Comentaris i veredicte REPTE 315

Uf! Comença la feina difícil!

No sóc experta en res, i menys en fer crítiques, o sigui que donaré la meva humil opinió, sempre des d'un punt de vista totalment subjectiu i personal.

També dir-vos que és la primera vegada que guanyo un repte i per tant la primera vegada que comento!

En general tots els relats m'han agradat, i per tant no és gens fàcil escollir.

Bé, allà van els comentaris:

Llacunes - Maurici

Una història trista, probablement alzehimer, no? Una malaltia horrorosa pels que estan al costat. Aquest relat em toca, em transporta en el temps, doncs el meu avi morí d'això i realment has descrit la meva àvia i el que sentia quan ell no la reconeixia. Un relat emotiu, en part contingut, com ho és aquesta situació. Un final fred, però real, molt real. En fi, que m'ha agradat molt.

Només una cosa, U horitzontal, volies dir A horitzontal, no?

La tieta - foster

Una altra història trista, de nou una persona que perd el cap. Final tendre i emotiu. Ja saps que m'agrada molt com redactes i com ambientes els relats; el vocabulari i el desencadenament de la història, però em falla quelcom, potser el personatge de la tieta, ja que per una banda m'imagino la tieta tendre i estimada, i per l'altra la tieta pesada que fa pal anar a visitar, no sé si m'explico? De totes maneres m'ha agradat molt, sobretot quan la descrius a ella.

Dur, però cert - Natasha

Una història d'amistat, amor i traïció. Intueixo que l'amiga que ha guardat el secret sent quelcom més per ell que amistat. La situació indesitjable sembla que sigui un bri d'esperança per ella, a part de saber-li greu, és clar! Sempre diuen que quan passen coses així, l'últim de veure-ho és la persona implicada directament i és cert. Massa vegades ens posem venes als ulls per por de veure la realitat, i així anem tirant fins que tot peta.

Vacances d'estiu - Filalici

Uf! Un relat colpidor, molt colpidor. Per desgràcia reflexa uns fets que són molt més habituals del que ens pensem. Fa pocs dies em va esgarrifar quan vaig sentir pel telenotícies els percentatges d'abusos a menors.
Aquest és un relat de records per enterrar, però també de fets per denunciar. Un relat que m'ha posat els pèls de punta. Més que vacances, el títol es podria dir "malsons d'estiu gràcies al fill de puta de l'oncle".

Llet amb olor de lliri - Carme Cabús

Un relat tendre, molt tendre. Una olor transporta a un dels millors moments de la vida, el naixement d'un fill. Paraules d'una mare, records envoltats d'olors. Un relat molt bonic, fins i tot poètic, embolcallat de sentiments i escenes descrites amb molta cura. Quelcom íntim i personal, un petit tresor.

Records de cartró-pedra - reptaireanònim

De nou una història trista, amb un títol molt encertat pel que ens explica.
El pas del temps pot fer possible que records inexistents o records que no ens pertanyen, acabin formant part de nosaltres, d'un petit tresor que s'ensorra quan algú, en aquest cas el germà, li fa veure la veritat. Una veritat cruel que l'acaba de destrossar davant mateix del nínxol que tants records li aboca.

Primera llar - jacobè

Relat que ens parla de records de la infantesa en aquella primera llar. Records de persones, llocs i olors. Nostàlgicament ens transporta en el temps i quasi podem visualitzar, olorar i viure l'escena familiar.
El final no em convenç ja que crec que si els records són dolços, com és el cas que ens expliques, desitjar no recordar és un error.

Records per missatger - angie

La idea del relat m'agrada, l'ambientació també i el rerefons encara més. Records que són teus, però que la societat ens pren perquè hem de treballar, anar de pressa,... i després, part de les conseqüències és viure els records en tercera persona, fet totalment injust i dolorós. Has d'imaginar el que t'expliquen perquè no ho pots viure, trist.
El títol és molt encertat pel contingut del relat. Un relat que ens porta a una reflexió molt interessant: cal assaborir el temps i gaudir al màxim de la vida en primera persona.
Hi he trobat un punt d'inconnexió entre la primera part i la segona, ho he tingut de rellegir per enllaçar-ho bé, no sé si m'explico...
Però m'ha agradat molt!


Bé, després dels comentaris em toca escollir, brr...tots els relats m'han agradat, però quatre en especial...
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
després de consultar-ho amb el coixí....
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
m
i sense haver acceptat cap suborn!
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
decideixo que el guanyador/a és...
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és

Maurici amb llacunes, no només pel sentiment contingut i trist del relat, sinó per la imatge real i crua que ens aporta, i perquè m'ha fet caure la llàgrima...


MOLTES FELICITATS!!!

I gràcies a tots per participar, ha estat un plaer la lectura i una difícil decisió escollir!

Una abraçada!