VEREDICTE del repte LXVI

Com que tinc vuit textos i em serà molt difícil triar un guanyador, ho faré a l'estil d'unes eliminatòries. Aquí teniu els resultats:


Quarts de final

Jeremias vs. manila

Dos grans textos que m'han agradat. El primer mostra un tipus de mimetisme molt arrelat, i molt rebutjable en la meva opinió. El segon, a l'estil de cinema negre, relata com algú pren un assassí com a ídol i l'imita. L'estil dels dos textos em sembla molt encertat, molt eficaç (perdó, Jeremias, per la part d'eficaç del pare forner) per arribar al to de cada relat.

M'ha fet riure el relat de manila, però el d'en Jeremias m'ha fet pensar. Tot i que les dues coses són molt saludables, dono com a guanyador d'aquesta eliminatòria a Jeremias! (manila, t'ha tocat un os dur a la primera de canvi)

Carme vs. quetzcoal

El relat de la Carme, malauradament, mostra fets que són molt i molt freqüents i extesos en aquest món, i molt greus. Quetzcoatl ha fet un relat a escenes (que em recorda a un tipus de pel·lícules) molt bell, on una nena aprèn coses del món real (i dels seus pares).

Per l'estil d'escriptura (el primer, més directe, com d'informatiu a trossos; el segon, explorant racons desconeguts i a estones colpidors) venç quetzcoatl!

diumenge vs. mirna

Mimetisme generacional davant de mimetisme d'estrelles. El relat de diumenge no està malament, tot i que l'ús de les paraules que havia demanat em sembla una mica forçat. El relat de la mirna em sembla poesia pura, tot i que el final m'ha semblat una mica confús (potser hi ha algun error -alguna paraula que no hi hauria de ser?).

Per la bellesa que transpira, guanya l'enfrontament la mirna!

boigboig vs. foster

El mimetisme que relaten aquests dos textos són semblants: l'un des de petit, amb companys d'escola, i l'altre a escola, també, però una escola de cervells-de-púding (m'ha encantat l'ús de la paraula). Els dos tenen estils directes i finals que esdevenen el nus del relat.

Pel treball de la història, que crec una mica més gran en el cas de foster, el dono com a guanyador d'aquest duel!


Semifinals

Jeremias vs. quetzcoatl

En Jeremias és un ull observador i crític de la realitat. Quetzcoatl fa de càmera (d'accions i de pensament) d'aquesta nena que persegueix papallones.

Potser en Jeremias parla d'un mimetisme més profund i arrelat. Quetzcoatl es fixa en detalls preciosos que ens ofereix la natura, i el que això suscita en algú obert al coneixement (preciós això de "amb els braços estesos imitant-la, pensa que és cert: no sembla saber on va.").

Pel pòsit que deixa, per la lucidesa que demostra, el text d'en Jeremias passa a la final!

mirna vs. foster

Tristament, el mimetisme que relata foster també és present al món, i el final de la història em sembla molt descriptiu de com és de vegades la realitat. El púding que té per cervell en Manelic, d'altres el tenen, també, amb diferents sabors. La mirna, per la seva banda, prepara amb cura la seva festa d'aniversari, i és una somiadora. Vol imitar les estrelles, i acaba entre elles, que ens fan arribar la llum de quan eren vives (potser com la mirna, que sembla somniar amb ser lluny).

M'estimo la mirna del relat, i per això la duc a la final!


Gran final

Jeremias vs. mirna

La mirna m'ha fet emocionar, i en Jeremias m'ha fet pensar i assentir mentre llegia.

Poesia o dura realitat? Molts més cops em quedo amb la poesia que amb la realitat ("amb un vestit d'estiu, sola i descalça, enfilada de puntetes"), però en aquest cas, per la perfecció formal que trobo que té el text, per l'encert en disseccionar les coses ("oblida el que el seu pare diu, i aprèn el que el seu pare fa"), a hores d'ara ja haureu endevinat que el pobre Jeremias haurà de preparar el nou repte, i així podrà descansar de participar-hi amb un nou relat.

Felicitats a tots! M'heu fet gaudir molt amb les vostres paraules.