Detall intervenció

Visca els relats llargs!

Intervenció de: EnricMadrona | 05-09-2011

Tot s'hi val si té qualitat. M'estan bé els nano-relats, però sempre se'm fan curts.

Reivindico els relats llargs on la idea i els personatges es desenvolupen, on la llengua respira i s'omple de matisos, on les estructures son més complexes.

Els relataires que depassen els 8 minuts s'hi esforcen de valent. Què no dir dels que publiquen novel·les curtes! Crec que mereixen reconeixement. N'hi amb obres molt interessants.

En penjo el link de dos:

Una de Josep Ruana i Solé, “Paraigua Negre”: http://relatsencatala.cat/relat/paraigua-negre-part-i/8677.

L'altra, meva, EnricMadrona: http://relatsencatala.cat/relat/em-trobaras-dins-la-carpeta-blava-capitol-i/1033331

Les dues son obres per capítols. Val la pena llegir-les fins al final (al meny la del Josep que no soc qui per jutjar la meva).

Salutacions!


Respostes

  • RE: Visca els relats llargs!
    Vladimir | 05/09/2011 a les 12:18
    Company: m’ha agradat llegir el teu post, però com a defensor que sóc de la brevetat no hi puc estar més en desacord. De fet, el mateix enunciat el trobo una absurditat: "Visca els relats llargs"? Tots, absolutament tots els relats llargs? A mi, hi ha relats llargs que més que celebrar que visquessin, preferiria que algú els enterrés!

    Només estic d’acord amb tu en la primera frase del teu post: “tot s’hi val si té qualitat”. Tens tota la raó! Sobre aquest punt sí que no ens barallarem! Ara, si em permets, analitzaré en detall el teu post.

    D’entrada, no pots criticar un microrelat perquè se’t faci curt: home, si fos llarg ja no seria el que és, un microrelat... Llavors dius que reivindiques els relats llargs amb personatges “que es desenvolupen”: no veig que això sigui patrimoni dels relats llargs. Els personatges poden desenvolupar-se perfectament en un marc de dos mil paraules però també en cent paraules. I comentes que t’agrada que la “llengua respiri i s’ompli de matisos”. Discrepo de nou: un bon microrelat pot estar ple de matisos, per matisar no cal omplir pàgines i pàgines de paraules. Es pot matisar amb un sol adjectiu, un adjectiu precís i que il•lumini el text, el “mot juste” de Proust (encara que aquest autor no era precisament amant de la brevetat!). Sobre que “la llengua respiri” ja no t’ho sé dir, no entenc què vols dir: jo pensava que respiràvem amb els pulmons... I sobre les “estructures complexes” que demanes als textos, no veig perquè un text breu no pot partir d’una estructura complexa i un de llarg sí, m’ho hauries de demostrar això (a més, que un relat tingui una estructura “complexa” no el fa millor que un que en tingui una de “senzilla” oi?).

    I, finalment, ve el pitjor de tot: dius que els relataires que escriuen textos de vuit minuts (segons el mesurament absurd que se’n fa a Relats en Català, com si llegir fos una qüestió cronomètrica...) “s’hi esforcen de valent”. Noi, i els que fem microrelats ens els traiem del barret com un prestidigitador en un no res? Jo he estat treballant un text de dues-centes paraules una setmana... i després encara l’he revisat passat un temps... Però potser és que sóc molt limitat!

    Ep, que no tinc res en contra dels contes més llargs! (ara mateix estic embrancat en un, que espero acabar avui o demà). El que passa és que el microrelat és un gènere amb les seves característiques i estratègies particulars, en el qual és molt important l’ús de l’el•lipsi, i on cada paraula s’ha de mesurar molt bé (en aquest sentit, la seva confecció recorda a la d’un poema). És ridícul valorar millor un conte d’extensió diguem-ne “normal” que un microrelat pel fet que el primer sigui més llarg, com si el mèrit de l’escriptor fos omplir quantes més pàgines millor (de la mateixa manera que és absurd considerar la novel•la un gènere més important que el conte pel mateix motiu).

    I dit tot això, no puc fer res més que recomanar-te que vagis als clàssics dels microrelats: Arreola, Cortázar, Merino, Mateo Díez, Monterroso, Calders, per citar-ne només alguns; i als textos teòrics de Lagmanovich i Fernando Valls. En ells hi ha tot això que fins ara només trobaves als relats llargs. I, sobretot, hi ha qualitat! Ah, i si un dia et ve de gust, pots fer una volta pel meu bloc: hi trobaràs un munt de bons microrelats d’autors de casa nostra:
    La bona confitura

    Tot sigui dit, com sempre en aquest web, amb respecte i sense ànim de polèmica!
    Vladimir
  • Ole! polèmica!
    allan lee | 05/09/2011 a les 12:44
    jeee, Vlady...has escrit llarg i bé. Havies d'explicitar alguns matisos. Amb sis paraules no n'hi havia prou. mmm?; ( broma)

    Jo defenso ara i aquí que m'agraden els relats llargs i les novel.les de tres mil pàgines. M'agraden els detalls, els petits matisos, les explicacions, les frases llargues, l'"ambient". Els adjectius múltiples, el cafè i la xocolata.

    La qualitat, bé, això és diferent. N'hi ha als relats curts i als llargs, o no, el numero de paraules no hi té res a veure.

    Ara: aqui a RC, per cosa de la pantalla, fa de més bon llegir una cosa curta. Almenys em passa a mi, que a més sóc molt cegata. llegir quelcom gaire llarg em fa mal de cap. I imprimir, bé, sempre es pot fer i de vegades ho faig, però només si sé del cert que el text m'interessa ( autors coneguts, etc).

    Ara ja no sé a quina conclusió volia arribar. Hola a tots;-))
  • RE: Visca els relats llargs!
    EnricMadrona | 05/09/2011 a les 13:21
    Vlad, no cal que esmolis els ullals. Estem d'acord en que el més important és la qualitat. Però per les recomanacions i les lectures que observo a la web hi trobo una decantació desmesurada pel micro-relat.

    Per cert, en el relat llarg també si val la regla “menys és més”, doncs al final l'escriptor ha de triar el que vol dir, fer resplendir la idea i donar força a la narració. Un relat llarg es pensa molt i es destil·la.

    Com podria haver escrit Miquel de Palol el seu Jardí dels Set Crepuscles amb infinitat de narracions dins les narracions sinó en una llarguíssima novel·la? Com podria captivar tant el seu heroi - anti heroi, heroi modern, Igur Neblí, que no sap si té èxit o fracassa, les seguretats desfetes, sinó és passant per moltes pàgines que li donen tot el sentit, que el fan viure en profunditat al lector.

    Personalment m'estimo més els relats llargs. Imagino que Tolstoi, Martorell, Cervantes, Dickens, Homer, el Dant de la Divina Comèdia o Jaume Cabré també, doncs així son les seves obres.

    Dius que has treballat una setmana en un microrelat. Jo m'he estat tres mesos escrivint “Em Trobaràs a la Carpeta Blava”. També estic escrivint una novel·la des de fa nou mesos i encara la tinc molt verda. Jaume Cabré -aclareixo que ni em passa pel cap de comparar-m'hi- ha estat gairebé vuit anys escrivint “Jo Confesso”.

    Admeto que només la durada no fa un relat ni millor ni pitjor. Però puc escriure vint vegades un paràgraf perquè al final sigui rodó i que això mateix es molt més complicat de fer en un escrit de cent paràgrafs o dos mil. Tan sols dic que els relats llargs s'han de valorar en la justa proporció.

    Ah, i la polèmica sempre es creativa.

    Una cordial salutació.
  • Ai, ai...
    Vladimir | 05/09/2011 a les 13:47
    Ja m’ho temia, ja ha sortit el clàssic axioma, que sembla que traspua la teva resposta: la novel•la és sempre superior al conte pel fet que té més pàgines...Què vol dir que els relats llargs i les novel•les “s’han de valorar en la justa proporció”? Que pel fet de ser més llargs i d’haver costat al seu autor més temps de treball hem de ser més condescendents? No ens confonem: estem parlant de gèneres diferents, com ho és la poesia o el teatre. El conte no té res a veure amb la novel•la, excepte pel fet de ser escrit en prosa. I el microrelat tampoc té gaire a veure amb el relat clàssic. Fins i tot una bona part de la crítica el considera un nou gènere (jo he de dir que no hi estic gaire d’acord, però això ara no ve al cas).

    Si tu, personalment, t’estimes els relats llargs, em sembla molt bé. Jo m’estimo els relats que tenen l’extensió que les històries demanen. Els contes d’Alice Munro són pràcticament tots magistrals, i no baixen de quaranta pàgines. També ho són les “Històries de Cronopios y famas” de Cortázar, i no arriben a una pàgina. Tolstoi o Proust no tindrien sentit si els reduíssim a microrelats, perquè van concebre bona part de les seves obres com grans frisos (però alerta: potser el millor Tolstoi és a “La mort d’Ivan Illitx”, una novel•leta que no arriba a cent pàgines i és una obra mestra absoluta!).

    I si a Relats en Català hi ha més relats breus, potser és –com diu l’allan– perquè és fa feixuc llegir una novel•la o textos molt extensos a través de l’ordinador (almenys a mi em passa).

    Salutacions (amb els ullals ben esmolats, i tant!)
    Vladimir
    • RE: Ai, ai...
      EnricMadrona | 05/09/2011 a les 13:58
      Vlad, no prejutgis. Els exemples de contes que poses aquí serien llarguíssims. Perfecte que es valorin els microrelats. Però manca valorar els relats llargs de qualitat que us asseguro que n'hi ha. Estan discriminats. En els meus relats llargs intento que cada paràgraf sigui necessari. Han de tenit un sentit propi. Un relat llarg inclou microrelats. Ui! M'adono que he escrit una micro-resposta! Ja ho veus, no soc coherent!

      Una abraçada
    • Coincideixo amb en Vladimir
      Maurici | 05/09/2011 a les 15:09
      L'extensió d'una obra no és un paràmetre vàlid per valorar-ne la qualitat, i diria que tampoc demostra que hi hagi hagut més o menys feina darrere.

      L'única cosa que tinc clara és que no es pot comparar un conte de mitja pàgina amb un que passa de quinze o vint.

      I, ja que hi som posats, una mica de propaganda de relats, microrelats i altres anades d'olla d'un servidor.

      Siau!
  • RE: Visca els relats llargs!
    T. Cargol | 05/09/2011 a les 14:32
    Em sembla que és Bernardo Atxaga qui diu que es criure un relat llarg és per professional.
    A mi la lectura d'Història d'un cavall" de Tolstoi em va satisfer i no sé si Anna karenina me l'empassaria, suposo que també. Ho tinc per fer, encara. Les noveles exemplars de Cervantes les vaig trobar millors que el Quixot que em reuslta molt depriment (potser en això està el seu interès!)
    Roal Dahl també m'agrada.
    la divina Comèdia la vaig llegir per obligació moral i com a tècnica per quedar adormit per tota la nit sencera de cop (amb un sol cant!)
    Clar que el traductor, crec que era Ángel Crespo ho va voler fer en vers i clar no és el mateix. el Sr Mira de valència l'ha traduït sense voler imitar la versificació.
    Crec que una novela llarga és molt i molt complicada de fer i per aquí corre gent que n'ha fet, que ho diguin ells,...
    • RE: RE: Visca els relats llargs!
      EnricMadrona | 05/09/2011 a les 14:42

      La Divina Comèdia es una obra molt complicada, feta d'un munt de referències històriques i basada en la teologia escolàstica. Jo aconsellaria la traducció del Josep Mª de Sagarra que a més de ser preciosa (una autèntica recreació catalana del vers) és comentada!
    • Anna Karenina...
      Vladimir | 05/09/2011 a les 15:41
      Anna Karenina, T. Cargol, és una joia! Segur que t'entusiasmaria. Prova-ho! De fet, junt amb "La mort d'Ivan Illtx", són les meves dues novel·les preferides de Tolstoi (i ja veus, una és llaguíssima i l'altra brevíssima!). Amb Guera i Pau sí que no vaig poder...
      Vladimir.
  • RE: Més llarg que una novel·la
    rnbonet | 05/09/2011 a les 16:07
    O si voleu, deixem-ho en novel·leta de 48 pàgines. O això seria un 'conte llarg? O una novel·la curta?

    Ara no acaba de aclarir-me,- i això que el temps està esplendorós per ací- llegint els post::

    tractaveu de 'qualitat'? o era de 'largària'? o potser fóra 'dificultat' -d'escriure i de llegir-? de 'gustos i preferències' ? o seria més bé de "'sang, sudor i llàgrimes'"?

    M'apunte a la recepta clara i explícita de l'amiga 'allan lee'. Deixeu.me amb el cafè ben carregat i la xocolata espessa. Amb mesura.

  • Conte i novel·la
    Calderer | 05/09/2011 a les 18:08

    Potser podria escriure una vintena de pàgines sobre aquest tema, no perquè en sàpiga molt sinó perquè ho he rumiat molt.
    Penso que tot estarem més o menys d'acord en que són coses diferents amb requeriments diversos i que cada tipus de text, per ser bo ha de tenir unes característiques diferents.

    Per a mi les caràcterístiques d'un bon conte curt són tres: la unitat (de temps, d'espai, de personatges potser de tot alhora o d'una part), el ritme (que es mantingui, que no decaigui, que enganxi i que s'avingui amb la història) i que suggereixi molt més del que descriu.

    Les característiques d'una bona novel·la no les tinc tan clares... però sí que sé què em costa més d'escriure'n una (he escrit una de 100 pàgines i en tinc una altra a mitges que serà més llarga) que no pas uns quants contes. Dues són, per a mi, les dificultats: la primera aconseguir una bona trama, que enganxi al lector i que estigui ben acabada i sense "fils" argumentals que quedin sense tancar o que decaiguin. La segona dificultat és escollir i donar per definitives unes determinades opcions narratives: quin verb utilitzo pel passat, si escric en present la trama principal i en passat els records o tot en passat, si el punt de vista és equiscient (el lector només coneix els pensaments-sentiments del personatge principal) o bé omniscient amb tres o quatre personatges del que sabem pensaments-sentiments. En un conte curt puc fer diverses versions amb cada opció i quedar-me amb la que m'agrada més.
    Encara una altra dificultat: un conte es pot escriure a estones, obres l'ordinador llegeixes el que ja has escrit i el continues o el corregeixes. Amb estones de mitja-una horeta pots anar fent. Tot i així tardo uns quants mesos en donar per acabat qualsevol dels contes que escric. En canvi és molt més difícil "entrar" en el món d'una novel·la... si no es per un parell d'horetes més val ni posar-s'hi. Si més no és el que em passa a mi ara mateix... potser en part perquè cada cop que "entro" a la novel·la he de "retrocedir" al segle XI.

    Salutacions

    Lluís
  • RE: Visca els relats llargs!
    EnricMadrona | 05/09/2011 a les 19:20
    Aquest fil no era per establir que un gènere fos superior a l'altre, sinó per fer visible que els relats llargs no tenen massa atenció a la pàgina. Si repasseu les recomanacions veureu que molt poques vegades superen els 5 minuts i la immensa majoria son de un o menys d'un minut.
  • RE: Visca els relats llargs!
    Jere Soler G | 06/09/2011 a les 16:22
    És cert. Tot. En tots. Tots teniu raó. M'he fixat que els arguments dels uns no contradiuen els dels altres. Per tant, amb el vostre permís, em quedo amb tots els vostres comentaris i estic d'acord amb tots.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: