REPTE 275: tornada a l'escola. COMENTARIS I VEREDICTE

Aquí els comentaris i el veredicte.

En tots sis relats les paraules clau estan inserides amb molta naturalitat i tots ells s'han ajustat molt bé a l'extensió demanada (entre 345 i 350 paraules).

Si hi voleu fer un cop d'ull, els podeu trobar al REPTE 275

---------------------------

1. Records de setembre, de Josep Bonnin Segura

Hola, Josep! Encantada de tenir-te com a reptaire en el meu primer repte.

Un relat des de la visió d'un nin vingut d'un altre país. Al meu parer, les comes, la puntuació i la separació de paràgrafs fan que algunes situacions lliguin de manera forçada. Però tot i així, el relat fa uns seqüenciació molt clara del procés d'adaptació del nin al llarg de tres parts diferenciades en el temps: ahir, ara i demà.

En l'ahir ell s'ho mirava des de fora, la mare li feia l'entrepà i el deixava a un lloc estrany amb una llengua estranya, ell plorant, ella consolant... Però ell sap que com a nin disposa de molts llenguatges i se'n sortirà. En l'ara, ja es responsabilitza de les seves coses i avui, primer dia d'escola, la mare atrafegada ja no li ho fa tot, només supervisa i surten tots dos amb un sentiment compartit: l'ai al cor. M'ha agradat la imatge d'esmicolar una magdalena. Té un punt nostàlgic que m'ha fet recordar i somriure. Finalment, una reflexió del nin que no sap ben bé què hi fa a l'escola i no acaba d'entendre allò de trobar feina quan sigui gran. "Supós que quan jo també ho sigui arribaré a entendre'ls". Curiosa reflexió, madura, d'un infant a qui la vida no ha estat fàcil.

------------------------------

2. No vull anar a l'escola, de despejada

Despejada... no t'he vist mai per aquí... ets nova o t'has camuflat?

Un relat amb sorpresa final. Molt ben redactat i estructurat. Tot i que el títol m'ha recordat a aquell acudit del director d'escola, quan he començat a llegir ja no hi he pensat més. Veia un nen-víctima que s'autodefineix sensible i especial, i que sap que això el fa punt de mira de la riota dels companys. La manca de recolzament del professorat, els comentaris en veu alta de les mares... i de cop, saber que es tracta d'un mestre... és com una bufa en el moment que menys t'ho esperes.

El teu relat dóna peu a diferents reflexions: ens mostres un mestre sense vocació ni autoritat, un home feble, emmarat, dèbil, indecís, covard, que té al seu darrere una mare sobreprotectora amb sentiment de culpabilitat (llegeix el seu terror a la mirada) però que no l'ha deixat créixer i l'ha convertit en el que és. Ens mostres com són (i som) les persones d'intolerants cap a les flaqueses dels altres i cap a les situacions personals considerades fora de la normalitat, i com això es traspassa als nens; i, sobretot, m'has fet pensar en les vegades que hem estat nens cruels, companys de feina connivents o mares sentenciadores. Un relat per pensar.

------------------------------------

3. Trastorn per dèficit d'atenció, de Jeremias Soler

Un títol que deixa ben clar quin trastorn pateix la nena protagonista. Al llarg del relat ja no esmentes més el títol, però vas definint des de les vivències de la nena, com qui no vol la cosa, els símptomes del trastorn per dèficit d'atenció (TDAH): dificultat de mantenir l'atenció, hiperactivitat, impulsivitat...

Molt bé, Jeremias, amb un relat molt ben escrit has tocat un bon tema per a un debat pedagògic. El TDAH és neurològic, amb una base genètica, per tant, la nena (la boja!) no hi pot fer res si no és amb l'ajuda del seu entorn, però ella no percep al seu voltant res que l'ajudi a entendre què li passa. La mestre la intimida i la culpabilitza, els companys la provoquen, el professor l'escridassa, les classes són avorrides i desmotivadores...

M'ha agradat la figura del conserge, me l'imagino d'aquelles bones persones que coneixen un per un tots els nens de l'escola, carregat de paciència, a qui li han encolomat la trucada i que, abatut però amb bones paraules, parla amb el pare. La nena, en canvi, només percep la merda de filla que és i espera que passi alguna cosa diferent, com ara que plogui, però la grisor (la del cel i la seva, que ben trobat!) ni peta ni fuig.

--------------------------------

4. Escola temerària, de manel

Tranquil, manel, dius que te n'has anat una mica del tema... Filant prim et podria dir que el que hi passa podria haver passat qualsevol altre dia i que està agafat una mica pels pèls, però et salves perquè acabes convertint en relat en una reflexió sobre quina mena de models educatius hi ha pel món.

El pare d'aquest noi és un model educatiu temerari. El fill ha après d'ell com s'ha de reaccionar davant les adversitats. Però mentre és amb el seu pare el nen calla, contempla i afirma tímidament. El pare li fa por, fins i tot quan intenta animar-lo. És després, a l'escola, on surt la "virilitat", el despreci cap als altres, la demostració de superioritat, que no és més que un signe de covardia i manca d'autoestima. Com el seu pare.

Relat molt ben treballat, i un títol molt encertat.


----------------------------------

5. L'escaparat, de Titina


Hola Titina, a tu tampoc et conec... El teu relat està molt ben lligat i estructurat. Amb tot, he de dir-te que hi ha algunes errades lingüístiques i que destaca, sobretot, la paraula del títol, "escaparat", que és incorrecta. Hauria de ser "aparador" (també hi ha "escaparata", en el sentit de vitrina, però no hi escau tant).

Toques de ple el tema proposat: partint d'un primer dia d'insitut, un noi reflexiona sobre el món d'aparences en què viu. És un adolescent (o quasi) rebel i amb inquietuds, però abatut per la quotidianitat i superficialitat en què es troba tant a casa com a l'institut. Et deixa amb un regust trist i amarg, on agradaria trobar-hi el filet esperançador. Però per desgràcia és així com es viu la realitat moltes vegades. Un relat molt fresc que parla sense embuts.


----------------------------------


6. El de sempre, sisplau, d'Alexander

T'acabo de descobrir, relataire Alexander! Molt bon relat, perfectament estructurat, sense faltes (només he vist un insignificant apòstrof mal col·locat) i amb una puntuació molt acurada.

És l'únic relat en què el protagonista no té res a veure amb el món docent i en què el tema no entra en reflexions pedagògiques. Molt bé, aquesta perspectiva eròtica d'un inici de curs des dels dels ulls fantasiosos d'un quiosquer que torna a veure aquella universitària que cada matí li compra el diari. L'he trobat molt original.

------------------------------------


Declaro finalistes aquests dos relats:

- No vull anar a l'escola, de despejada
- Trastorn per dèficit d'atenció, de Jeremias Soler


I el guanyador...


del REPTE 275 és...


Trastorn per dèficit d'atenció, de Jeremias Soler


Apa, Jeremias, vés-hi rumiant...