Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Temor
Intervenció de: mirna | 19-01-2011
Passo entre estralls i desfetes
amb la mà aguantant-me el cor
perquè no l’engoleixi l’ull perpetu
de nit perillosa,
on esguarda
i amb dents llargues
campa,
ferotge,
el depredador.
Respostes
-
Claustrofòbica Afrodita
angie | 16/01/2011 a les 17:44Estralls de bellesa
emmig d'un món fosc
cerquen la llum de l'aire,
el color del silenci pur,
la marbrenca fredor
d'un espai buit
sense imperfeccions.
Ofegant-se entre la multitud,
Afrodita s'ha tornat pedra,
escultura tallada
per la humanitat,
sorpresa eterna,
ulls col.lapsats de por.
Vampírics antropòfags
se la miren de cua d'ull
mentre saliven renecs
d'impaciència.
La bella donzella no tornarà,
ara és un ocell tancat
en una gàbia invisible
on serà lliure, eterna.
-
Rostres
Oms | 17/01/2011 a les 14:28Grisor i dents blanques,
mirades obliqües,
llavis de maduixa.
Traç net, línia clara,
animes fosques.
On vas noia d'ulls durs?
Què et porta?
Què et crida?
Has pensat com pots
bellugar-te al bell mig
d'homes lascius
d'ànima mesquina?
El dragonet al front
no et salvarà, no,
noia d'ulls de gel,
quan arribi l'hora
de les accions
lletges.
-
Eva, escolta
Frèdia | 17/01/2011 a les 21:54El dia ja arribat.
Ja és entre nosaltres
la raça nova que heretarà la terra.
Personal e intransferible
és el xip inserit al front
que n'acredita la superioritat,
que concedeix la vida plena.
Els homes tèrbols són aquí.
Dels amagatalls sortiran
i lliuraran la batalla.
Incòlume volen el poder
atresorat amb el pas dels segles
en cavernes soterrànies.
Aquest oracle parla per a tu, Eva.
Les urpes et clavaran
els homes tèrbols,
els de la mort escrita al rostre.
Et volen dissortada,
que siguis pols, no pas llum;
que siguis cadena, no pas aire.
Eva, l'elegida, escolta,
no renunciïs al futur
per por de la solitud.
Des dels confins dels segles,
m'arriben els precs,
aquest és el missatge:
Pels teus fills serà la nova terra.
El nou món no depèn de cap xip
sinó del teu coratge, mare.
-
Aquest
Frèdia | 17/01/2011 a les 22:10Eva, escolta
El dia ja ha arribat.
Ja és entre nosaltres
la raça nova que heretarà la terra.
Personal e intransferible
és el xip inserit al front
que n'acredita la superioritat,
que concedeix la vida plena.
Els homes tèrbols són aquí.
Dels amagatalls sortiran
i lliuraran la batalla.
Incòlume volen el poder
atresorat amb el pas dels segles
en cavernes soterrànies.
Aquest oracle parla per a tu, Eva.
Les urpes et clavaran
els homes tèrbols,
els de la mort escrita al rostre.
Et volen dissortada
que siguis pols, no pas llum,
que siguis cadena, no pas aire.
Eva, l'elegida, escolta,
No renunciïs al futur
per por de la solitud.
Des dels confins dels segles,
m'arriben els precs,
aquest és el missatge:
Per als teus fills serà la nova terra.
El nou món no depèn de cap xip
sinó del teu coratge, mare.
-
L'última esperança
Galzeran (homefosc) | 18/01/2011 a les 18:41L’última esperança
He mirat pels tombants
del fosc infern que m’envolta,
i he vist els teus ulls, no podia ser
de cap altra manera,
sabia que erets tu
qui venia al meu encontre.
Envoltada de gent estranya
ofegant un crit d’angoixa,
la teva absència era punyent
el teu esguard un deliri de plaer.
Mirades esquives, ullals esmolats,
aires putrefactes omplen l’espai
que ens separa, i és la tangible
via escapola que ens apropa.
Sols puc tenir un desig
curull de dubtes i afanys,
la fam que tinc de tu m’esborrona,
no em deixis aquí sola.
Lluita’m, no m’abandonis,
sigues perseverant, jo t’esperaré...
i correré al teu encontre.
Saber que em cerques
és l’última esperança que tinc,
de sortir-me’n amb ganes de viure’t.
-
L'última esperança (aquesta és la bona)
Galzeran (homefosc) | 19/01/2011 a les 00:11L’última esperança
He mirat pels tombants
del fosc infern que m’envolta,
i he vist els teus ulls, no podia ser
de cap altra manera,
sabia que eres tu
qui venia al meu encontre.
Envoltada de gent estranya
ofegant un crit d’angoixa,
la teva absència era punyent
el teu esguard un deliri de plaer.
Mirades esquives, ullals esmolats,
aires putrefactes omplen l’espai
que ens separa, i és la tangible
via escàpola que ens apropa.
Sols puc tenir un desig
curull de dubtes i afanys,
la fam que tinc de tu m’esborrona,
no em deixis aquí sola.
Lluita’m, no m’abandonis,
sigues perseverant, jo t’esperaré...
i correré al teu encontre.
Saber que em cerques
és l’última esperança que tinc,
de sortir-me’n amb ganes de viure’t.
-
Més roig
Xantalam | 18/01/2011 a les 23:12
Més roig
El vermell ho és fins a la bogeria
Josep Palau i Fabre
Duus al front tots els noms
d’un passat de cavernes,
duus al fons de la cova
la flama i l’encenall.
Suren els ulls sadolls
dels animals que has mort
–les gleves de paraules
a foc assassinades–,
llargs glavis lluents d’or
travessen tots els ventres
aspres de terra i sol,
prenyats de desmemòria.
Claves la punta al fons
d’un cor bell i salvatge
i corre la sang verge
matant el mot més roig.
-
Rendició
gypsy | 19/01/2011 a les 09:05
Els meus ulls et cercaven entre la gernació de gent que avançava sense pensar en el seu destí. I la mort era a prop, es podia sentir el calfred de la seva presència, fins i tot la seva olor de fred desig planava damunt dels nostres rostres. Ens fitava un a un. Molts abaixaven el cap sense saber-ne la raó. Em faltava l'aire buscant -te, com si fossis una taula de salvament. Més cares de incertesa i de por. Després, els crits eixordadors de la defallença s'escamparen com la pólvora. Ara, l'olor de mort era més penetrant, la mateixa que se sent en caminar l'endemà d'una guerra pel camp de batalla, on resten els cossos desballestats i la seva sang penetrant la terra.
Vaig deixar de buscar el teu rostre, em vaig rendir per endinsar-me en el deliri incontrolable que ja m'arrossegava cap a la fi.
-
Rendició (Aquí)
gypsy | 19/01/2011 a les 09:11
Els meus ulls et cercaven entre la gernació que avançava sense pensar en el seu destí. I la mort era a prop, es podia sentir el calfred de la seva presència, fins i tot la seva olor de fred desig planava damunt dels nostres rostres. Ens fitava un a un. Molts abaixaven el cap sense saber-ne la raó. Em faltava l'aire buscant -te, com si fossis una taula de salvació. Més cares de incertesa i de por. Després, els crits eixordadors de la defallença s'escamparen com la pólvora. Ara, l'olor de mort era més penetrant, la mateixa que se sent en caminar l'endemà d'una guerra pel camp de batalla, on resten els cossos desballestats i la sang penetra la terra.
Vaig deixar de buscar el teu rostre, em vaig rendir per endinsar-me en el deliri que m'empenyia cap a la fi.
-
Rendició (Aquí, aquí)
gypsy | 19/01/2011 a les 23:38
Els meus ulls et cercaven entre la gernació que avançava sense pensar en el seu destí. La mort era a prop, es podia sentir el calfred de la seva presència, fins i tot la seva olor de gèlid desig planava damunt dels nostres rostres. Ens fitava un a un. Molts, abaixaven el cap sense saber-ne la raó. Em faltava l'aire respirant el desig de trobar-te, com si fossis una taula de salvació. Més cares d'incertesa i de por. Després, els crits eixordadors de la defallença s'escamparen com la pólvora. Aleshores, l'olor de la mort esdevingué més puixant, la mateixa que se sent l'endemà d'una guerra, caminant pel camp de batalla on resten els cossos desballestats i la sang penetra la terra.
Vaig deixar de buscar-te, em vaig rendir per endinsar-me en el deliri que m'empenyia cap a la fi. -
Rendició (Aquí, aquí)
gypsy | 19/01/2011 a les 23:40Els meus ulls et cercaven entre la gernació que avançava sense pensar en el seu destí. La mort era a prop, es podia sentir el calfred de la seva presència, fins i tot la seva ferum de gèlid desig planava damunt dels nostres rostres. Ens fitava un a un. Molts, abaixaven el cap sense saber-ne la raó. Em faltava l'aire respirant el desig de trobar-te, com si fossis una taula de salvació. Més cares d'incertesa i de por. Després, els crits eixordadors de la defallença s'escamparen com la pólvora. Aleshores, l'olor de la mort esdevingué més puixant, la mateixa que se sent l'endemà d'una guerra, caminant pel camp de batalla on resten els cossos desballestats i la sang penetra la terra.
Vaig deixar de buscar-te, em vaig rendir per endinsar-me en el deliri que m'empenyia cap a la fi. -
perdó, la cuarta versió és la que val n+
gypsy | 19/01/2011 a les 23:41
-
TRITÓ
franz appa | 19/01/2011 a les 17:15Jo t’he creat,
portes la marca del tritó al teu front.
Filla de la meva nimfa predilecta,
t’he dibuixat el rostre tallat en foc,
la flama delerosa de la jovenesa
a la blavor densa de l’esguard
i la cremor del crit estroncat
que vacil•la entre els teus llavis.
Jo t’he creat,
he bufat la closca per fer-te onada,
viatgera entre els estèrils mortals,
criatura d’escuma i de la sal.
Però ara pertanys a un món aliè,
al paper que corre temps enllà,
a mirades esbiaixades que sotjaran
el miratge de la teva carn falsa,
somni fet color entre la grisor,
evanescent còrpora a la pluja
dels dies àrids que ens vindran.
-
Temor
mirna | 19/01/2011 a les 19:24
Passo entre estralls i desfetes
amb la mà aguantant-me el cor
perquè no l’engoleixi l’ull perpetu
de nit perillosa,
on esguarda
i amb dents llargues
campa,
ferotge,
el depredador.
-
Paritat equívoca
Fidel | 19/01/2011 a les 22:52Entre homes XY :
Flaires de tempesta,
brams de fortalesa aparent,
regust amarg, aixelles desplegant sofre,
dentadures de tauró, humitat creixent,
ulls de palangre inquisitorial.
Entre velles espases,
en primer pla traient el cap..., tu XX :
Ulls de mar i horitzó, esguard clavat i solemne,
poderosos llavis de Mercuri prop del sol,
silenci calculat, rostre immaculat.
Criatura XX que sobresurts...,
en plena batalla final de sexes ?;
treva trampa amb cafè per a tothom,
aigualit, tenebrós aiguabarreig,
imatge sospitosa, emergència saborosa...
Tendència genèrica o cas aïllat ?
Crisi o regeneració cultural ?
Guardonada o castigada ?,
adaptació difícil, natural ?, hàbitat hostil, infantil...? ...
Camí de reg suat d’esbarzers,
paritat equívoca o ficció profunda.
Dibuix ambigu, món canviant, espectacle complex.
Pell suau com llac cristal•lí, visites concertades.
Llavis pintats, senyal de perill
entre suburbis amb mascles desconcertats.
Criatura del nostre temps,
en camp contrari, jugant al contraatac.
“Estàs bé ?, sí, gràcies. I per què no ho hauria d’estar?”
-
Relacions
Jere Soler G | 20/01/2011 a les 12:26Gelor de glaç al niu del pensament,
el solc dels ulls d'un gris tensat de pors.
Trepig incert a la bonior dels cors
perduts en ombres de color de plor.
Vitralls, a les pupil·les, entelats
d'alès d'angoixa i d'ambicions de nit.
Els llavis closos, ben obert l'horror;
estridors de silenci esfereïdor.
Acer al front clavetejat de dol;
animals disfressats de vencedors.
De cua d'ull, dibuixem relacions
de mots porucs disfressats de colors.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Vistes (5 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- LA LOLA (1 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
- Un record permanent (1 comentaris)
- Migdia (1 comentaris)
- Aquí (1 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (631 lectures)
- SOMNI O REALITAT (607 lectures)
- La distància (596 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (591 lectures)
- Beneit tabac (356 lectures)
- Agonia (218 lectures)
- Violència verbal (184 lectures)
- La canya (184 lectures)
- Nua (160 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (154 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- SOMNI O REALITAT (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)