Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 170

Intervenció de: medusa | 06-05-2011

EI, ESPERO QUE EM SURTI.

http://i26.photobucket.com/albums/c120/evabusom/Vendadeburkes.jpg

[IMG]http://i26.photobucket.com/albums/c120/evabusom/Vendadeburkes.jpg[/IMG]

ESPERO QUE US AGRADI.

Val tant poesia com prosa poètica. No hi ha cap condició especial. Podeu presentar tots els poemes que us inspiri, que tots entraran en concurs.

TERMINI: des d'ara mateix fins al proper dimecres, 11 de maig, a les 24 hores (mitjanit)

Us deixo un enllaç per si voleu més informació visual sobre el tema:

http://www.youtube.com/watch?v=xUAvcQFoFi0&feature=player_embedded

ENDAVANT POETES, I VISCA EL REPTE!
Termini:

Respostes

Suprimida
Fidel | 10/05/2011 a les 21:25

[Respondre]

Darrera la cortina tacada de sutge,
la teva ànima socarrimada;
llum premsada, ombra atroç,
negra clandestinitat de marbre.
No cantar, no somniar, no sortir. No ser.
La màscara de ferro,
la figura de seda oculta,
els ulls trencats, perduts...
i un toll inesborrable de sang.
Suprimida
en nom de Déu i dels (teus) homes.
El paisatge després de l’incendi,
darrera la cortina, fum:
la boira, el dolor, la por,
la por d’una derrota segura.

Matins amb codis
Ogigia | 10/05/2011 a les 22:57

[Respondre]

Només el cel
era celeste aquell dia.
Els carrers estaven coberts
de reixats
i les mirades caminaven
mancades de seducció
—aquest instint que ens empeny
a tombar el cap
i agrair la vida
en un instant—

En totes les voreres,
sorolls de veus ronques
i intercanvis de gestos,
una aparença
d’intensitat.

Mentrestant,
el sol,
embolcallat en vestidures pesades
i mirant ocultat
el carrer
darrere d’una malla espessa,
acaronava el pas
silenciós
d’altres fantasmes.

Íncola idèntica
deòmises | 11/05/2011 a les 01:16

[Respondre]

Per amagar la vergonya, potser?
Per acceptar el jou de la dominació?
Tal volta per callar i estalviar-te l'opinió?
O per ignorar que hi ha un món real a recer?

Sona el tràfec de la ciutat, dona,
Però només et preocupa la veu del muetzí
Que crida a l'oració i quina tela t'ha de cobrir
La vida perquè als ulls de la gent siguis prou bona.

Digues: quines paraules pots pronunciar sense queixes?
Quines mirades són permeses quan la cadena
És gàbia sagrada, moaré fet de reixes?

Batega el carrer aliè a tu i creus allò que, segons l'imam,
És escrit a l'Alcorà. Així et sembla lícita la bena
Dels ulls, mentre s'anul·la el possible reclam.

d.

La gàbia de l'amor
gypsy | 11/05/2011 a les 23:51

[Respondre]

No intentis fugir de la gàbia
que he construït per tu
amb la força de l'amor
que molts no poden entendre,
no ets ningú - només una dona -
Em pertanys des que el teu pare
et va abandonar a la meva sort
i ets meva, meva per sempre

I sobrevisc sota l'amagatall
de la burka que em fa invisible,
no tinc ulls, ni boca, ni somriure
per oferir a algú de igual a igual,
no existeixo ni respiro dins la roba
que m’amaga l’esguard al món sencer;
He nascut condemnada a la foscor i
veig la vida passar a través d’una escletxa

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 170

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats