RE: NANOREPTE 616: 11 de setembre

- Vos sou català ?
- Sí
- Parleu de la Diada.
- Una referència.
- De ?
- Jo sento molt dins el nom de Catalunya.

Himnes irats,
polítics fent discursos.
Draps de colors penjats en els balcons.
Totes les pàtries tenen un perill:
el patriotisme.

Segurament el dia era com qualsevol altre...però no. En l'aire es respirava quelcom que el feia gran i únic.

Mena

Passejava la senyera el dotze de Setembre tot cantant els segadors. Deia que per ell la diada era cada dia.

S’havia posat la senyera a l’esquena com abans. Els adults miraven i un nen li preguntà si era un balcó.

Prefereixo el deu, el dia que cobro el paro! Millor l'ingrés monetari que ofrenes florals i discursos postissos. I tant!!!

L'onze és una de les diades de la nostra terra. Som civilitzats els europeus (ironia) i tan festius el mediterranis.

Per l'avi assassinat.
Pel pare empresonat.
I pel fill que no tinc.
Sobretot, per ell.

" Es vol independitzar. Viure la seva vida, a la seva manera, sense cap més pretensió. És tan difícil d'entendre ? "



p.d.- gràcies "cargols" per la iniciativa del nano, és una bona manera de parlar de la Diada des de RC. Abraçades.