Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES

Intervenció de: Ness | 02-11-2025


Entre l'1 i l'11 de novembre, se sol celebrar la festa de Tot Sants on no falten les castanyes torrades al foc, el vi dolç i panellets.

L'origen exacte de la festa sembla que es remunta als segles XVIII i XIX, quan les castanyeres començaven a vendre castanyes a les places per finançar la seva economia familiar en un temps en què l'hivern era especialment dur. A poc a poc, la tradició es va expandir i va passar a formar part del folklore català.

Una festa tant nostrada que se sent amenaçada com moltes altres, però si anem als orígens de cadascú, on us trasllada aquesta imatge...

https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fmedia.istockphoto.com%2Fid%2F614016578%2Fes%2Ffoto%2Fcasta%25C3%25B1as-asadas-en-las-llamas-de-un-fuego-de-le%25C3%25B1a.jpg%3Fs%3D612x612%26w%3D0%26k%3D20%26c%3DkV8hOr2T8ycoseRYpHcoTFG_DQC9q69kAmuw52mA0iM%3D&tbnid=odv5QTnxdq8WxM&vet=10CAYQxiAoAmoXChMIiNKUvuzTkAMVAAAAAB0AAAAAEC0..i&imgrefurl=https%3A%2F%2Fwww.istockphoto.com%2Fes%2Ffotos%2Fcastanyada&docid=2_nukuSlkRFB3M&w=612&h=440&itg=1&q=gratu%C3%AFtes%20la%20castanyera&hl=es&ved=0CAYQxiAoAmoXChMIiNKUvuzTkAMVAAAAAB0AAAAAEC0


Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES
    Ness | 02/11/2025 a les 18:08
    Podeu enviar poemes breus fins el dia 9/11/25 a les 12 de la nit.

    A veure si us inspireu!
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES
    helenabonals | 09/11/2025 a les 16:36
    Analogia

    Pocs saben que cal sempre
    un espai en blanc,
    un marge perquè el text respiri,
    sobretot el d’un poema,
    el gènere que vol transcendir més.
    L’horror vacui fa que molts
    omplin tot el full, i més encara.
    Però un poema més llarg
    d’una pàgina és prosa.
    De la mateixa manera,
    si no vols que les castanyes
    en coure-les surtin volant,
    cal fer-hi sempre un tall lateral.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES
    rautortor | 09/11/2025 a les 19:32

    Nit de castanyada

    Novembre fa olor a castanyes,
    a records que van més enllà de l’oblit
    perquè la seua flaire i el sabor del vi dolç
    encara reviuen dins el meu tabernacle.

    El foc ritual esberla llur cuirassa,
    el cos apareix nu, esplèndid, saborós.
    Plau, llavors, tastar-les en companyia,
    mentre tornen a florir els cementiris.

    Ens menjarem la nit en dolça cerimònia;
    sendemà, Tots Sants ens commourà.

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES
    kefas | 11/11/2025 a les 09:55

    Dius d'anar al nostre origen per trobar-hi una castanya. En el meu, hi és.

    En aquest sentit he bastit un verset on una dama amb la castanya torrada adverteix al seu devot trovador dels perills de jugar amb foc.


    Advertència d'una dama
    al seu devot trovador

    Tinc la castanya torrada
    per l'audaç foc lingual
    que dispara a l'engonal
    un verset cada vegada
    que obriu el vostre portal
    de dir frases assenyades
    que eixen sempre barrejades
    amb algú verset procaç.

    Sabeu que no soc cap Santa
    i em dec al que déu manà
    pro si el foc que heu atiat
    amb vostra salaç complanta
    se'ns arriba a desbocar
    sapigueu que ens portarà
    primer al cel d'un dolç nirvana
    i després ens cremarà
    a l'infern dels que no saben
    que amb el foc no es pot jugar.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES
    Marnusa | 12/11/2025 a les 20:40
    Castanyeda

     
    El fred de la tardor,
    vestit d’olor de castanyes,
    s’enfila lentament
    entre el fum de la parada.

    Castanyera, caliu de records,
    vius, torrats a les brases,
    que plegats en un paper
    escalfen les meves mans
    amb somriures d’infància.
  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 365: CASTANYES TORRADES
    Atlantis | 15/11/2025 a les 08:21
    Castanyes d'abans i d'ara

    Les castanyes torradetes
    m’escalfen les mans i els peus
    mentre els gats que miolen
    exclamen el seu meu, meu.

    La mare les ha tallades
    li ha fet a dalt una creu
    El pare que ha encès el foc
    diu : en compte! no us cremeu!!!

    La tieta, les veïnes,
    assegudes o de peu
    han format una rotllana.
    Ai mare, quin bé de Déu!!!

    Tots els petits en filera
    amb un plat sense relleu
    esperem , mentre algú crida
    encara no les mengeu!!!

    Ja una mica refredades
    a la boca us les poseu
    avui hi haurà ratafia
    un pecat que no té preu.

    És l’hora d’estimar els morts
    que amb fervor acomboieu
    mentre mengem i fem gresca
    els diem Adéu, adéu.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.