Reflexió matinera...

o ratllar i donar la brassa?
bon m'ha estat el dia, brides.
Nanit.

Companyes i companys!

Una vegada esgotat amb escreix el termini d'aquest Melorepte, passe a posar els poemes presentats per a que els voteu.

Espere que almenys a l'hora de votar hi haurà més participació que a l'hora de presentar els vostres poemes, doncs, aquest 23è Melorepte ha estat prorrogat en dues ocasions per manca de participants.

Ja sabeu, podeu votar tots els autors de RC, els dos millors poemes, encara que si algú votara tan sols un, també ho acceptaré (no estem per anar rebujant-ne).

Moltes gràcies a tots i ací us deixe amb aquestes quatre meravelles:

01. "Oh, fortuna!" de Rita O'Neal

Oh, fortuna!

Esfereïdora i letal.
T'emportes veles, vents,
amors i sentiments.
Per alguns desgràcia segura,
per d'altres favorable i oportuna.


Oh, fortuna!

Portes notícies a l'oracle.
Gires sempre com una roda,
terrible segons el teu poder.
Dorms entre tenebres i màgia.
Alhora blanca i bruna.



"Ressó de cacera" de perunforat

sepultat
a recules de les Moires
que filen i desfilen
l'esclau peregrí

vigília d' ulls gastats de rius vermells,
pendents de les escletxes
de la penombra desafiadora
que adora l'ombra per perseguir-te;
parany que t'endú al deliri dement de pors fangoses

depredadores clandestines
que s'evaporen de tu
rastrejant l'olor captiva
d'humil servent, ja mort en vida

-Corre, corre,
Beneit cabró de carn podrida-

sepultat
a recules de les Moires
que filen i desfilen
l'esclau peregrí



"Rota tu volubilis, Fortuna?" de Dolça Parvati

Encara que conjurem significats
En paper i en tinta
No som, doncs, per això més savis.
I tanmateix us dic:
És més segur llegir que viure.


Geryn Williams


No crec que rodes tant com diuen. Som nosaltres els qui sovint rodem com la cua del gos, la major part dels cops per no aclarir gran cosa. Però és tan fàcil posar a les teues mans la sort o la dissort, dipositar en els teus capricis la manca de destresa per viure! Hi ha qui mira per la finestra esperant un miracle, hi ha qui espera que l'amor truque a la seua porta sense dignar-se ni a dir bon dia als veïns... I si no, mira aquells que confien a tenir el poder i la riquesa i es queixen perquè han nascut desgraciats mentre miren vacus programes de televisió asseguts al sofà...
I els poetes? Què em dius dels poetes? Aboquen versos i versos al paper, desen allà tots els anhels, els desitjos i les frustracions i en acabar... se senten tan bé! Tan bé, que ja no els cal solucionar l'anhel, el desig o la frustració que havia motivat el poema... Marieta estimada, t'he fet una cançó d'amor digna del millor trobador (però mai em declararé, no siga cas que em digues que no). Quin vers de penediment tan expressiu, d'un patetisme tan viu... (això sí, mare, no gosaré demanar-te perdó per les ofenses). Oh, com de lluny te n'has anat! Faré un preciós sonet de lamentació i no cal que passe a l'acció (agafar el tren és molt cansat)...
És millor escriure que viure? Quina fortuna es llauren els qui s'amaguen rere els versos? Aquests són, això sí, un bon anestèsic contra la dissort. I també el camp adobat per a mantenir-la.
No, no crec que rodes tant com diuen. Som nosaltres, nosaltres els qui rodem. En cercles perfectes i segurs. Absurdament segurs.
(I ara, encara hi haurà qui vinga a explicar-te que la vida és l'aliment de la poesia. Tu, ni cas...).


"Alè de vida" de bocidecel

Gira i gira
l'alè de vida que incita
a jugar cada dia.
Ànsia, esperança i temor
presagi, malson i utopia,
atrapem i emulsionem
tot el que un cor abriga.

Gira i gira
i en fa el seu aliment
que, devorador, dissipa.
A través seu mudem,
inconscient hom s'apropia
del dimoni o del custodi,
i és bruixa, fada o poesia.

Gira i gira
i així s'acaba el joc
expel·lint com una gita
l'alegria d'un desig
un esglai que ja es temia
desconsol d'un abandó
guariment o agonia.

Gira i gira
l'alè de vida que incita
una força inabastable
que deessa fortuna,
ens abilla cada dia.


***

Ja sabeu, teniu 24 hores per votar...
Fins demà dilluns a les 22 hores!

Salut, Música i Poesia!!!

FRANCESC