RPV 46 "L'esperança" <==>FI DE TERMINI I VOTACIÓ<==>

Intervenció de: F. Arnau | 24-07-2008

---

Companyes i companys !
Fa nou dies (9) em vaig fer càrrec d'aquest RPV 46 "L'esperança" que, amb un magnífic quadre de Gustav Klimt, va ésser proposat per boigboig, mitjançant el Bruixot. Com el Xavier també marxava de vacances, em vaig oferir a posar els enllaços corresponents, i molt especialment, aquest per a realitzar les votacions. Després de totes les peripècies que de ben segur ens faran entrar al Guinnes, com a el RPV de més llarga duració. Ara, amb la satisfacció del deure complit (he fet tot el possible), és hora de passar la pilota... Potser caldria plantejar-se el ajornar els Reptes fins el Setembre, com fan a la Lliga de futbol... Perquè no?

Bé, deixe les meues elucubracions per a més endavant, i passe a penjar els poemes que participen en aquest RPV 46 "L'esperança". Podeu votar tots els autors de RC, els dos poemes que us vinguen de gust... També acceptaré els vots que només voten un poema.

01.Dànae embarassada

Dona prenyada
has patit tots els canvis
al cos de nimfa,
però l'infant,
babau sense atmosfera,
que duus a les entranyes
encara ignora
el que li espera...

Darrere teu
en una instantània,
passa la Vida;
la Joventut
amb la carassa del vici
sense mesura,
la Maduresa
amb els ulls tots vidriosos
per tot el fàstic,
i l'Agonia...

La Calavera
sembla la més alegre,
sap que la seua espera
serà infal·lible.


02. L'esperança

La meva vida ha estat debades.

Tot allò que jo estimava
va marxar fa temps, i sols en queden
rostres desfigurats, una ombra inquietant
i la mirada cruel d'una calavera.

El meu passat se'm va esquinçar,
però res no s'acaba,
tinc unes floretes guarnint-me els cabells
i una nova esperança
que despunta dins el meu ventre creixent.

Les meves ombres vigilen,
no volen baixar de la barca,
però jo salparé aviat
i trobaré noves mars
on no hi podran navegar,
i atracaré en ports nous
que no podran trepitjar.

Tinc una esperança fràgil,
tinc una esperança forta,
la meva vida no és debades,
la meva esperança em suporta.


03. La vida s'obre camí

La vida passa.
La mort l'envolta
però no l'arrasa.

La vida avança.
Hi ha esperança
malgrat tot.

Dona forta que contemples
nova vida en el teu si...
Endavant! saps que és així:
no hi ha fi.

La vida s'obre camí.


04. Cordó umbilical

D'aquesta cadena finíssima,
que tant crema com alleuja,
en neix l'antítesi dels pols
en col·lisió. Un, viu en la pell
de la proesa; l'altre, parla
d'experiència i de records.
Nàufrags d'un retorn estàtic
-del ventre matern no se'n marxa
mai del tot-, respiren lligats
a un fil carnós de vivències,
paràsits autosuficients
d'incerta definició.


05. Més vida

La vida s'obre pas sota els pits expectants
i el batec del món em pertany sencer,
malgrat la mort escampi la seva llavor
en la terra erma del sanglot etern.

Dins la foscor innombrable de la solitud,
emergeixo, sóc força indeturable,
planto cara als cadàvers deixondits,

amb el meu alè renovat d'embrió
que sap de la grandesa del seu esclat,
transformaré la vida en més vida.


06. Un cos no fa una persona

Respires aire metàl·lic que filtra projeccions,
endinsat en la foscor de grumolls, de pols, de fang i de sang;
peus descalços, pell fina i gruixuda, còctel de gens
d'instint de supervivència d'algun avantpassat
- restes que, quan perduren en persones de proveta,
alimentades de polipropilè i clombuterol,
ja no fiten als ulls, cara a cara: no en saben -.

Escapant de l'esquizofrènia amniòtica
que embolcalla el cordó umbilical,
alimentant de fel al nadó,
preveniu son, somnis i sons, viscerals,
que dibuixin nous vincles dins la bombolla
que té nom i posició al mapa, amb data de caducitat.

Rodona, gràvida, feliç i cansada,
saps que un cos no fa una persona;
mare tersa, tu i el teu fill no-nat,
traspasseu-vos en pau les cèl·lules, amoroses,
que us han de mantenir vint-i-set anys
units com a senzills mamífers remots,
mentre, alletats en la penombra, amb la dolçor anisada
de la pell del nadó, alenaràs morta de vida,
quan per fi, desencís de gris morat,
boira sedosa, bosses al ulls i cabells despentinats,
deixaràs de ser aquella, per ser, ja per sempre,
nova i engendrada per aquell teu nou ésser.


***

Això és tot, he posat els poemes sense l'autor per donar-li una mica més d'emoció, encara que, el que vulga, té l'opció d'anar a la pàgina corresponent (per allò de l'amiguisme (sic)...)
Ha costat, però crec que els poemes són de qualitat, i paga la pena llegir-los i triar els que més us agraden...
Teniu 24 hores per votar. Fins les 21 hores de demà divendres, diada de Sant Jaume, un dia joiós en el que agafaré les meues vacances estiuenques.

A reveure!

Salut i Poesia!!!

FRANCESC

---