Veredicte Repte LXXXVI "El de la Pau"

Benvinguts a la proclamació del veredicte del Repte LXXXVI (86) el Repte de la Pau.

Primer, com és tradició, uns petits i subjectius comentaris de cada relat. Tots han tingut una qualitat per damunt del 7,44 sobre 10. Després us diré que vol dir això.


Filalici.
Parles d'una pau íntima, contemplativa; la pau de les coses que estan al seu lloc, de la vida que seguéis i es repeteix, amb els seus dubtes i lluites. Es fa agradable aquesta divisió en episodis que porten a un nou començament. Hi trobo a faltar alguna coma.
El relat, però és bo.

Mandalf.
Hi descobreixo aquí la descripció del present. És un relat contemplatiu. Ascendieses de la pau interior, que et provoquen les sensacions, fins una pau empàtica que acaba amb la regla d'or. Potser li falta la sal que t'he llegit en altres relats; malgrat tot, no deixa de ser una petita joia.

Catpuig. "El món perfecte no existeix"
El que m'agrada d'aquest relat és que deixes al lector que vagi descobrint per on vas, sense aclarir-li; això ajuda a gaudir més de la lectura. Al final acabem descobrint que el missatge ens diu que no hi ha racons on la pau esdevingui quelcom inalterable o absolutament segur; depenem els uns dels altres, ens agradi o no. Està molt ben escrit. Potser li falta acabar de polir el so d'algunes expressions, en certs moments, que sense ser faltes d'ortografia no són adequades. Però molt bé. Descobreixo, en aquest relat, molta maduresa.

Catpuig. "Miralls de glaç"
Bon poema. Bona sensació, la que em deixes. Igual que en l'anterior relat escrius eixordedissos, i és eixordadissos. No et preocupes excessivament de ser clara, i això fa que el poema guanyi en interès i misteri, i que no pequi ni una mica d'ingenuïtat. Sotmets la possible rima o brillantor de forma, a una elegància austera que fa més pel tem del poema. És una joia. Un relat guanyador en el teu cor sens dubte.

Xavier Valeri. "Sense els cors lliures, no hi ha pau"
Descrius l'ambient bèl·lic, que tan bé se't dóna, en la terrible època de la fugida a França. M'agrada el ritme, el desenvolupament. L'èpica d'algunes expressions. No m'agrada gaire el us de la paraula despullat, potser un xic estrany especificar que comparties plaers despullat. També hi trobo un problema de comes, de vegades en falten, de vegades en sobren.

Xavier Valeri. "Banderes i plomes"
Una altra bona descripció bèl·lica, aquesta vegada més antiga. No obstant això, fallen molt les comes, igual que en l'altre relat; degut a això, costa una mica de llegir.

Angie. "La Pau"
Molt elegant, molt profund. La segona vegada que l'he llegit l'he entès millor. Les tres primeres estrofes són molt bones; després perd una mica de tensió, esdevé massa explicat. Els últims dos versos són massa explicits. El principi del poema es vesteix de misteri, i això li dóna força, en canvi al final es fa massa fàcil. Però és bo, molt bo.

Àfrika. "El so de la seva fi"
Molt ben posades les paraules clau. Original la idea de situar els esdeveniments en un futur on la paraula pau representa haver perdut significació, i on tristament el català ha desaparegut. El pobre protagonista se sorprèn de la idea que entre les nacions no hi hagi hostilitats.

Joanra. "La pau deu ser"
Molt bon relat. Molt ben escrit. Ritme adequat. Les paraules clau tan ben posades que costen de trobar, cap punt feble d'estil. L'única feblesa que hi trobo és una coma que jo hi posaria darrere de "A aquells tres nois" i no deixa de ser discutible. La resta perfecte. La temàtica, actual, vigent, real. El simbolisme dels braços abaixats, molt ben posat.

Foster. "El poder de les paraules"
Es fa deliciós llegir aquest relat per la forma. És un relat madur, de novel·lista professional. Potser s'allunya, no gaire, però una mica sí, de la reflexió sobre la pau; no obstant això, l'ambient és el del final de la guerra, i està tan ben escrit...
Suposo que s'intueix que com a mínim serà un dels finalistes.
És important destacar com escriure com si no tingués la intenció d'aclarir-li res al lector, tot i que el que escriu es suficient perquè el lector agafi el fil; aquesta és la idea.

La riera del fluvià."PAU"
M'ha encantat el teu relat, el que passa és que al principi he dit: "Ep...! Això em sona... Això està a la Bíblia...!" No obstant això no deixa d'estar molt ben escrit i es fa entranyable. El que passa és que el final no l'entenc gaire. Dius que a l'Afganistan es repeteix el miracle del Nadal, suposo que deu ser una ironia, si és així ho entenc... perquè com dius després, el miracle seria l'acabament de les guerres.
De debò que està molt ben escrit.


I ara us dic com ho he escollit.
He construit una taula amb l'excel en la qual he tingut en compte el següent:
18% ritme del relat
18% utilització de les paraules clau
18% estil
18% ortografia
18% grau de relació amb el tema.
10% sensació personal que el relat m'ha deixat a l'ànima.
En el cas de les dues poesies el resultat l'he ponderat fent la mitjana amb una altra nota de qualitat poètica, donat que en ser menys text, doncs és difícil valorar-les objectivament amb els mateixos paràmetres.
Així doncs, posant una nota de zero a deu per a cada aspecte, tots els relats han donat una qualificació superior al 7,44.
No diré en quin ordre han quedat.
Però els dos primers han estat finalistes i són:



Joanra i Foster.

Després ja he deixat estar els nombres i m'he deixta endur per l'estómac... He triat el que més m'agradaria trobar-me com a lector en una llibreria o biblioteca, i el guanyador és:



Foster...!!!!!!!!!!!!!!!

Felicitats i a per el proper Repte...

I ben aviat rebràs el teu premi.

Als demés, especialment a Catpuig, us recomano de publicar en el web els relats.