guanyador del REPTE VII

Tema: la cançó que em fica la pell en borró (la pell de gallina, no sé si al nord ho dieu igual)

Extensió: 200 paraules aprox.

Paraules clau: diumenge, concurs, neu i tancat

Guanyador: pivotatomic

Títol del relat: Sensibilitat

Relat guanyador:

Qui diu que els homes no tenim sensibilitat?

Jo nego aquesta afirmació, basada en el més absurd i tancat dels tòpics, i m'atreveixo a assegurar que, en un hipotètic concurs de sensibles, els mascles ens enduríem, de carrer, el primer premi.

Agafeu Stendahl, per exemple. La seva extrema sensibilitat davant la manifestació de la bellesa ha donat nom a un síndrome i tot. Si això no és ser sensible, ja em direu!

Però no cal anar tan lluny. Jo mateix, em tinc per un home sensible. A mi, el que m'emociona no és sortir el diumenge amb la taula i les cadires a menjar un arròs al camp, o pujar a la Molina a fer uns slaloms aprofitant la neu pols. NO! A mi, el que em commou de veres, és l'art. Les corbes subtils però rotundes del Pensador de Rodin. L'explosió incontenible de colors d'un Turner. La delicadesa etèria de la Paulova fent un "Grand Plié". I, per sobre de tot, la música. Els sublims arpegis de Bach, les joganeres escales d'Strauss! I, abans que qualsevol cosa, les peces que treuen partit del millor dels instruments: la veu humana. El Carmina Burana d'Orff, les òperes de Verdi o Wagner. Ah! Quantes coses pot evocar una simple melodia...!

Que quina és la meva predilecta? No en tinc dubtes. Només sentir els seus primers compassos, se'm posa la pell de gallina i el cap s'inunda d'imatges d'una plasticitat i bellesa infinites. Poesia en moviment! Tot el que us he descrit fins ara s'eclipsa sense remei davant la forma d'art que em conjuren aquestes notes. Segur que en coneixeu la tonada. Sí, home, fa així: "The chaaampions! Theeee Chaaaaampioooooons!"


Enhorabona, el final és bestial.
El premi ja el sabeu tots, així que... a veure que ens poses, pivotatomic!! ;)

fins aviat

annabella pampallugues

Ostres, ostres, ostres!

Estic tan emocionat... No m'ho esperava gens! Pe sort, duc a sobre un discurset de 5.000 paraules de res, pensat per ocasions com aquestes. Passo, doncs, sense més pràmbuls, a llegir-lo.

Amics i amigues, gràcies!
Ja de petitet, el meu somni era guanyar un repte. Ara aquest somni s'ha fet realitat i...

Mira, sabeu què?... que ho deixo per un altre dia, tu! Només dir que em fa molta il.lusió inscriure el meu nom a un palmarès on hi ha gent com la Tiamat o el Perdix i que això del repte em sembla una de les millors iniciatives dels darrers temps.

Em poso a pensar en la nova edició, doncs...