Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 170

Intervenció de: medusa | 06-05-2011

EI, ESPERO QUE EM SURTI.

http://i26.photobucket.com/albums/c120/evabusom/Vendadeburkes.jpg

Venda de burkes

[IMG]http://i26.photobucket.com/albums/c120/evabusom/Vendadeburkes.jpg[/IMG]

ESPERO QUE US AGRADI.

Val tant poesia com prosa poètica. No hi ha cap condició especial. Podeu presentar tots els poemes que us inspiri, que tots entraran en concurs.

TERMINI: des d'ara mateix fins al proper dimecres, 11 de maig, a les 24 hores (mitjanit)

Us deixo un enllaç per si voleu més informació visual sobre el tema:

http://www.youtube.com/watch?v=xUAvcQFoFi0&feature=player_embedded

ENDAVANT POETES, I VISCA EL REPTE!
Termini:


Respostes

  • Suprimida
    Fidel | 10/05/2011 a les 21:25
    Darrera la cortina tacada de sutge,
    la teva ànima socarrimada;
    llum premsada, ombra atroç,
    negra clandestinitat de marbre.
    No cantar, no somniar, no sortir. No ser.
    La màscara de ferro,
    la figura de seda oculta,
    els ulls trencats, perduts...
    i un toll inesborrable de sang.
    Suprimida
    en nom de Déu i dels (teus) homes.
    El paisatge després de l’incendi,
    darrera la cortina, fum:
    la boira, el dolor, la por,
    la por d’una derrota segura.
  • Matins amb codis
    Ogigia | 10/05/2011 a les 22:57

    Només el cel
    era celeste aquell dia.
    Els carrers estaven coberts
    de reixats
    i les mirades caminaven
    mancades de seducció
    —aquest instint que ens empeny
    a tombar el cap
    i agrair la vida
    en un instant—

    En totes les voreres,
    sorolls de veus ronques
    i intercanvis de gestos,
    una aparença
    d’intensitat.

    Mentrestant,
    el sol,
    embolcallat en vestidures pesades
    i mirant ocultat
    el carrer
    darrere d’una malla espessa,
    acaronava el pas
    silenciós
    d’altres fantasmes.
  • Íncola idèntica
    deòmises | 11/05/2011 a les 01:16
    Per amagar la vergonya, potser?
    Per acceptar el jou de la dominació?
    Tal volta per callar i estalviar-te l'opinió?
    O per ignorar que hi ha un món real a recer?

    Sona el tràfec de la ciutat, dona,
    Però només et preocupa la veu del muetzí
    Que crida a l'oració i quina tela t'ha de cobrir
    La vida perquè als ulls de la gent siguis prou bona.

    Digues: quines paraules pots pronunciar sense queixes?
    Quines mirades són permeses quan la cadena
    És gàbia sagrada, moaré fet de reixes?

    Batega el carrer aliè a tu i creus allò que, segons l'imam,
    És escrit a l'Alcorà. Així et sembla lícita la bena
    Dels ulls, mentre s'anul·la el possible reclam.



    d.
  • La gàbia de l'amor
    gypsy | 11/05/2011 a les 23:51

    No intentis fugir de la gàbia
    que he construït per tu
    amb la força de l'amor
    que molts no poden entendre,
    no ets ningú - només una dona -
    Em pertanys des que el teu pare
    et va abandonar a la meva sort
    i ets meva, meva per sempre

    I sobrevisc sota l'amagatall
    de la burka que em fa invisible,
    no tinc ulls, ni boca, ni somriure
    per oferir a algú de igual a igual,
    no existeixo ni respiro dins la roba
    que m’amaga l’esguard al món sencer;
    He nascut condemnada a la foscor i
    veig la vida passar a través d’una escletxa


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.