REPTE POÈTIC 22: Noia amb gos blanc

Jeu bocaterrosa sobre la cama esquerra
entrecreuada per sota la cama dreta
Mira sense mirar potser cap a la terra
o potser la pared o per la finestreta

Jeu boca terra cama guerra
creu entre creu cama retreta
Mira terra cap boca serra
fines tretes pared estreta

jeu peu desferra
creu veu tireta
cap tap enterra
drap sap vareta

Com una desferra s'aferra a la terra
dreta a la bestreta l'orella ben dreta
les dents no són serra s'esguerra i enterra
l'estreta tireta que fa la vareta

Hi ha un home que pinta i no el veiem
Hi ha una finestra que quasi veiem
Hi ha un gos que somia amb els ulls oberts
Hi ha un pit que veiem i un que no veiem.

Home pinta
Finestra
Gos somni
Pit

Junts en l'enyorança

Desprès de tenir-me
Amb una fúria tendra i encesa,
A la vora de l'albada,
Ha marxat.

Aquesta habitació es fa tan gran
Com llarg és el silenci,
Surto nua dels llençols i el busco

(aquest barnús encara fa olor d'ell)

però l'aire és buit
i la solitud espessa.

La mirada se'm perd al record del passat vespre,
I una llàgrima sembla voler apuntar
Per confirmar la seva absència.
-No passa res -dic amb la veu incerta-, tornarà…
però no ho puc creure.

I abans que tot torni a enfonsar-me,
Arribes tu i m'omples les venes
De mirades tèbies
I estimació sincera.

Tots dos l'enyorem en el silenci,
Cadascú a la seva manera.

Sergi

Dona de mirada absent
la tristesa reflectida als teus ulls
asseguda al llit fred
posseïda per l'ansietat de la pèrdua.

Ell ja no tornarà més
la ment et traeix
enviant-te imatges que et flagel·len
flashos del passat
de quan encara t'estimava.

Reposaves nua al llit calent
desbordant sensualitat i plaer
desprès d'una nit de disbauxa
et desitjava amb bogeria
i tu et senties la més atractiva.

Ara sola i abandonada
ni tan sols te'n adones
de la companyia del teu gos
compartint la teva tristesa
Amor sincer.

A un pas de la llum s'aboca el paisatge
vers el cos d'una nit absolta d'imatges.
Dins la caixa de boira es col·lapse ingràvida
com desigs eixalats d'absents ciris-ànima.

Tan a prop de la fosca crema les àncores
tan llunyà atresora el record de l'albada,
tot encès per l'anell que intima amb la dansa.
És el fum que l'apaga, qui envia les àpoques.

Tot tremola i em veig buscant en el ca,
com copsar els sentiments abans que les llàgrimes
vessin núvols d'enyor, desfermin cuirasses.

Si t'ho veus a venir ni et calen paraules.
Si és atac traïdor enfronta els fantasmes.
Mai per sempre, el mar es buida d'onades.

Fa fred
Sent el fred
Glaça el cos
Acaricia el pit nu
Aparició fantasmagòrica
De pensaments que fonen
Extenuen l'ànima
Eròtics...

apropa't
vine
vigília luxuriosa
acaba
et desitjo
pinta'm
sedueix-me amb el traç
abraça´m a distància
fes-me l'amor
més
més
fes-me amb la dansa del pinzell
que la pintura s'arrambi al llenç
que la figura atrapi les mirades
que et pugui sentir
passió
desgavell de palpitacions
persecució il·lusòria
desbordant orgasme mentres em pintes...

Aviat obtindré la fama.

Després d'anys de penúria,
de fam i de fred,
aconseguiré ser en boca
de tots:

com a protagonista
d'un nou oli
del nét del mestre
de la psicoanàlisi.

Orgullosa se sentiria
la mare, si encara visqués,
del meu talent!

Però el pit flàccid
i nu d'una dona
és un dur contrincant
per al meu ordinari pelatge...

R. V.

Em sento observada
pels teus ulls i em despulles
més que el pit, en realitat.
Notes com s'endureix el mugró
quan el mires. Encara deus recordar
la seva textura en xumar-lo,
el seu tacte en acariciar-lo amb les mans.

Em sento observada
i la sensació no és gens desagradable;
tot i que el meu cos quasibé
ja pertany a la teva mirada
i se t'ha mostrat nu completament,
sembles buscar nous detalls en el llenç
que surten del pinzell
que ara agafes suaument amb les mans.

Clàudia

S'apama el pit tapat, patint pel fat
que put i que no pot pas capejar,
petons petits de gos que jau pansit,
ferit per puntillons que l'han punxat.

El mugró nu, granat i grapejat,
gregari de l'esgrogueït anyoc,
gruant pel greuge gris del vell greixós,
que truculent i cru, la grata ingrat.

Vestida de vestal, basteix el bust,
(i el rebost no vist bastonejat
per l'abast tan vast del bestiar bord)
amb el gest vistós del cos robust.

I un peu jeu en pau, i coi l'altre cau,
i el que jeu recou el groc que li escau,
com el de la creu, travessat amb claus,
aquest no és de Déu, però també es esclau.

I els ulls, els brossalls que llença el garbell,
del color de l'all, ningú no els acull,
llanguits i llastrats pel pes dels collons,
del carallot vell que la colla amb ell.

Pintor, dona i gos.
Al seu voltant,
l'estança és ombrívola,
quotidiana, vulgar.

Els ulls d'ella et miren
quan els contemples
i semblen parlar-te
amb la serenor del vespre.

L'instant no mor
perquè el quadre el reté
i el repta a existir
més enllà del temps.

I tu ets espectador.
Res no escapa a la paleta
genial de la retina.
Ni tan sols els defectes.

Xavier.

Reina de la nit,
objecte del meu deliri.
Apareixes misteriosa
trencant tota harmonia
creada pel meu pinzell


Observo detingudament
cada part del teu cos,
endevino el desig rere la teva mirada.


Cerco en la teva ànima seductora
les cendres de la flama
que ha donat calor a infidels amants
perduts en la immensitat
del dolor i la soledat.


Imagino el teu tacte
com fred metall sobre la meva pell,
desesperat intent per recuperar
antigues passions ja mortes,
abandonades en les profunditats de l'abisme.

Dins dels meus ulls penetres, feta botó de flama,
I plasmaré la teva esplendor madura
En el silenci de la pintura, sense paraules.

Tu, que has alletat els fruits del teu ventre,
M'ofereixes sense pudor, la nuesa,
La vida, que convertiré en eterna.



Bona sort a tots els participants, d.

La dona del pintor
està asseguda al llit,
el gest espaordit,
el barnús mal cordat
per on floreja un pit.

El gos jau al costat,
no ha vist el seu esguard,
Lucian sí que ho ha vist;
pintarà la Kathleen
i el seu millor amic.


***


FRANCESC

La dona.

Carregada de llet
el pit me torna blanc,
el fill és absent:
ho he fet amb el ca.

De bon començament
no dic no m'ha agradat
però un temps després
ho he trobat estrany.

El ca ha engreixat
i ha mudat tot el pèl
vos ho assegur, no era blanc,
sinó d'un to de vermell!

El ca.

Camí de l'amagatall,
aquesta humana jaguda
a terra he trobat
amb la mamella premuda.

En punta les orelles
m'he posat a xuclar,
amb la panxa ben plena
el pèl se m'ha eriçat.

Me not un tant confós
ara que sóc un ca,
per mor que jo abans fos
un ratolí de camp.

NiNeL

PS: perdonau-me els meus sensibles a la poesia i al bon gust, però avui ha vengut així, la cosa. Salut!