Cercador
Llista categories
Recomanats editora
- Història de guerra
- TRILOGIA DE LA CASPA ( II. LES DUES PREMSES)
- Història de la Lipi Lupus i d'uns nens que van conèixer la Lipi Lupus
- Cinc-cents mots i escaig - V
- Mil petites tiranies
- Jau aqui! (Reflexions Animals)
- L'oblit
- El bolero de Carmiña
- LLiscava suau, el vent, damunt la mar
- La saviesa del vell pastor ( II)
Detall intervenció
Un problema resolt
Intervenció de: llaurador23 | 21-01-2010
Quan em mori he trobat la solució per no fer del meu funeral un mar de llàgrimes ni de comèdies absurdes: llogaré a uns quants relataires especialistes en humor negre, que se'n foten i estan de tornada de tot, perquè animin el succés..
A la meva vídua no li'n faltaran cap versió teatralitzada de la gran varietat de condols al us ni les frases més enginyoses d'uns autors de primera fila, curulls de premis i orgullosos de la seva condició d'escriptors excepcionals que es miren des de les altures la trista condició humana de la mort.
En lloc dels familiars i amics que m'hauran cuidat, patit amb mi, sacrificat i plorat en silenci el meu llarg traspàs, veient com la vida s'esmicolava del meu cos a poc a poc, demanaré que hi assisteixi aquest grup teatral "La Cubana" que quan s'hi posen són genials.
Ja m'imagino la tabola i el terrabastall del meu enterrament, i que serà recordat per les futures generacions com homenatge a unes idees genials però gens humanes.
I no calen capellans ni discursos estudiats. Pot parlar un espardenyer que em mereix el mateix respecte com a persona que el Canonge de la Seu, o un metge acostumat a conviure amb la mort o
de l'embriag del poble, que aquest sí que diu veritats com a punys.
Respostes
-
RE: Un problema resolt
aaa | 21/01/2010 a les 12:20
Un funeral com aquest caldria viure'l en directe pero de cos present, sens dubte. Diuen els experts -aquells que cada cop saben mes i mes de menys i menys- que es molt sa imaginar-se el funeral d'un mateix, imaginar-se que voldriem que es digues de nosaltres un cop al forat, i aixo ens ha de fer reflexionar per ser millors persones.
-
RE: RE: Un problema resolt
T. Cargol | 21/01/2010 a les 12:30
Jo sempre he pensat com és d'antiestètic estar de cos presentr allà immòbil i tot de gent dient com eres de bo,...
-
RE: Un problema resolt
T. Cargol | 21/01/2010 a les 12:29
Hola llaurador23, joc rec que ja deben haver parlat abans i ara amb aquesta moda de psoar-se un psudònim extra no ho puc saber,...
Sobre el tema de la mort l'altre dia, en una llaarga estona en que em van deixar sense feina vaig sentir l'entrevista, que recomano de la metgesa Nancy Scheper-Hughes, a l'adreça:
http://www.againstthegrain.org/
Vocalitza molt be i s'expressa de forma clara, o sigui amb una mica d'esforç es pot entendre el seu anglès.
Deia aquesta bona dona - que s'ha fet famosa em sebla per la seva denúncia del tràfic d'organs - que a irlanda el funeral es barrejava amb la festa i que la mort no s'amagava. Precisava que "parlor" o sigui l sala d'estar té reminicències funeràries i que és allà on s'estava el cadàver,...en canvi ara un es treu "el mort de sobre" de seguida i al parlo(u)r se li diu "living" room.
A mi en va passar, jo vaig presenciar la mort del meu pare i la seva presència ja mort era molt forta.
Quant al dol, ja el vaig passar abans quan iveia els eu declivi lent i cosntant: "Veig la fulla seca, cargolada pel sol" crec que deia en un poema que em va sorgir d'aquest pensament de l'inevitable fracàs final del pare, amb qui per això em va anar unint un cert sentiment de comprensió mútua malgrat les nostres moltes diferències.
-
La conclusió seria que no es pot fer humor negre?
Calderer | 21/01/2010 a les 13:09
¿Caldria posar un avís a RC dient: prohibit l'humor negre? ¿Caldria especificar: malalties, mort, cadàvers, funerals....? Llavors caldria escapçar bona part de l'obra d'alguns autors de per aquí.
Jo vaig passar, fa uns anys, pel tràngol de tenir la mare morint-se. Els pocs moments que tenia lliures em posava la tele (no podia llegir) i veia reportatges d'animalets....no suportava res més. L'humor em molestava, les notícies em deprimien, ales pel·lícules veia mort i patiment... Per això entenc que MaPIC se sentís malament amb el meu post i voldria que no l'hagués llegit i no s'hagués sentit ferida..... però en el cas dels altres, els que tenen l'ànim sencer ¿Pensen que no es pot parlar amb humor dels funerals? Tots acabarem en un, però ¿tenen dret a ofendre's? ¿Són capaços de diferenciar el que és ficció (em sembla que això era una pàgina literària potser l'han canviat i no han avisat) del que és la realitat?n ¿Pensen de veritat què vaig a funerals de desconeguts?
Lluís
-
RE: La conclusió seria que no es pot fer humor negre?
Jere Soler G | 21/01/2010 a les 13:29
Segons aquesta gent que s'afecta, per la mateixa lògica, s'haurien de prohibir tots els llibres que fan humor amb la mort (n'hi ha de molt bons), tots els que frivolitzen amb els assassinats (un assassinat és una cosa molt seriosa i potser no podem fer ficció amb aquest tema) Adéu Agatha Cristie! Adéu Sir Arthur Conan Doyle... Adéu Luis de Funes que m'has fet riure molt de vegades amb morts... Adéu literatura lliure... hem de retallar per aquí i per allà per atenció als que en qualsevol moment de la vida pateixen la mort d'algú.
-
x Calderer
llaurador23 | 21/01/2010 a les 14:16
Tant costa reconèixer que l'has "cagat" amic Calderer? Jo no estic pas en contra d'humor negre ni de les novel·les d'assassinats ni res per l'estil. Crec que es pot parlar de tot i amb total llibertat. Però, Ull!, la meva llibertat s'acaba on s'inicia la de l'altre.
Tu mateix reconeixes que en certs moments no suportaves res al veure patir a la mare. Si algú hagués escrit, a la brava com vas fer tu, un treball literari sense avisar del què es tractava, què haguessis pensat?
No li donem més importància a les coses que la que realment tenen.
Et sap greu que algú s'hagi ofès i li has demanat disculpes, doncs aquí no passa res i visca la Literatura.
-
Nano, jo no l'he cagat!
Calderer | 21/01/2010 a les 14:34
Em sap greu que una persona que té un familiar morint-se hagi patit pel que he escrit...entenc que ella pugui confondre ficció amb realitat..i. li recomano que no llegeixi res meu fins que estigui bé.
....pero a la resta de lectors, de pell massa fina, guardians de la correcció política, mancats de sentit de l'humor o conreadors d'una escriptura "pan bimbo sin corteza" (toveta, dulceta, inconsistent, parroquial).... que us bombin.
Lluís
Per cert la persona a qui he demanat disculpes no s'ha ofes...s'ha sentit ferida i malament i per això li he demanat disculpes.....a la resta...als ofesos...el què dic més amunt.
-
RE: ôstia, sense 'h' i altres herbes! Perquè els que 'ATAQUEN'
rnbonet | 21/01/2010 a les 16:32
sempre troben com escut un 'nik prefabricat'? Per què no fer valer la opinió amb el de sempre? O amb el nom i cognoms, redell!!
Visca l'humor, blanc o negre! Amunt la ironia! Incorreccció política al poder! I literària, collons!
I salut i rebolica!
-
Sempre darrere un nick que no els identifica, perquè no estan segurs de tenir raó (no +)
Jere Soler G | 21/01/2010 a les 18:56
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- La il·lusió d'un nou estiu (4 comentaris)
- A.E.M.E. (els quatre genets de la fi de l’apocalipsi) (2 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre PICAR L'ULLET. [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- Afortunada en el joc (1 comentaris)
- Creixeran noves flors (3 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (8 comentaris)
- El símbol de la lluna a Corbes de sang (4 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (7 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (18 comentaris)
- Pensaments (3 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (15179 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (407 lectures)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (200 lectures)
- Per un SOMRIURE sincer (159 lectures)
- Turuta (137 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (117 lectures)
- Sota el cirerer de La Plana (102 lectures)
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME (101 lectures)
- Ens som refugi (2a part) (97 lectures)
- Són nosaltres (93 lectures)
Nous més comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (15 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (8 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (7 comentaris)
- Aquella tarda (5 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (4 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre PICAR L'ULLET. [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- La il·lusió d'un nou estiu (4 comentaris)
- Creixeran noves flors (3 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Deixant-se anar (3 comentaris)
Nous més votats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 6 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 3 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 2 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 2 relataires)
- El camí de la joventut a la maduresa (Agrada a 2 relataires)
- Un “don Juan” de 90 anys (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (2a part) (Agrada a 1 relataires)