REPTE CLÀSSIC DCCX - (710) - GAT – COMENTARIS i VEREDICTE

REPTE CLÀSSIC DCCX - (710) - GAT – COMENTARIS i VEREDICTE

0.- Les felines muses han estat generoses amb vosaltres. Avui no passen de benignes amb mi. Plou, amb un xirimiri suau, fluixet i rítmic que convida a fruir de la mandra. Tinc ganes d’estirar els braços mentre faig un badall, com faria qualsevol gat en les meves circumstàncies. Però sé que no puc començar a badallar perquè no pararia. Si fora gat pensaria que puc desaprofitar la vida actual perquè encara me’n queden sis. Però, tot i desitjar-ho, no ho sóc de gat. I de vides em varen dir que en tenim dues, per justificar allò de la segona oportunitat, però el cas és que ja estic vivint la segona. La vaig començar a viure quan em vaig adonar que només en tenim una de vida. Si us plau, no ho expliqueu als gats. El solemne gat d’angora de la veïna del davant deixaria de passejar per l’estreta barana del seu terrat a 15 metres d’alçada i, ara que ha plegat el Cirque du Soleil, no vull que s’acabi l’únic espectacle de circ del que puc fruir.


1.- Jo també sóc un gat - Anaïs

I tant que ho ets de gat. Quan haig de canviar la roda, et poso sota el cotxe i t’encaixo en la ranura del xassís. Després faig voltar la maneta i tu, com un Samsó felí, vas arquejant el llom i eleves el cotxe amb la teva espatlla com si fos un sac de plomes. De fluids no te’n veig enlloc. Potser et diuen hidràulic perquè la teva força s’alimenta dels fluids dels déus felins. Et veig poc experta en cotxes. Ho ets més en fer rodar la imaginació per les carreteres de la bonhomia (bondonia es pot dir?)



2. GATADA - Prou bé

Ai senyor! I es que tenir massa seny també és perillós. Creus que llegir et fa viure totes les experiències de la vida i quan surts a viure-les de veritat, te’n adones que no has viscut res del que has llegit. Si has llegit tant, deus saber que abans les botes de vi es feien amb pell de gat mascle, a ser possible de mascle dominant i, per això, el fet d’engatar-se consistia en buidar el vi que contenia una pell de gat. No t’haig d’explicar quins efectes produeix perquè son els mateixos que has experimentat tu. Ara els podràs escriure. Bé, com ho fas tu.


3.- Mòmies i animals sagrats - Iona

Veus el que té la ciència ? Abans creien que, en morir, sortíem d’aquest món i anàvem a un altre món que està per dalt o per baix segons el comportament de cadascú. Això era perquè encara no sabien que estàvem fets d’àtoms, tant petitets que quan deixen de formar la UTA (Unió Temporal d’Àtoms) que som, es dispersen i van a formar altres UTA, alguns en forma d’enciam, altres en forma de gotes d’aigua i altres potser acabaran formant part, Déu no ho vulgui, d’aquest jove de l’escala amb idees radicalment contràries a les nostres.

Segur que encara hi ha molta gent que pensa com abans, però no crec que dominin la tècnica de la momificació de gats. No cal que temis pel teu. Potser només es podrien momificar amb la teva prodigiosa imaginació.



4.- EL VAMPIR DELS GATS - PERLA DE VELLUT

És una venjança. No hi ha cap vampir que mati el seu magatzem de menjar. Actuen com el banc de sang, fan una rotació entre tots els proveïdors perquè quan els torni a tocar ja s’hagin refet de l’extracció anterior. Però aquest cas és diferent. Com deus saber, els vampirs són rates voladores i està clar que si maten tots els gats que enxampen, és perquè es volen venjar a les rates terrestres mortes pels gats. El que no m’acaba de quadrar és que els gats, fins d’orella i ràpids en la urpada, es deixin xarrupar sense fer-hi res. Jo, de tu, m’acostaria a les cases de pagès per esbrinar si els animals morts són realment gats.


5.- El cel dels gats negres - Homo insciens

No saps pas com alleugereix el meu neguit el saber que hi ha un cel pels gats negres. Ara sé que en Julius, el meu gat negre que va sortir a festejar una nit de febrer i no va tornar, ara està fent companyia a la teva gata. Li pots dir que és com ella, fet a la seva, i molt moixainós, però només dins del cercle més íntim. Encara fremeixo quan recordo la seva cua acariciant el tou de les meves cames i com restava quiet en aquesta carícia fins que jo la hi tornava passant la meva ma pel seu llom. Com ens tens acostumats, sempre discorrent per un rierol d’aigua clara i fresca.

6.- LA MIXETES - brins
,
I ho són d’esquerps. Excepte que et reconeguin el instint felí. N’he agafats molts de gats i no recordo cap urpada. Naturalment, en Julius, a qui vaig alletar, era com un fill i tot i que passàvem llargues temporades sense veure’ns, els retrobaments eren sempre molt emotius.
El teu relat t’atorga el segell felí i, amb ell, la capacitat de connectar, també, amb els bípedes felins amb un estil, el teu, que amoroseix totes les situacions, fins i tot les que, de forma subliminal, denoten una certa manca d’empatia.

7.- La Bambi - Mena Guiga

Una gata amb els colors del més famós cervatell. I el seu nom. També comparteixen enemic: la humanitat. La Bambi gata, però, no es pot salvar perquè la humanitat l’ha desarmada de la desconfiança cap el gènere humà, la única cosa que la podia salvar. M’agrada la idea.


8.- FANÀTICS –FANGÀTTICS - marialluïsa
He entès bé que reclutes personal per formar un exèrcit de quatre grapes? Potser per combatre l’aixecament del gats saltimbanquis i famolencs? O tal vegada per afegir-te a la legió d’humans que gategen saltant marges i parets en un exercici d’exhibició de joventut i empenta? El que m’ha quedat clar és que tot plegat t’espanta. O no? A mi, també.

L'Atzabeja (fora de concurs) - Mena Guiga
El cul-de-sac dels gats (fora de concurs) Tanganika

Em causa la impressió que heu escrit un relat a quatre mans i, en veure que era massa llarg, l’heu partit i n’han sortit dos i aprofitant que el Carda-ner (perdoneu la llicència, Toni i Meritxell) passa per Solsona, tot i que allí en diuen Negre, heu sumat l’espai sicalíptic i l’espai fosc per citar com de passada les famoses corredisses del mossèn que no és canonge de cap Seu ni té cap minyona, però poc importa pel cas, i per amanir la foscor del Romeu encisador hi heu posat una mica de verí amb regust de mar, repartit en dues tandes perquè, si no(està bé, brins?) fa efecte la primera, la segona condueixi al traspàs de qui n’és candidat. Puces i lleons s’afegeixen a la festa perquè ja se sap que els domadors han de ser polis i valents i multidisciplinaris per encaminar el seu senderi cap a l’orgia final, que no puc descriure perquè escric això en horari infantil. Buf!

Desitjo que Anaïs hagi llegit fins aquí, perquè, per la originalitat imaginativa del seu relat, és la escollida per organitzar els següent Repte. La meva enhorabona, Anaïs, que faig extensiva a tots els participats per aquesta magnífica mostra felina.