RE: RP3 o Repte Poètic 3: Muses> POEMES i VOTACIONS.

Abans que res, com de costum, però molt sincerament, permeteu-me agrair a tothom la seva participació en aquesta iniciativa sorgida fa poc temps a RC, pel que té de ganes de participar, de col·laborar, de fer conjuntament.
Però molt especialment, per l'estona tan grata que m'han permès passar els postres poemes, tan diferents entre si i tan suggeridors.
Anem a parlar-ne, sense jutjar i breument:

- Implorant el so dels silencis, de kispar fidu:
Un poema que va del continent al contingut, és a dir, del Palau "regne dels sons" fins a les nostres protagonistes, a qui compares amb sirenes: bonica imatge!
Destaco uns versos amb especial encant:
... "interpreten en silenci/ el so dels somnis."
Potser és la reiteració del so /s/, però en llegir en veu alta el teu poema ( és una cosa que m'agrada fer amb la poesia ) m'he trobat abaixant el to davant aquestes línies, actitud perfecta en arribar després a la peça muda...
Una abraçada silenciosa però molt afectuosa per a tu, Gemm@!

- Les Muses del Palau, de Francesc Arnau i Chinchilla:
Un poema alegre, indubtablement! Té un aire fresc, lleuger, divertit, com si fes l'ullet a qui el llegeix. Això no vol dir que no s'hi trobi un bon contingut dins aquest continent que rellisca suaument davant els ulls, amb el somriure lluint en cada vers...
Bona tombarella, aquesta: "Pareixen balladores/ d'un barri de Sevilla!" Identificant les deesses de la música amb la dansa, les has dotades de moviment!
(Una coseta subjectiva: si em permets la gosadia*, jo eliminaria les paraules "i alhora gaudinià", deixant l'entrada amb dues línies)
Una abraçada tan juganera i enriallada com els teus versos, amic Francesc!

* De vegades la confiança fa fàstics, que diuen aquells, però et faig l'observació pensant que no t'ofendràs en llegir-la, oi? Que si ho dic és simplement perquè penso que quedaria més equilibrat!

- l'art del misteri, de gypsy:
Un poema amarat d'un lèxic fort, destriat d'entre totes les possibilitats semàntiques amb un criteri molt personal, que serveix de vehicle per oferir cos a l'art inabastable, apropar material a la intemporalitat de la poesia, regalar concreció per al component efímer de la música.
En la seva forma, és un diàleg o reflexió exaltada de l'autora amb les figures que no responen, ni neguen ni afirmen, però que adquireixen una nova dimensió davant les seves paraules.
Una abraçada ben sincera, que espera perviure més enllà del poema!

- La musa vella, de ginebre:
Un poema sorprenent, com a mínim! Costa imaginar-se aquestes deesses del Palau, amb
els caps ben aixecats, la seva pell blanca i neta, envoltades de color i semblant elles mateixes un Arc de San Martí, ... costa imaginar-se-les envellint i tornant-se dolentes, encorbades, amargades.
Però em sembla evident que tu has seguit un procés endins i fas referència a una musa interna, particular, que acusa el pas del temps i ja no et proporciona inspiració amb la generositat d'abans. I la comparteixes, expressant-la emotivament i efectiva, ja que transmets amb força la sensació.
Una bona mostra del món interior de la poetessa, en lluita amb una part d'ella mateixa!
La rima, ben treballada!
(Una coseta objectiva: batuses és batusses)
Una abraçada inspirada, bona, bonica i llarga!


- Sant Pere segrestà les muses, d'angie:
Un poema que, començant com un embarbussament ( "qui les desengavanyarà? El desengavanyador que les..." és broma, és broma, bonica! ) té com a base la descripció de les figures i de l'entorn, fruit d'una observació atenta i d'una mirada afectuosa. També de la reflexió al voltant d'aquestes figures, el que representen i els símbols que les envolten.
Hi ha un treballat de complementació molt acurat i un joc d'adjectivació potent: "serenor de marbre", "pells joves de nacre", "la llum dement", "la màgia impúdica".
La construcció de les estrofes és ben ferma!
( Només una coseta: em resulta estranya la comparança ",com Walkíries al galop" situada entre el nucli subjecte i el nucli predicat, tot i reconèixer l'esclavitud de la rima.)
Hi ha un treballat molt acurat de complementació i un joc d'adjectivació potent: "serenor de marbre", "pells joves de nacre", "la llum dement", "la màgia impúdica".
Molt oportú el teu aclariment, que justifica la figura de Sant Pere ( barri i carrer ) com a raptor!
Una abraçada oferta amb ganes i amb carinyu!

- Nit a Palau, de Bruixot:
Un poema entortolligat, que m'ha fet sentir veritablement afràsica, esparpallant mots sense aturall, deixondint punts d'articulació i accelerant els suprasegmentals per a mantenir el pas de dansa! No sé si un tribunal morfosintàctic consideraria que la invitació a fer-se una calamitat, a ocasionar-se un dany d'aquells que deixa desfet a miques qualsevol projecte d'oració, constitueix una circumstància agreujant com a inducció a cometre delicte greu, però, al menys, la meva llengua i els meus alvèols s'han esbargit a pleret, xalant ganudament amb la proposta desbocada.
(Una coseta que denota la meva manifesta limitació: fora dels gotims de sons, o potser la referència a sortir de les tàpies, no he trobat el lligam temàtic.)
Una abraçada sense més entrebancs!

- Musses del Palau de la Música, de Carme Cabús:
Un poema que recull versos encisadors: "suaus mans alades i musicals", per exemple, evoca perfectament el moviment que s'endevina d'aquelles extremitats lleugeres, d'aquells dits que papallonegen per damunt les cordes o del teclat...
Una definició perfecta del sentiment que rep qui entra a la sala del Palau i s'admira pel que veu i el que somia i després s'encongeix pel que no es veu: "un hàlit feble de sagristia/ reclou i frena el cor bategant."
Un referent social molt encertat amb reminiscències d'uns moments en què les aparences són més importants que les emocions artístiques: "els convidats/ porten cotilla, duen colls rígids/ És la burgesia barcelonina/ que s'emmiralla en el seu Parnàs"
Una abraçada d'aquelles ben guapes, com tu mateixa, Carme!

- Les musses, de Noell:
Un poema amb un aire ben fort de cançó, amb tornada inclosa.
Quan l'he llegit en veu alta, gairebé m'he posat a cantar-ho...
Fins i tot, he pogut imaginar una rotllana de criatures agafades de les mans, girant mentre repeteixen els versos del començament" A la nit de Sant Cecília/ hi ha una llegenda que explica..." i una figura central que els dirigeix la paraula quan s'aturen: "Toqueu musses, toqueu musses, que...!" al conjur de la qual, aquelles figuretes toquen els seus instruments imaginaris fins que una d'elles és assenyalada i ocupa al seu torn el centre del cercle màgic.
Les teves paraules resulten ben musicals! M'he quedat amb ganes de més estrofes...
Una abraçada tan màgica com el teu poema!

- les musses del nostre Palau, d'EMILI:
Un poema que destaca dos dels atributs d'aquestes Muses: que són belles i que estan penjades, ja que planegen damunt l'escenari, formant part de la paret però sobresortint d'ella, resultant d'aquesta manera presents d'una manera innegable però discreta.
Una visió reconfortada i acolorida es desprèn de l'observació aquestes figures.
Una abraçada ben rodona!

- Bellesa, de marga:
Un poema breu que expressa un anhel: convertir-se en un esperit capaç de copsar el so que emeten aquelles mans divines, aquelles melodies fantàstiques que com a éssers humans només podem imaginar...
Diuen que "allò que és bo, si és breu, és millor" i aquí tenim un exemple!
Una abraçada de coloraines per a tu, marga!

Una abraçada per acompanyar-vos fins d'aquí 24 hores,
Uq

angie - Sant Pere segrestà les muses
bruixot - Nit a Palau

"La musa vella" - ginebre
"Nit a Palau" - Bruixot

ginebre: la musa vella.

angie: Sant Pere segrestà les muses

Francesc Arnau i Chinchilla - Les Muses del Palau

angie - Sant Pere segrestà les muses



i... sols em manca dir... SORT! jeje

-kispar- Gemm@

Les muses del Palau - F. Arnau Xinchilla
Nit a Palau - Bruixot

"Les musses" - Noell
"La musa vella" - ginebre

gypsy - l'art del misteri
angie - Sant Pere segrestà les muses

La mussa vella, de ginebre
Les musses, de Noell

L'art del misteri, de gypsy
Les musses de Palau, de Carme Cabús

La musa vella de ginebre i
Musses del Palau de la Música de Carme Cabús