Detall intervenció

Títol: Al cap i a la fi.

Intervenció de: Elau | 01-12-2010

Respostes

  • Oda a totes les dimensions d'un cos.
    Jere Soler G | 29/11/2010 a les 15:40

    Enllà del punt,
    ni amunt, ni avall,
    enllà.
    A cada punt,
    on cada punt
    s'està.
    Endins, potser,
    però no ben bé.
    Enllà;
    la inflor emergent
    per un espai
    lligat
    a un tot ignot,
    potser infinit,
    o no.
    Fins a onze diu,
    el savi, i riu.
    I el boig
    brandar de brins
    enllà dels plecs
    més fins;
    on el petit
    forat se'n va
    del punt;
    no pas amunt,
    ni avall, ni enlloc;
    ni lluny.
    Que gran que és el
    tot el que hi ha
    al forat
    immens de ca-
    da mos de buit
    i temps.
    Ja veia jo
    el buf dels vents
    del cap,
    vers més enllà
    dels gels del pol
    surant.
    I els meus ulls cecs
    a l'ombra del
    real.
    Som el besllum
    del sol que llu
    rotund;
    enorme esfe-
    ra de contorns
    de fum.
    Enllà d'aquí,
    però aquí també;
    profund.
    No entenem res
    i anem negant-
    ho tot.
    Veiem sols llum,
    car tot és fosc
    i ocult.
    De l'univers
    xuclem sols el
    perfum.
    Creient que no
    hi ha res
    enllà dels mots.
    Enllà hi és tot
    hi és tot
    hi és tot
    hi és tot.
  • Quàdrupla aritmètica
    deòmises | 29/11/2010 a les 22:32

    Torno als vèrtexs del món


    d.

    I. Obituària


    Retorno als vèrtexs del món,
    A aquelles passes que, entusiastes,
    Endegaven un camí on calia
    Erigir noves torres en cada albada.

    I trobo paraules en silenci,
    Esbossos de poemes sense llegir,
    Com cadàvers que esperen sepultura
    Entre les ruïnes òrfenes de l'oblit.

    On confluiran la tendresa sincera
    I la bufetada de milers de tones
    Que tatuarà el turment en la galta?

    On, si la paraula més freda i crua
    És emparada per la boca que oferia
    Besos càlids contra temporals marins?

    *

    II. Quòniam

    Retorno als vèrtexs del món.
    Adopto la trigonomètrica ignorància
    Per fer meves les arestes que s'estenen
    Davant dels ulls miops i perplexos.

    Irrompo en ponts de paraules mudes,
    En guspires d'un foc que malda per encendre's
    Mentre el delma la munió de perquès.

    Entendré els jeroglífics que em brinda
    La vida -missatges encriptats que desxifro
    Massa tard- l'entrellat que mou els miralls
    En aquest constant joc de reflexos?

    O m'engolirà la pròpia niciesa, la paràlisi
    Pretèrita que, inamovible i immòbil, enrigideix
    Els membres amb rèmores de feixuc sobrepès?

    *

    III. Resquícies

    Retorno als vèrtexs del món.
    I m'adono de les resquícies que he deixat
    Ancorades en un port que no em desitja.

    I sorprenc tota gota de rou en les tiges
    D'una espiga malalta com la meva existència
    Que regalima fins desaparèixer en el no-res.

    Demanaré clemència a qui em sotmet
    A continu judici, a qui ignora els batecs
    D'un cor que només necessita carícies
    Per seguir endavant, en lloc de calitja?

    O seré serè equipatge per a l'embalum
    Que és la memòria quan no es vol el llast
    D'uns records que només serveix
    Per corcar el demà amb allò que no s'ha desprès?

    *

    IV. Cosmogònica

    Retorno als vèrtexs del món.
    I m'allunyo de la principal raó
    D'haver començat un nou poema.

    Geometria nua, traços perfectes enmig
    D'un espai que ha de conquerir la paraula
    Perquè les matemàtiques han fet la resta.
    Però només tinc mots per a l'anatema.

    Aquesta sentència que m'ha exclòs d'un cosmos
    Que creia tenir entre les mans, i assolir
    Una nova dimensió, potser desconeguda.

    He sabut preguntar però no respondre,
    He comprès els ocasos però no les albes,
    Ni tampoc els senyals lluminosos. Resto
    Davant del cub sense mots, com la musa muda.

    * * *



    d.
  • Dimensions
    joandemataro | 01/12/2010 a les 12:16

    Pobres primitius cervells,
    en ple segle vint-i-ú
    encara divaguen confosos
    entre línies, superfícies i volums
    en espais imaginaris
    sobredimensionats.
    Són cervells desorientats.

    Potser tot és més senzill,
    potser massa complicat…
    I si canviem perspectives,
    i si aixequem massa el cap ?

    Potser tot és més planer,
    Potser no cal ni comprendre-ho
    per arribar a ser feliç.

  • RE: RPV 151: TESERAC
    Elau | 01/12/2010 a les 20:10
    Potser, en el futur, caldrà una lletra reposada
    i escriure sense gaires comes, ni punts,
    per presentar un desig o justificar un cas.
    Quan cal descriure una imatge
    amb ànima de postal antològica,
    cal que cerqui paraules
    com cel, cos, blau, somriure,
    i deixar córrer els adjectius
    o no pensar-hi gaire.
    Al cap i a la fi, potser sí que tot és u
    i el meu anhel, en els meus llavis
    o en una cançó,
    també compta fins a onze dimensions
    misteriosament vectoritzades.
    És elemental, la vida.
    Potser per això no ens n'adonem,
    mentrestant.
    Una nota: Sol.
    He pensat la nota Sol,
    però ara vull el repòs,
    deixar de banda l'adjectiu,
    és clar que sí,
    tornar a la consciència més bàsica,
    potser al silenci,
    potser a la mare.
    Al cap i a la fi, potser sí que tot és u.
  • Dies perduts
    dracmagic | 02/12/2010 a les 00:03


    Aquests són només
    dies sense imatges,
    dies perduts,
    nits amb la foscor a la gola
    pesant com l’acer
    i la ceguesa dels ulls.
    Resto quieta perquè passi el fred,
    les hores de l’hivern,
    la llum esgrogueïda dels espais buits
    esperant allò increïble,
    un lleu somriure
    impossible,
    tossut en la seva esperança.

  • compte, ambre!
    Xantalam | 02/12/2010 a les 18:59

    Hi ha dos poemes (rnbonet i solstici) publicats sota un enllaç, amb el canvi de format és fàcil despistar-se!
  • Dimensions
    Xantalam | 02/12/2010 a les 19:05

    Traspasso el llindar
    últim del mot,
    entreobro, a palp,
    una paraula,
    m’escolo entre dues
    lletres menudes,
    penetro, silent,
    pel trau obert del mirall.
    Des de l’altra banda
    manuscrita del reflex
    puc veure, irreals,
    absurdes,
    totes les imatges.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: