho. Veurem com me’n surto.