Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

RPV 246--tornarem a ser--

Intervenció de: Marc Freixas | 06-03-2013

(m'haureu d'ajudar a fer visible la imatge perquè des del meu ordinador, que no està per segons quines coses, no hi ha manera de fer-ho visible)

RPV 246--tornarem a ser--
Una imatge val més que mil paraules, i sovint ens apropa somnis d'aquells que feia temps no teníem tan a prop.
És per això i moltes altres coses, que no crec que sigui necessari motivar-vos gaire...--ja prou que ho fareu tots aquells que voleu ser lliures i desfer-vos de cadenes que fa masses anys que ens oprimeixen l'ànima--
--un poema o prosa poètica per autor
--fins diumenge 10 de març a les dotze de la nit

I si us plau, aquest és l'enllaç --espero que una bona ànima poc oprimida la faci visible...---ho sento, reconec que això em deu passar per no participar gaire sovint, i per tenir un ordinador que fa una mica la guitza i va massa lent últimament---

http://blocs.mesvilaweb.cat/media/S0NBVDMzNw==_103531_6762_1.jpg

Respostes

  • Asfíxia (o De barres i estels)
    deòmises | 06/03/2013 a les 22:39
    [Respondre]
    Quan la vida es basteix amb paraules i projectes,
    El silenci és enemic i foscor, líquen que cobreix
    L'esperança amb l'opacitat del pas del temps,
    I és liana que entortolliga la llibertat i el seu anhel.

    Quan l'oxigen sols pot arribar a base de respirs,
    I l'asfíxia és l'única via que ens mostra l'existència
    I avesar-s'hi pressent el jou submís i la cadena,
    És necessari l'ímpetu de la inspiració més àmplia.

    Vindran jorns i hores per al gaudi de la claredat
    Retrobada, per al cel estelat que traça línies
    Noves cap al futur, per a que els peus caminin.

    Vindran treves quan el combat ja no sigui estendard
    Ni bandera per combatre l'odi i la ràbia i el retret,
    I, amb plenitud i riquesa primigènies, tornarem a ser.



    d.
  • Algun dia els ho ha de fer pagar
    Galzeran (homefosc) | 08/03/2013 a les 20:06
    [Respondre]



    Sents el bàlsam a tocar
    i el seu gaudi.
    en la millor companyia,
    vols fruir.

    Tens el camí apamat,
    saps quina és
    la drecera que ens ha de dur
    a la meta anhelada.

    Entrebancs estèrils
    s’escolten per ponent,
    trons que amenacen forts temporals
    no caurà aigua, sols porten fang.

    Perquè vols esperar a demà,
    fem-ho avui, que si els seus neguits
    els fan bramar paraules absurdes,
    el nostre silenci els ha de colpir.

    Fem-los empal•lidir,
    provoquem-los sense mots.
    I si deixen els eixelebrats campar lliures,
    un cop més, seran ells els miserables.

    ...

    La història
    algun dia els ho ha de fer pagar.
    Fem que sigui ara,
    no demà.
    • Algun dia els ho ha de fer pagar (bis)
      Galzeran (homefosc) | 08/03/2013 a les 20:11
      [Respondre]
      M'havia precipitat, aquest m'agrada més... i encar el podria retocar més, però no, així ja està bé, crec...



      Algun dia els ho ha de fer pagar

      Sents el bàlsam a tocar
      i el seu gaudi.
      en la millor companyia,
      vols fruir.

      Tens el camí apamat,
      saps quina és
      la drecera que ens ha de dur
      a la meta anhelada.

      Entrebancs estèrils com trons
      s’escolten per ponent,
      brams que amenacen forts temporals,
      i no ens caurà aigua, que sols porten fang.

      I us demano... voleu esperar fins un altre demà?
      Ca! fem-ho avui, que si els seus neguits
      els fan bramar paraules absurdes,
      el nostre silenci els ha de colpir.

      Fem-los empal•lidir,
      provoquem-los sense mots.
      I si deixen els eixelebrats campar lliures,
      un cop més, seran ells els miserables.

      ...

      La història
      algun dia els ho ha de fer pagar.
      Fem que sigui ara,
      no demà.
  • Mai més captius i desarmats.
    Carles Ferran | 09/03/2013 a les 18:51
    [Respondre]

    Captius i desarmats fa massa anys,
    hem comprés que era temps de fer-nos lliures,
    i ens hem armat amb arguments, història i il•lusió,
    sortint al carrer, tothom a una.
    Com sempre ens han respost
    amb els lladrucs i l’amenaça.
    Mai no ens han volgut comprendre;
    és més, mai no ens han volgut.
    Per ells som terra esclava, conquerida,
    no entenen que després de tantes guerres,
    després de tanta força, de tanta repressió,
    encara no em volgut pensar com ells;
    ens titllen d’orgullosos, de traïdors, i ens neguen
    el democràtic dret a decidir,
    en nom de la seva tramposa democràcia.
    Però aquest cop no hi haurà exèrcits
    ni podran bombardejar-nos. Només paraules,
    i raons, i drets, i la força de tot un poble
    decidit a guanyar el seu destí
    de manera pacífica i des del diàleg.

    La Història ens ho deu, ens ho devem nosaltres.
    Molt millor sols que amb tan mala companyia.

  • Una nova aurora
    rautortor | 10/03/2013 a les 21:18
    [Respondre]

    Aleshores van pujar
    tots els hereus, totes les mares,
    colors amunt, per l’arc del cel.
    Aquell cop, però, brillaren només
    l’or de l’honor i la sang de la contesa
    que regalimava escut avall.
    Trista cançó pels homes que caigueren,
    trista elegia pels vençuts i pels herois.
    I així, restà la fama dibuixada
    en aquell llenç que l’oblit no pot malmetre.

    Les armes emmudiren, la vida a mitja veu,
    soterrada l’eufòria, aclucat l’horitzó;
    però, entre silencis i pauses,
    cap sentinella s’adormí durant la ronda,
    que l’enemic mai no es distreu.

    A poc a poc, les veus envaïren la vida,
    llucaren la terra i l’esperança,
    més fermes, més possibles, malgrat tot.

    I al crit de guerra el succeí l’anhel de viure.
    Tornaren a pujar per l’arc del cel
    els hereus i les mares, ara cantant
    les estrofes d’una nova aurora.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats