Repte 69: comentaris.

Sempre es diu que el nivell dels relats presentats és altíssim, que els concursants són molt macos, etc. Jo simplement, us recomano que els llegiu i jutgeu per vosaltres mateixos. De fet m'agradaria que algú altre hagués de prendre la decissió.

Bé, aquí van els comentaris:



Joanra: Un relat correcte, amb un joc d'entrecreuar línies argumentals a l'inici per acabar optant per una d'elles (jo a això li dic "Estil Simpsons"). Té el toc de sinceritat que demanava i també cruesa i ironia. Potser el que menys m'agrada és el recurs de relatar relatant que s'està optant a un repte.

Quetzcoatl: 269 paraules (t'apuntes un punt que no m'he marcat jo, jeje). La noia dels tròpics ens deixa una altra de les seves petites joies de colors. Sensibilitat, imatges nítides, plenes de vida, de la bellesa que ens fa estremir. Tot explicat amb aquesta veu transcendental de les persones profundes.

Ningú: Has relatat una història que sembla fresca, a pesar del pas dels anys; una mena de viatge instantani pel temps, cap a una societat que té algunes semblances i algunes diferències amb l'actual. El final l'he trobat una mica surrealista (potser s'ha corregut la veu que el jutge d'aquest repte és una mica rar?).

Angie: És una història petita, tendra, que desprèn les sensacions del despertar sexual (que jo crec que és quasi un subgènere), la inseguretat de les sensacions que ens superen, que superen el que coneixíem fins aleshores.

Jeremias Soler : Com és habitual en els teus escrits, la bellesa estètica captiva des del primer moment. És un plaer llegir-te. M'ha agradat molt el paràgraf final.

Filladelvent: M'has provocat una mena de xoc tèrmic, després de llegir el relat del Jeremias, aquesta dutxa d'aigua freda. El final, amb aquest humor (tètric?), potser fa que perdi aquesta sensació de sinceritat que demanava.

Mjesus: Un relat aparentment senzill però ple d'emotivitat i d'aquell esperit del despertar sexual que parlava abans. Té l'originalitat de traslladar al crepuscle de la vida (que alguns consideren una segona adolescència) les sensacions de la pubertat. Personalment, m'ha deixat molt bones sensacions.

Boigboig: L'exercici de la nostàlgia, el dolor del retorn, normalment és invers al que proposes (en el sentit que el dolor prové de la felicitat perduda). La part positiva d'una adolescència difícil (no et pensis que no m'hi he vist retratat) és la llibertat de poder trencar alguns lligams del passat que ens podrien dificultar el creixement (crec que és el que dius en l'última estrofa). Certament d'una sinceritat incisiva i la mordacitat de sempre.

manila: Un relat molt ben escrit, d'imatges suggeridores que deixen el regust jove de les emocions estrenades. Ens portes amb una veu que sona molt propera, amb una mica de màgia, cap a un paradigma de plenitud.

Carme Dangla: El teu relat també m'ha semblat prou sincer. Dones la sensació de caminar amb pas ferm pel camí de la maduresa, allà on la majoria hi trobem/vam trobar dubtes, amb un criteri clar respecte al que esperes de la vida. Dones la sensació d'escriure com vius (de viure com escrius). S'intueix en tu una esplendorosa potencialitat. També m'agrada molt l'actitud de donar gràcies per les coses importants, a les persones importants. Com he dit abans, demostres criteri.

Jan des Val: Un relat fresc, intens, de lectura lleugera i agradable. Potser en alguns moments el ritme és una mica precipitat (qui és el Txema?) però ple de sensacions i aromes de nostàlgia adolescent.