REPTE POÈTIC VISUAL 370. D’un vol

Volar amb el que escrius

Orenetes que se’n van,
com fulles despreses a la tardor.
Orenetes que tornen,
com roselles als camps.
Tu, te les mires sabent
que no pots volar com elles.
Però, després de tot,
comptes amb una ploma
que elles mai no tindran
entre les seves.

Volar [fora de concurs]

Deu ser plaent, si ets ocell, volar de gust,
deixar-te anar perquè la brisa et porti,
contemplar-te als miralls de l’aigua,
compartir el cel en gran companyia
o fer giragonses per capritx i diversió.

Sol ser trist, si ets rodamon, retornar,
abandonar els dies d’idíl·lica llibertat,
gaudir per darrer cop els paradisos...
sol ser trist per més que tornis al niu.

Resulta tràgic que t’obliguin a migrar,
a deixar enrere la raó dels teus records,
a perdre petjades i aromes, llar i arrels;
és com caure als avencs de l’oblit.

És sanguinari i pervers que hagis de fugir
de la fam, la guerra, la injustícia, la por,
la misèria i l’extermini sense cap culpa.
Tu, que no fa gaire somiaves ser un ocell
per volar i volar, sense demanar el perquè.

Vola, animula vagula, vola, animeta,
no oblidis d’on vens quan arribis on vas.

Recerca

Cada una fa sola el seu camí
però volen en grup
per ajudar-se,
formant cercles i dibuixos en el cel.

Nosaltres enlairem els ulls
per volar amb elles
acompanyant-les
per fer el mateix camí:
el que va del fred
a la calidesa.

Semblança


Ningú ocuparà el teu lloc

malgrat se t’assembli,

ni el moment ni la forma,

ni la intenció s’igualen:

tots diferents

prò en aparent semblança.



I en conjunt formen el mateix poble:

els que s’envolen i els que descansen,

l’estol variat prò eternament fidel

a ell mateix.



I tot i així,

imperceptiblement subjecte

al ribot de la història,

esdevindrà algun dia

una altra cosa.

Brodat de plumes
becs i ales,
Cel inmens
de llums daurades,
cants i crits
vida enlairada

ATZAR

D’un vol passa la vida
i al rerefons en queden
els viatges, l’anar i venir.

Munions de dies,
de vides, de passatges,
supervivències, fugides o encarades.

Inquietuds, desitjos,
incerteses o somnis,
destins voluntaris o imposats.

Al cap i a la fi, d’un vol passa la vida
i en ella la sort d’un destí
que l’atzar no sempre tria.

He deixat una etiqueta sense tancar... disculpes per posar tan negre el RPV



d.

Tinc a l’abast, l’espai, les ales freguen
el vent enterc del nord que em sosté al cel.
Fóra sens vent tan sols matèria morta.
Fóra sens cops un ésser sense esperit.
Ara m’envolo i albiro crespons nivis,
al mar obscur enllà del roig Montgrí.
Ara davallo a frec de les onades,
per no oblidar d’on soc i que soc viu.
Tinc als meus ulls una humitat salada,
ballo pels núvols, lliure com l’instant.
No tinc res més que aquest present on ploro
de tan feliç com soc sols per ser ocell.