REPTE POÈTIC VISUAL 290 - LA INCERTESA DEL POETA – ESCRUTINI

REPTE POÈTIC VISUAL 290 - LA INCERTESA DEL POETA – ESCRUTINI

Després d’escriure un relat metafísic, “L’home que volia matar la mort”, interpretat com a tal per la majoria dels comentaristes, he volgut aprofitar el RPV per fer una convocatòria de poesia metafísica. També ho han interpretat així els participants, tot i que la capacitat del intel·lecte racional per generar i modificar emocions, un tret característic de la metafísica, només el veig clarament present en els dos darrers poemes, el cinquè, “La natura morta està viva?” i el sisè, “El poeta meditabund”.

El primer poema, “Desconcert”, és clarament emotiu. Explica les emocions que li provoca la imatge, sense preguntar-se com s’originen. El segon “MALSON DELS PLÀTANS” està, des del títol, clarament obsessionat pels plàtans i manifesta el seu neguit per si no adquireixen una corporeïtat tangible. En Freud ens hi podria dir alguna cosa. El tercer “FRONT L'ENIGMA” té un títol que interpreto com “Davant l’enigma” i manifesta una postura clarament emocional tot i que expressa una intuïtiva i onírica comprensió de la imatge presentada. Aquest és el que més us ha agradat. El quart, “UN ENGANY” tot i que només qualifica el temps com enganyós, suggereix que ho és també la imatge proposada. Hauria estat interessant que hagués explicat de forma poètica l’arrel d’aquesta sensació de falsedat. El cinquè “La natura morta està viva?” pregunta de forma clara el perquè de tot plegat i mostra des del principi el seu escepticisme sobre el presumpte lirisme de la imatge proposada. Hauria millorat el poema si en algun moment s’hagués proposat cercar la veritat oculta que hi habita. El sisè “El poeta meditabund” es deixa portar pel que veu però apel·la a la raó per modificar el sentit de les seves emocions. És el que jo hauria votat.

El meu poema, poc metafísic, és aquest

La vida és una conversa
de vegades una conspiració
sovint una discussió
entre la compassió del desig mutilat
i les sagetes enervades
del desig ferit
En la trepidant esfera del tot i res
llisquen els dos desigs
dins dels refugis que s'ofereixen mútuament
per fugir de la lògica del temps.
No és un somni
només la passió del destí.

La conclusió és que cadascun dels poemes aborda el tema d’acord amb la sensibilitat de l’autoria (fixeu-vos que m’esforço per no fer servir el gènere) amb un resultat global per sobre del notable. I que quin us ha agradat més ha estat “FRONT L’ENIGMA” de Marnusa.

En conseqüència felicito efusivament a Marnusa, a qui atorgo el llorer líric i a qui convido a organitzar el següent REPTE POÈTIC VISUAL, que serà el 291.

Per descomptat, el meu agraïment a tots els participants per haver-ho fet amb unes ganes i dedicació que palesen la vostra devoció per la lírica.

I a aleshores per participar amb la seva opinió. És inapel·lable que el poema que prefereix ha guanyat en la seva sensibilitat.