Gràcies a tots/totes,

Felicitats, Leela! M'ha agradat el teu relat eh! Però al final estava boja o no!? M'he quedat amb el dubte! Jeje, apa a preparar el següent repte!

Ah i boig, gràcies pels comentaris!
I si, el meu relat és el que he viscut a l'escola aquestes dues últimes setmanes.... ha quedat una mica extrany, perquè al principi em va sortir massa llarg i vaig haver d'escurçar.... i lu de la destral, senzillament no sabia on posar-la, jajaja....

Ja ja ja. Sí que hi sóc a temps... de llegir-te... Merci pels comentaris... Aiii si sabéssis què fa amb la rosa... No t'ho puc explicar perquè aquí de vegades hi ha menors que repten... bé, és broma eh... que aquests menors són de 16 anys en amunt i del segle XXI... No et faré cap dibuix... però diguem que... quan camina les dues flors s'acaronen... quan s'asseu, les flors es fan un petó... i així tot el dia... les punxes? se les clava... forma part de la pràctica... (que ningú se m'esparveri, és una pràctica voluntària i l'autor no necessàriament es fa rfesponsable dels costums i idees dels seus personatges)
Em moro de ganes de tornar a reptar. Quina ràbia no poder participar amb la Leela... acabo de llegir un relat seu Holmes que m'ha encantat.. si tinc un moment el comentaré.

Ara sí... us desitjo un bon Nadal a tots i fins aviat...

Apa, quin final...a mi m'ha encantat.

Gràcies Boig, pels comentaris. I per allò de si és autobiogràfic, en part. però només per l'enganxamenta a Internet, jeje...

un beset de Bon Nadal als dos

angie

M'he quedat sorpresa i enamorada pel relat, per la sorpresa, pel gir que fa, accelerat, sobre si mateix, per la versemblança, per la intel·ligència de qui el mou.

El teu premi és merescut del tot! Em trec el barret i et felicito efusivament.

Acabo d'entrar... FELICITATS Leela!!!! M'ha agradat molt el teu relat, de debó. A veure què ens prepares pel següent repte... jeje
boigboig: tens raó en que he fet trampa per encabir-hi paraules que no sabia on posar... però la història és totalment creïble! Per cert, el text ja ho diu que són els regals del Pare Noel. A casa meva (potser no tothom ho fa així...) el Pare Noel fa com els Reis, posa els regals sota l'arbre durant la nit i quan t'aixeques al matí els obres (el meu pis és petit, quan no hi ha arbre els regals es queden al peu del llit, vora les sabates, com si fos el Ratoncito Pérez XD).

...saps què passa? Que tinc poca imaginació, jo, i per això he hagut de pensar en un amic imaginari real.
Per cert, el Sr. Pey és mort i el que explico és real (bé, una mica dramatitzat).
Per trobar que era un tema tan difícl, mira, al final he estat capaç de fer-lo.

Una abraçada i Bones Festes!