Detall intervenció

REPTE 240. EROTISME EN RUTA

Intervenció de: perisci | 24-05-2007


Amics reptaires, ja tenim nou REPTE! Pensem que no us caldrà gaire imaginació, perquè segur que tooootes i tooooots podrem explicar allò que ens va passar aquella nit boja a la llitera del tren cap a París, o al vaixell de Gdanks a Tallin, o amb aquell/a autoestopista espaterrant que vam agafar a una polsosa carretera de Texas...
...perquè el tema del repte va d'EROTISME EN RUTA.
Us demanem que ens escriviu una narració eròtica resultant d'un viatge per carretera, mar, avió...el que sigui...un encontre i unes situacions en ruta on tingui lloc una trobada eròtica intensa i irrefrenable. Bé, vosaltres sabreu què us va passar, i nosaltres estem delerosos que ens ho expliqueu!

Paraules clau: englantina, interstici, plàtan, matisar (conjugacions i canvis de nombre acceptats).

Nombre de paraules: fins a 400

Termini: diumenge 27, a les 10 del vespre

Endavant, reptaires! El tret de sortida està donat!


Respostes

  • RE: REPTE 240. (CCXL) Mal de mar.
    rnbonet | 24/05/2007 a les 22:31

    MAL DE MAR

    Els nostres són camins espaiats, com pluja intermitent. O xàfec continuat, amb alguna clariana al bosc de boira intensa...

    "El viatge fou en vaixell. Avorrit, llegia i esguardava de gairó la veïna d'enfront, d'ulls blaus, profunds, mirada picardiosa i punyent, llavis gruixuts, somriure rialler i irònic, que trobava aixecant la mirada del llibre. I cercava, mentre, altres indrets de la seua anatomia: sina escassa, al menut regató de la qual apuntava una floreta penjant d'una cadena d'or, malucs abundosos, cames llargues...
    -Un gessamí? -vaig preguntar, assenyalant l'ornamenta.
    -Quasi, senyor- em contestà.- Una englantina".

    Caminem amb ulls de l'ànima, el cor obert a qualsevol porta.

    "Va ser després, em sembla que a proa, amb poc de vent.
    -Mires el meu cul, encant?
    Jo l'esguardava tota. Els cabells color panolla, els pits dibuixats al besllum del capvespre; la cama esquerre, encaixada al vestit, deixava endevinar aquell interstici que... No sé després a quin punt del vaixell ens trobàrem, llavi contra llavi, alè prop de l'altre alè. Ella, espaterrada i anhelant, proposava:
    -Sols uns coneixements d'anatomia íntima. Sense compromisos, sense contractes, sense dependències- matisà".

    I ens amorrem als primers amagatalls, a recer de pedregades; al primer vol de coloms blancs d'albada, al parany enganyós d'una rosa groguenca.

    "Li vaig oferir el meu camarot, cavaller com sóc. I vaig trobar delers contagiosos de cavitats abellidores, carnoses, estimulants, delicades, humides..."

    I quasi sempre, la rosa florida ens descobreix les punxes de la tija: I les colomes són espantades per negres ocellots: I els pits amables esdevenen inhòspits paisatges. I ens queda, aleshores, el cor buit i l'ànima vàcua.

    "Féu una xuclada. Llarga, ansiosa. Després d'arraconar-lo al cel de la boca, l'assaboria, cada vegada més fermament, mentre jo repassava els desnivells a sota el mont de Venus... De sobte, un espasme. I un cop de mar. La xicota premé els llavis, i les dents, i mossegà. Fort. Tant, que es va quedar amb un tros -la punteta- del plàtan dins la boca".

    Però tenim encara la cridòria dels infants, un altre tren que arriba, la font d'aigua fresca de la muntanya aquella, la primera rosada d'un càlid estiu, la veu de qualsevol poeta que...

    "I és que, mentre escrius, el subconscient et remet a records fugissers de vegades; clars i nets d'altres. Com ara".

  • REPTE 240. Erotisme sense fronteres
    Frida/Núria | 25/05/2007 a les 22:47

    Han comunicat a Paural que ha estat seleccionat junt amb la seva parella per anar a fer un llarg viatge amb tren i, li diu a la seva estimada Merywon:

    - Prepara't estimada que farem el viatge de lluna de mel que no varem poder fer!

    - Oh! - exclamà Merywon - quina passada! I quan serà.

    - Demà de matinada.

    Van anar a dormir aviat per poder matinar.

    A l'alba quan el sol enfilà, ells dos ja s'havien posat a punt davant de casa seva en espera de l'auto que el havia de passar a recollir per dur-los a l'estació. Un cop allà els van tractar a cos de rei i els van ajudar a pujar i a buscar un bon compartiment.

    Això és magnífic! - Exclamaren a duet - i s'instal·laren còmodament.

    Al cap de poc, el tren es posà en marxa i veieren com a poc a poc s'allunyava el camí de plataners, englantines i margarides silvestres que ells tant bé coneixien .
    El sol cada cop més roent i, la musiqueta més melòdica van fer de l'estança una càlida cambra que invitava a desprendre's de les peces més supèrflues.

    En Paural sentia una calor interna que li pujava des dels peus cap al cap i començà a mirar amb ulls tendres a la bella Merywon.

    Ella, coqueta com moltes, fa un clucs d'ulls que el deixà ballant en somnis. Ell per no sé menys començà a seduir-la amb el que més bé li sortia. Començà a donar voltes i voltes al seu voltant, mig ensenyant-li part dels seus atributs.

    Ella, segueix coqueta, entre el joc del vull i no vull, que a ell tant l'encenia i el feia matisà aquells colors tant vius i brillants com els de l'arc de Sant Martí. Ella s'hi acostà.
    Interstici de cossos atrets que ballen sense fer remor.

    Així estones i estones, tantes com des de la claror a la foscor. Embogits per la passió ni se n'adonaren que havien arribat al destí i ja els estaven passant per la duana quan senten de lluny la veu d'un home que diu:

    -Parella de galls dindis reals procedents del Zoo de Barcelona: gàbia número dos.


    • REPTE 240. Erotisme sense fronteres (correció errades)
      Frida/Núria | 26/05/2007 a les 13:42

      Han comunicat a Paural que ha estat seleccionat junt amb la seva parella per anar a fer un llarg viatge amb tren i, li diu a la seva estimada Merywoman:

      - Prepara't estimada que farem en tren, el viatge de lluna de mel que no varem poder fer!

      - Oh! - Exclamà Merywoman - quina passada! I quan serà?

      - Demà de bon matí.

      Van anar a dormir aviat per poder matinar.

      A l'alba quan el sol enfilà, ells dos ja s'havien posat a punt davant de casa seva en espera de l'auto que el havia de passar a recollir. Un cop a l'estació els van tractar a cos de rei i els van ajudar a pujar i a cercar un bon compartiment.

      Això és magnífic! - Exclamaren a duet - i s'instal·laren còmodament.

      Al cap de poc, el tren es posà en marxa i veieren com a poc a poc s'allunyava el camí de plataners, englantines i margarides silvestres que ells tant bé coneixien .
      El sol cada cop més roent i, la musiqueta més melòdica de les rodes del tren, van fer de l'estança una càlida cambra que invitava a desprendre's de les peces més supèrflues.

      En Paural sentia una calor interna que li pujava des del terra cap al cap i començà a mirar amb ulls tendres a la bella Merywoman.

      Ella, coqueta com moltes, fa un cluc d'ulls que el deixà ballant en somnis. Ell per no sé menys començà a seduir-la donant voltes al seu voltant, com un ballarí de dansa clàssica declarant el seu amor, mig ensenyant-li part dels seus atributs.

      Ella, seguia coqueta, entre el joc del vull i no vull, que a ell tant l'encenia i li feia matisà aquells colors tant vius i brillants com els de l'arc de Sant Martí per a tot el seu formós cos. S'acostaren en un interstici de cossos atrets que ballen sense fer remor.

      Així estones i estones, tantes com des de la claror a la foscor. Embogits per la passió ni se n'adonaren que havien arribat al destí i ja els estaven passant per la duana, quan senten de lluny la veu d'un home que diu:

      -Parella de galls dindis reals procedents del Zoo de Barcelona: gàbia número dos.

  • RE: REPTE 240. EROTISME EN RUTA
    Nina Abril | 27/05/2007 a les 08:27

    i amb aquestes paraules clau?? que xungu!! jejeje
  • Fidels al desig
    angie | 27/05/2007 a les 13:21

    Sempre he vagat en l'interstici entre fidelitat i infidelitat. Només ha faltat que ens convidessis a en Carles i a mi a navegar pel litoral gironí. Ell està realment emocionat, adora el mar i sempre li has caigut bé. Jo però, sabedora de les nostres fantasies, no he fet més que posar excuses durant la setmana, per no acceptar la invitació. No ha servit de gaire. La teva i seva insistència m'han fet decidir-me.

    De la teva llanxa, una Chaparral de nou metres i dos motors, només es poden explicar meravelles. Vas mostrar-me on poder prendre el sol, a proa, mentre donaves instruccions a en Carles de què havia de fer amb les defenses per sortir de port.
    Em vaig relaxar. Sentia les vostres veus ofegades pel rugir dels motors i això, unit al bany de sol i les aromes marines, excità lentament la meva sensibilitat.
    Passada una estona era en Carles qui dirigia l'embarcació i tu, al seu costat, feies el mateix que ell : observar-me en silenci. M'agradava.
    Se m'havia obert la gana. Us ho vaig fer saber. Com a bon amfitrió vas anar a buscar fruita fresca que havíem comprat abans de sortir. Mentre, en Carles reduí la velocitat, fent-me el senyal de passar al seu costat i convidant-me a besar-lo. Aquell petó i la teva aparició oferint-me un plàtan em posaren a to. Em picares l'ullet. Ancoràrem en una solitària cala. Fou llavors, mentre vosaltres controlàveu els corrents i la profunditat, quan reaparegueren els meus baixos instints, entre mossegada i mossegada. Vaig treure'm la part superior del bikini i em vaig llençar a l'aigua, de cap. Cridàreu a l'uníson, lloant el rampell. Se us veia ben animats. En pujar, tenia els mugrons endurits i l'entrecuix fresc com una poncella d'englantina. Dibuixava un munt d'imatges eròtiques a la ment, plenes de matisos i moviments, mentre tornava a estirar-me. El gronxar constant em va fer entrar en un dolç mareig. En Carles s'apropà i em passà la mà per les natges, jugant amb l'elàstic de les calcetes i pessigollejant-me. Allò m'encantava. Jo, panxa avall, amagava el rostre de nou, però sense controlar l'excitació que cada cop era més intensa. De sobte, una mà es passejà pel clatell, jugant amb els meus cabells mullats. Vaig reconèixer-la. Una esgarrifança m'obligà a girar el cap. Allà estaves tu, somrient i dient-me amb paraules suaus :
    - Serem fidels als teus desitjos...

    • RE: Fidels al desig (és aquest)
      angie | 27/05/2007 a les 13:24

      Sempre he vagat en l'interstici entre fidelitat i infidelitat. Només ha faltat que ens convidessis a en Carles i a mi a navegar pel litoral gironí. Ell està realment emocionat, adora el mar i sempre li has caigut bé. Jo però, sabedora de les nostres fantasies, no he fet més que posar excuses durant la setmana, per no acceptar la invitació. No ha servit de gaire. La teva i seva insistència m'han fet decidir-me.

      De la teva llanxa, una Chaparral de nou metres i dos motors, només es poden explicar meravelles. Vas mostrar-me on poder prendre el sol, a proa, mentre donaves instruccions a en Carles de què havia de fer amb les defenses per sortir de port.
      Em vaig relaxar. Sentia les vostres veus ofegades pel rugir dels motors i això, unit al bany de sol i les aromes marines, excità lentament la meva sensibilitat.
      Passada una estona era en Carles qui dirigia l'embarcació i tu, al seu costat, feies el mateix que ell : observar-me en silenci. M'agradava.
      Se m'havia obert la gana. Us ho vaig fer saber. Com a bon amfitrió vas anar a buscar fruita fresca que havíem comprat abans de sortir. Mentre, en Carles reduí la velocitat, fent-me el senyal de passar al seu costat i convidant-me a besar-lo. Aquell petó i la teva aparició oferint-me un plàtan em posaren a to. Em picares l'ullet. Ancoràrem en una solitària cala. Fou llavors, mentre vosaltres controlàveu els corrents i la profunditat, quan reaparegueren els meus baixos instints, entre mossegada i mossegada. Vaig treure'm la part superior del bikini i em vaig llençar a l'aigua, de cap. Cridàreu a l'uníson, lloant el rampell. Se us veia ben animats. En pujar, tenia els mugrons endurits i l'entrecuix fresc com una poncella d'englantina. Dibuixava un munt d'imatges eròtiques a la ment, plenes de matisos i moviments, mentre tornava a estirar-me. El gronxar constant em va fer entrar en un dolç mareig. En Carles s'apropà i em passà la mà per les natges, jugant amb l'elàstic de les calcetes i pessigollejant-me. Allò m'encantava. Jo, panxa avall, amagava el rostre de nou, però sense controlar l'excitació que cada cop era més intensa. De sobte, una mà es passejà pel clatell, jugant amb els meus cabells mullats. Vaig reconèixer-la. Una esgarrifança m'obligà a girar el cap. Allà estaves tu, somrient i dient-me amb paraules suaus :
      - Serem fidels als nostres desitjos...

  • Xafogor
    boigboig | 27/05/2007 a les 19:30

    recoi de xafogor dels collons que em fa suar la gota gorda i a fora fot una solana de la que et deixa les pupil·les com dues burilles resseques i mira quins cabells més negres i curts com si fos un xicotot amb la samarreta de tirants mostrant els pèls de l'aixella i aquests pantalonets curtíssims i esfilagarsats que gairebé ens ensenya el bigoti sense matisar-lo gens i ara els arbres es mouen com si fes una bufarada de mil dimonis els apunts concentra't el plàtan xafat a la bossa els fulls de botànica i ara toca oleàcies aladern englantina freixe gessamí lilà olivera olivereta ullastre i vinga llistes interminables de les plantetes dels collons i l'examen de demà a mig juliol fot la maleta agafa el tren i demà au aixecat d'hora a cap a classe i la xafogor m'està mirant com si em volgués menjar de dalt a baix enrampada a mig ventre i ara s'obre de cames m'ensenya els pèls del cony que m'està traspassant amb els ulls deu sentir la pudor de les aixelles que em degoten i encara s'obre més veig els llavis pels intersticis de la roba estripada i està lluent i em pica l'ullet

    - Vine. Segueix-me.

    sí sí la segueixo no sé on coi em porta movent el culet entra a l'urinari del tren quina bafarada de pixum i merda i la llengua carnosa i humida dintre de la boca m'empeny contra la porta la maneta me la clavo la llengua es mou les mans les mans les mans engrapant-me el cul m'està magrejant tot el cos les cuixes el ventre tremolo els dits segueix segueix amb els dits a dins estic gotejant no m'aguanto però m'agafa fort amb la ma dreta que té enfonsada dintre meu coi de pudor i la suor que em cau cara avall i me la llepa de la cara amb una llengua gruixuda i mullada em furga em furga per darrere també més dits per darrere la pinça que em moro exploto ara mateix em pixo de gust la llengua a la boca no puc més m'explota el cony del gust dels collons que m'enrampa l'esquena i els pits que em magreja em llepa els mugrons em mossega i ara exploto més un altre cop recoi de collons del gust que em fot em deixa em mira m'escruta somriu feliç somriu

    -T'ha agradat?
  • La ruta dels descobriments
    angie | 27/05/2007 a les 20:57

    (tenia ganes d'escriure i n'he fet un altre. M'he passat de llarg, així que no entra a concurs. Preneu-lo com un regalet, no cal fer comentari...)

    Estava esperant l'autocar de línia que em duria a casa i em va demanar foc. Ho agraí amb un somriure. Pocs minuts després i ja dins del vehicle, va seure al meu costat. Res no feia pensar que la dona, d'uns quaranta anys, rossa de pot i de molt bon veure, pogués mostrar interès per altres dones, però el fregament, aparentment casual, de la seva mà amb les meves cuixes ho deixava ben clar.
    La primera reacció va ser la d'alçar-me precipitadament del seient i cercar-ne un altre de desocupat, però l'autocar estava ple de gom a gom. Molts turistes baixaven a Barcelona i l'únic seient lliure que quedava era a tocar d'un alemany de més de cent kilos que s'estava menjant un plàtan. Era del tot repulsiu.
    La punyetera havia triat bé el lloc on seure, perquè els seients quedaven gairebé ocults al final de l'autocar. Vaig pensar que no tenia per què tolerar allò, vaig mirar la dona directament als ulls, i ja estava a punt de dir-li alguna cosa prou forta, quan les mans d'ella insistiren a pujar per les meves cuixes. Vaig començar a suar. Sentia vergonya, i no volia quedar en evidència. La dona em va mirar amb trapelleria. Sense embuts m'acariciava amb insistència.

    - Perdoni...

    Va ser gairebé un xiuxiueig, però no gosava d'adreçar-li la paraula en veu alta. Sols volia fugir, negar allò que em passava. Pregant perquè la dona em deixés en pau, vaig mirar per la finestra, fingint que no passava res i tancant les cames tant com podia, però de poc em serví. I mentre pensava com alliberar-me d'aquella situació, els pits es dreçaren, com sempre que em tocaven l'entrecuix. Ja no em podia negar a mi mateixa que aquella situació m'estava escalfant. La dona continuava jugant mentre mirava cap a una altra banda, aparentment avorrida del viatge. La majoria dels passatgers dormisquejava, la resta s'entretenia llegint o escoltant música. Va apropar la seva boca a la meva orella i va matisar, sense cap pudor, que gaudia fent gaudir. Vaig començar a moure la pelvis endavant i endarrere. La reacció era involuntària, però no podia parar. Per un moment em vaig aturar, horroritzada. Però l'horror travessà l'interstici que el separava de l'excitació. Res no importava, només continuar sentint els dits dins la meva englantina mullada. Els seus llavis van dibuixar un fugaç somriure de benestar alhora que intensificava el ritme dels moviments i amb l'altra mà es tocava.

    Vaig passar del rebuig a l'atreviment. La fantasia va començar a vessar mentre sentia cadascun dels cercles damunt del meu clítoris. Vaig aixecar una mica la falldilla i vaig desfer-me de les calcetes. Vaig obrir les cames, invitant la dona a prosseguir el joc. No es va fer esperar, va començar a furgar dins meu, mullant-se a mesura que augmentava la meva desinhibició. Quin deliri!. L'orgasme va arribar en lentes onades de plaer intens, humit i calent. Tremolors de gust es vessaren damunt la mà que els cercava. Em vaig mossegar els llavis per no xisclar. De sobte, l'autocar es va aturar. Havíem arribat a la primera parada del viatge i la dona baixà, enviant-me un petó en la distància. Quan reprenguérem la marxa vaig veure una tarja de visita damunt el seient. "Sofia Trullols", terapeuta. I vaig esclatar a riure...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: