Detall intervenció

RE: Visca els relats llargs!

Intervenció de: EnricMadrona | 05-09-2011

Aquest fil no era per establir que un gènere fos superior a l'altre, sinó per fer visible que els relats llargs no tenen massa atenció a la pàgina. Si repasseu les recomanacions veureu que molt poques vegades superen els 5 minuts i la immensa majoria son de un o menys d'un minut.


Respostes

  • Ole! polèmica!
    allan lee | 05/09/2011 a les 12:44
    jeee, Vlady...has escrit llarg i bé. Havies d'explicitar alguns matisos. Amb sis paraules no n'hi havia prou. mmm?; ( broma)

    Jo defenso ara i aquí que m'agraden els relats llargs i les novel.les de tres mil pàgines. M'agraden els detalls, els petits matisos, les explicacions, les frases llargues, l'"ambient". Els adjectius múltiples, el cafè i la xocolata.

    La qualitat, bé, això és diferent. N'hi ha als relats curts i als llargs, o no, el numero de paraules no hi té res a veure.

    Ara: aqui a RC, per cosa de la pantalla, fa de més bon llegir una cosa curta. Almenys em passa a mi, que a més sóc molt cegata. llegir quelcom gaire llarg em fa mal de cap. I imprimir, bé, sempre es pot fer i de vegades ho faig, però només si sé del cert que el text m'interessa ( autors coneguts, etc).

    Ara ja no sé a quina conclusió volia arribar. Hola a tots;-))
  • RE: Visca els relats llargs!
    EnricMadrona | 05/09/2011 a les 13:21
    Vlad, no cal que esmolis els ullals. Estem d'acord en que el més important és la qualitat. Però per les recomanacions i les lectures que observo a la web hi trobo una decantació desmesurada pel micro-relat.

    Per cert, en el relat llarg també si val la regla “menys és més”, doncs al final l'escriptor ha de triar el que vol dir, fer resplendir la idea i donar força a la narració. Un relat llarg es pensa molt i es destil·la.

    Com podria haver escrit Miquel de Palol el seu Jardí dels Set Crepuscles amb infinitat de narracions dins les narracions sinó en una llarguíssima novel·la? Com podria captivar tant el seu heroi - anti heroi, heroi modern, Igur Neblí, que no sap si té èxit o fracassa, les seguretats desfetes, sinó és passant per moltes pàgines que li donen tot el sentit, que el fan viure en profunditat al lector.

    Personalment m'estimo més els relats llargs. Imagino que Tolstoi, Martorell, Cervantes, Dickens, Homer, el Dant de la Divina Comèdia o Jaume Cabré també, doncs així son les seves obres.

    Dius que has treballat una setmana en un microrelat. Jo m'he estat tres mesos escrivint “Em Trobaràs a la Carpeta Blava”. També estic escrivint una novel·la des de fa nou mesos i encara la tinc molt verda. Jaume Cabré -aclareixo que ni em passa pel cap de comparar-m'hi- ha estat gairebé vuit anys escrivint “Jo Confesso”.

    Admeto que només la durada no fa un relat ni millor ni pitjor. Però puc escriure vint vegades un paràgraf perquè al final sigui rodó i que això mateix es molt més complicat de fer en un escrit de cent paràgrafs o dos mil. Tan sols dic que els relats llargs s'han de valorar en la justa proporció.

    Ah, i la polèmica sempre es creativa.

    Una cordial salutació.
  • RE: Visca els relats llargs!
    T. Cargol | 05/09/2011 a les 14:32
    Em sembla que és Bernardo Atxaga qui diu que es criure un relat llarg és per professional.
    A mi la lectura d'Història d'un cavall" de Tolstoi em va satisfer i no sé si Anna karenina me l'empassaria, suposo que també. Ho tinc per fer, encara. Les noveles exemplars de Cervantes les vaig trobar millors que el Quixot que em reuslta molt depriment (potser en això està el seu interès!)
    Roal Dahl també m'agrada.
    la divina Comèdia la vaig llegir per obligació moral i com a tècnica per quedar adormit per tota la nit sencera de cop (amb un sol cant!)
    Clar que el traductor, crec que era Ángel Crespo ho va voler fer en vers i clar no és el mateix. el Sr Mira de valència l'ha traduït sense voler imitar la versificació.
    Crec que una novela llarga és molt i molt complicada de fer i per aquí corre gent que n'ha fet, que ho diguin ells,...
    • RE: RE: Visca els relats llargs!
      EnricMadrona | 05/09/2011 a les 14:42

      La Divina Comèdia es una obra molt complicada, feta d'un munt de referències històriques i basada en la teologia escolàstica. Jo aconsellaria la traducció del Josep Mª de Sagarra que a més de ser preciosa (una autèntica recreació catalana del vers) és comentada!
  • RE: Més llarg que una novel·la
    rnbonet | 05/09/2011 a les 16:07
    O si voleu, deixem-ho en novel·leta de 48 pàgines. O això seria un 'conte llarg? O una novel·la curta?

    Ara no acaba de aclarir-me,- i això que el temps està esplendorós per ací- llegint els post::

    tractaveu de 'qualitat'? o era de 'largària'? o potser fóra 'dificultat' -d'escriure i de llegir-? de 'gustos i preferències' ? o seria més bé de "'sang, sudor i llàgrimes'"?

    M'apunte a la recepta clara i explícita de l'amiga 'allan lee'. Deixeu.me amb el cafè ben carregat i la xocolata espessa. Amb mesura.

  • Conte i novel·la
    Calderer | 05/09/2011 a les 18:08

    Potser podria escriure una vintena de pàgines sobre aquest tema, no perquè en sàpiga molt sinó perquè ho he rumiat molt.
    Penso que tot estarem més o menys d'acord en que són coses diferents amb requeriments diversos i que cada tipus de text, per ser bo ha de tenir unes característiques diferents.

    Per a mi les caràcterístiques d'un bon conte curt són tres: la unitat (de temps, d'espai, de personatges potser de tot alhora o d'una part), el ritme (que es mantingui, que no decaigui, que enganxi i que s'avingui amb la història) i que suggereixi molt més del que descriu.

    Les característiques d'una bona novel·la no les tinc tan clares... però sí que sé què em costa més d'escriure'n una (he escrit una de 100 pàgines i en tinc una altra a mitges que serà més llarga) que no pas uns quants contes. Dues són, per a mi, les dificultats: la primera aconseguir una bona trama, que enganxi al lector i que estigui ben acabada i sense "fils" argumentals que quedin sense tancar o que decaiguin. La segona dificultat és escollir i donar per definitives unes determinades opcions narratives: quin verb utilitzo pel passat, si escric en present la trama principal i en passat els records o tot en passat, si el punt de vista és equiscient (el lector només coneix els pensaments-sentiments del personatge principal) o bé omniscient amb tres o quatre personatges del que sabem pensaments-sentiments. En un conte curt puc fer diverses versions amb cada opció i quedar-me amb la que m'agrada més.
    Encara una altra dificultat: un conte es pot escriure a estones, obres l'ordinador llegeixes el que ja has escrit i el continues o el corregeixes. Amb estones de mitja-una horeta pots anar fent. Tot i així tardo uns quants mesos en donar per acabat qualsevol dels contes que escric. En canvi és molt més difícil "entrar" en el món d'una novel·la... si no es per un parell d'horetes més val ni posar-s'hi. Si més no és el que em passa a mi ara mateix... potser en part perquè cada cop que "entro" a la novel·la he de "retrocedir" al segle XI.

    Salutacions

    Lluís
  • RE: Visca els relats llargs!
    EnricMadrona | 05/09/2011 a les 19:20
    Aquest fil no era per establir que un gènere fos superior a l'altre, sinó per fer visible que els relats llargs no tenen massa atenció a la pàgina. Si repasseu les recomanacions veureu que molt poques vegades superen els 5 minuts i la immensa majoria son de un o menys d'un minut.
  • RE: Visca els relats llargs!
    Jere Soler G | 06/09/2011 a les 16:22
    És cert. Tot. En tots. Tots teniu raó. M'he fixat que els arguments dels uns no contradiuen els dels altres. Per tant, amb el vostre permís, em quedo amb tots els vostres comentaris i estic d'acord amb tots.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.