RE: NIPOREPTE 54. EL POETA I EL BANC.

Una mica grandeta, la foto! Algú que sàpiga fer-la es 'amanoseta'?

I una 'anima benevolenta, caritativa...i etc. que puga, tinga temps i vulga fer enllaços, de tant en tant? (Des de que RC va canviar de format, que no m'aclare!!!)

Mestre d’escriure
llibres de meravelles.
Estellés, sempre.

AMANTS

Desig estimat
al vell mig de la ciutat
flama encesa

Al banc assegut
roman el gran poeta.
Etern, immòbil.

Per sempre resta
El vers que meravella
El dia a dia
Entre besades gerdes
D'encesos llavis, Mestre!


d.

Prompte el llapis,
no pot tardar a dir-se
la poesia.
En el banc escrivia
si cap full no tenia.

;D

Els teus paisatges,
animal de records,
ara t’integren.

Digues clar savi
la llengua catalana
seguirà viva?
tants atacs no aguanta
està de mort ferida...

Com un llampec
en un banc de la plaça
neix el poema.

Tal com va viure
en un banc de la plaça
seu el poeta.

Amb tu seuré
i només per a tu
recitaré
xiuxiueigs de poemes
endolcint ton repòs.

Raono ésser
assedegat de mots nats
al banc del poble.

Llapis de bronze,
quan d'or és la paraula
més val el mestre.

Serena i lliure
la ploma i la mirada:
fets perdurables.