REPTE LXVIII: VEREDICTE!!

HOLA REPTAIRES!

Em sap greu dir-vos que no us puc fer guanyadors a tots, perquè estic segura que tots teniu el dubte. Sí, els vostres fillets són encantadors, tots, i m'ho he passat molt bé llegint-vos. La participació no ha estat malament en número, però sobretot de MOLT bona qualitat. Us animo a penjar-los com a relats, perquè no es perdin!
Felicitats a tots.
Teniu ganes de saber qui prepararà el repte 69...?


qwark : Existencialisme èlfic. 200 paraules.

Com de costum els teus reptes semblen filar molt prim en quant al tema, com si sabessis què és el que m'agrada llegir. Això, i el fet que semblis mencionar-me en el teu repte, fan que tingui la sospita de que, en realitat, l'elf marí ets tu i ho saps tot de mi. Al mateix temps això ha fet que sigui difícil valorar-lo objectivament, però la veritat és que suposo que objectivament el veuria igual de bo. Molt bona feina: ironia subtil, poesia i existencialisme; una amalgama caòtica, incoherent i preciosa. Felicitats.


Jeremias Soler : Romanço de la pregunta insolent. 200 paraules.

Felicitats. Has fet un romanço perfectament rimat, amb un lèxic preciós que pren força a mesura que es desenvolupen els versos. El que primer sempre una simple anècdota es converteix en una reflexió i al final en una reivindicació i sentència. Però no és violent perquè el text té un molt bon ritme. I el missatge, tampoc està malament.
Potser no em sembla prou insolent, la pregunta, però com a relat en sí el trobo excel.lent. Les les paraules clau, sí que les has col.locades a la perfecció.


manila : Vine. 200 paraules i un asterisc.

Domines molt bé el desenvolupament del diàleg, que explica unes accions que no cal descriure. El lèxic és molt correcte i l'ús de les paraules molt adequat.
L'únic que potser no m'acaba de fer el pes és com enfoques el tema demanat, ja que l'ironia disfressada (d'elf? Hehe) de bones manere fa que potser el final no sembli una pregunta insolent (que he entès en una segona lectura), si no un enamorament ensucrat i sense gaire màgia.
De totes maneres, ja vist des d'un punt de vist irònic, el petit diàleg em sembla bo i agut.


Boigboig : L'obsessió de l'escriptor. 198 paraules (bon cop d'ull!).

El teu relat m'ha fet riure molt. Això de parlar del fet de reptar en els reptes és ja un recurs recorrent, valgui la prosòdia redundant, però ho has fet d'una manera tan subtil que m'ha agradat molt. Les paraules, a més, no les has colat forçades, sinó que les has encabit elegantment. T'aviso que no et faré guanyador tampoc, aquesta vegada, tot i que la noia dels tròpics ha apostat molt per altres teves participacions reptils i pensa que escrius molt bé. Et repto a guanyar-me en el pròxim repte; i tinc els meus dubtes sincers sobre la teva imaginació desbordant. Arribaràs lluny.


Juanra : Vacances. 200 paraules.

El teu nick no m'agrada gens i en canvi penso que els reptes que t'he vist fins ara són molt bons. N'has guanyat i ho mereixies. Tens un molt bon domini de la història curta, saps com es resoldrà i en fas un esquema (no sé si espontani o treballat prèviament) que ajuda al lector a passar suaument per diverses escenes sense talls publicitaris ni interferències ni veïnes demanant sal. El lèxic és molt bo, les paraules col.locades perfectament i el final irònic i punyent, estratègia essencial perquè un relat tan curt sigui bo. Tinc ganes de donar una volta pels teus relats.


Mandalf : Pregunta insolent.200 paraules.

El relat en sí, com a història, no m'acaba de fer el pes; potser pel romanticisme quasi repel.lent que hi ha al final. Per la resta, m'encanta: una col.locació de les paraules exemplar, un lèxic molt adequat per la història, una situació del tema molt correcta, l'expressió clara; tot el relat és perfecte, només que l'argument no m'ha motivat massa. Et felicito, però, per aquesta petita joia; et dono les gràcies per fer-me descobrir la paraula baiard, i et dic també que no recordo masses reptes teus que no siguin de caire humorístic, però que en altres gèneres te n'ensurts també de conya.


Biel Martí: Tornant.200 paraules.

A la primera lectura el teu repte no m'ha agradat massa i això m'ha sorprès, perquè normalment em deixen (igual que els demés dels teus relats) bastant impressionada. A la segona, ja he captat més introspecció psicològica i me l'he pres d'una altra manera. La metàfora del final, sobre la foscor, m'agrada, tot i que filant prim la trobo poc adequada just quan s'està esdevenint la sortida del sol.
La poca caracterització i l'ambient de drama en la història m'agraden, i també evidentment la teva prosa perfecta; la col.locació de les paraules, en canvi, no la trobo tan enginyosa.


angie: En Salvador.200 paraules.

M'encanta com has col.locat les paraules : un parlar bla, una ria de vehicles, cabells llargs que es gronxaven com tiges de fenc, Un vell músic amb barbeta d'elf. La pregunta a la que es refereix el tema, també està molt ben enfocada. Introdueixes el text amb un diàleg que mostra la tensió, la insolència, per passar a explicar el passat mentre dirigeixes el personatge cap a un futur, on, a sobre, una noia amb cabells de fenc a l'aire és salvada pel prota. Llàstima que no em caiguin massa bé els suïcides.
La prosa, com sempre sorprenent i elaborada, i la composició de la història també m'ha agradat moltíssim.


Xavier Valeri valeri coromi: L'Elf del Matí.201 paraules.

Encara que t'he comentat poquíssim, llegeixo bastants dels teus relats (no tots perquè no dono l'abast; ets un productor en sèrie de textos sempre imaginatius). El teu estil és molt característic, sempre impecable i d'idees ben enfocades, sovint amb un rerefons històric que denota la teva gran cultura general. En aquest cas, el follet que fa la feina durant el matí no és una idea del tot original, ja que existeixen bastants contes on durant la nit petits individus fan la feina dura d'algunes bones persones. De totes maneres, és una excel.lent manera de treure a l'aire fresc antics mites dels que ja no es parlen -i aquesta manera és molt millor que la Disney :-).
Les paraules també les hi has encabit amb molta gràcia (no sé si les paraules condicionaven una mica).




Dooooncs bé, després d'escriure les valoracions sense tenir encara gaire res clar, he fet una relectura a tots els reptes i... Ostres, això és MOLT difícil. L'estil d'en Valeri, la proposta innovadora de la manila, l'originalitat de l'angie, l'estructuració d'en Juanra, el friki d'en qwark, l'insusual cripticisme d'en Biel, l'humor d'en boig i el lèxic enamoradís d'en Mandalf, el perfeccionisme d'en Jeremias.... Hmmmmmmmmmmm

Doncs, essent tots finalistes i semifinalistes... el que més m'ha robat el cor és....











Temps, espai, foscor i absurditat formaven un amalgama caòtic i incoherent. Portava tota la nit de Sant Joan caminant sense rumb clar. On collons havia deixat el cotxe? La resplendor de la lluna plena sobre els camps de fenc havia guiat les meves passes blanes cap al mar. Rendit davant l'atzar invencible de la nit màgica, vaig decidir seure a la vora d'un penya-segat, prop de la ria, i esperar la primera llum de l'Est, la que havia de desfer definitivament l'encanteri nocturn.

El primer raig verd, preludi del Sol, arriba a la costa, a lloms d'una onada. I amb ell, un ésser estrafolari que m'observa, escrutant el meu silenci.

- Sóc un elf marí.
- T'equivoques. No prenc substàncies al·lucinògenes i tampoc sóc fan de Tolkien, ni pertanyo a cap secta.
- Això creus? Ets en qwark, participes a RC, on autors més estranys et consideren un friki. Tinc dret a ser un elf marí i a ser vist per tu.
- Per què els bitxos rars només sortiu de nit?

Crec saber per què s'indignà. Mentre s'allunyava mar enllà, a la llum de l'alba, la seva existència esdevingué tan ridícula com l'aparença dels follets de porcellana dels jardins.


FELICITATS text en color
qwark!