REPTE POÈTIC VISUAL 330. Cavall de Troia [VOTACIONS]

Intervenció de: rautortor | 07-02-2024

---

El desventurat Laocoont, que fou devorat per dues serpents monstruoses enviades per la deessa Atena com a càstig per advertir els troians de l’engany, a més a més del grup escultòric, obra d’Agesandre i els seus dos fills Polidor i Atenodor que es pot contemplar als Museus Vaticans, ha merescut ser protagonista dels vostres versos.

Ara, en nom del sacerdot troià i dels autors del cavall del repte, us convido a emetre els vostres vots a fi i efecte d’esbrinar quin poema mereix el guardó daurat d’aquest certamen poètic.

Podeu votar-ne DOS per ordre de preferència com sol ser habitual en els nostres reptes.
Ho podeu fer fins el proper dissabte 10 de febrer, o fins que tothom hagi votat.

Aquests són els candidats.


01. Laocoont 2.0

Has pres el nom del lloc, el fred del foc, el bri del buit,
Si sols el güell és veu de mort, clam pur per al dol?
I al bell mig del torb, quan el frau és do, sents que el mur
Es romp amb mans lleus, i el prest pas del temps mor.

La lluita vindrà de les entranyes emmetzinades —soldats
I armes hi han estat entaforats com lladres mig covards,
Tot i que la fama de l'estratagema perfecte ressonarà
Durant segles com a brillantor dels dànaus— del present.

I la força dels déus no podrà vèncer la tàctica i l'estratègia
Quan el vaticini és monstre marí, i profecia escàpola
Allà on Cassandra parla del futur davant la gent incrèdula.

Hauràs copsat el nom de Troia fins que la mudesa de la flama
Sigui ingent fortí a conquerir, esperit vague, ànima despresa,
O seguiràs existint entre els versos de la Ilíada i de l'Eneida?


02. Cercle viciós

La por
ens tenalla la raó.

Les raons
tenallen el futur.

El futur
no avança, ni existeix.

L'existència
ens fa por.

La por...


03. Es perdé Troia per guanyar el món

Es perdé Troia
per una noia
que es deia Helena
bella i cofoia
de Paris toia
per una juguesca.

Resulta que Gea
estava cansada
de la gran gentada
que omplia la terra
i li digué a Zeus
fes altra vegada
una guerra sonada
i del món em treus
totes les veus
de la Troiana
terra malsana
pel cap o pels peus.

Al ruc Paris enredà
perquè raptés la més bella
que era la reina i costella
del gran monarca espartà.
I així es començà a batallar
Troia fou setiada
Estava tan fortificada
que no es podia ocupar.
Era guerra de caralls,
però cap dels dos dominava
Els d'Espart van fer una fava
amb la forma de cavall.
I així l'enginy penetrà
en el lloc inexpugnable
i amb un gest ben poc amable
als troians se'ls tallà el cap.
De manera poc polida
amb un procedir terrible
el món feu més sostenible
i llavors no marxà a dida.
Com ho pot fer aviat
si no endrecem el terrat.


04. Diuen antics que...

La dolça Eris, no convidada,
deixa una poma fatal, daurada.
I va el dels rajos, el pare Zeus,
li deixa a Paris, l'encomanada.
I Afrodita promet al príncep
pastor a estones, l'amor d'Elena:
un suborn clar. I va i accepta.
Redéu, quin tràngol, quin embolic!
Un rapte fútil, mortals i déus,
i ja tenim la guerra armada.
El cavall, rai! Estratagema
per fer història, per fer novel·la.


05. Regal enverinat

Intel·ligència és comprendre,
comprendre és entendre
i entendre és adaptar-se a l’entorn.
Artificial és no natural,
creat per humans?...

Ens confonem sovint
en el que som,
el que ens envolta,
el que entenem
i el que ens convé entendre.

D’aquí ens venen tots els mals:
ens perdem en revolts
mentre existeixen dreceres.
Aquest és el regal enverinat
que ja ens està superant
i la seva conclusió
no té marxa enrere.


FORA DE CONCURS

01. Resistència d’Atlantis

Muntarem un cavall de Troia
embolicat amb restes de metall
-trossos d’ordinadors-
i restarem a dins
per fer-nos forts.
Exprimirem idees i propostes
per guanyar la batalla
i apostatar
contra la ignomínia de les màquines.

Agafarem de fora allò que ens sumi
-que no ens substitueixi sinó ens armi-
allò que sigui un estri i ens ajudi
a no desfer del tot
la humanitat.


02. Laocoont 2.0 [al Japó] derautortor

Allí estava el cavall,
palplantat davant els ulls sorpresos
i embadalits dels transeünts.
Alterós, desafiava qualsevol intent
d’infamació i descrèdit
que atiessin gent malfiada i recelosa,
sempre bel·ligerants
contra tot indici de progrés.

L’esperit de Laocoont
va tornar, en gran nombre.
Tots ells, a l’uníson, s’erigiren
en defensors acèrrims del món real
en contraposició a universos ficticis.
Mentre la tecnologia progressa,
el pensament retrocedeix,
esbombaven a tort i a dret.

Tot i això, el cavall seguia allí,
impertèrrit, aliè a les controvèrsies,
sense que ningú gosés fer-li front.
Per contra, ciutadans i turistes
se’l miraven encuriosits.
Queda bé, és original,
se sentia comentar entre foto i foto.

---