RE: Mira que bé!

Jo que just estava acabant el repte fora de termini, per presentar-lo ni que fos fora de concurs, ara va i em puc presentar....

L'enviaré d'aquí a una estoneta, que el vull repassar.

X

No sé què té a veure que no puguis donar el veredicte fins demà amb allargar el termini, però vaja...

natarda a tots
foster

Estimat,

Sí, vull marxar amb tu. Ja estic preparada pel gran viatge de la meva vida, per retrobar-me amb tu.
Et recordes?
Jo estava abocada a popa, observant un paisatge format per les onades i la llengua d'escuma que, com la cua d'un estel, deixava darrere seu el vaixell en el seu anar; de tant en tant feia alguna foto, en la meva vella màquina automàtica. Em vaig girar, al sentir una presència al meu costat; al mateix temps, tu et vas tombar per dirigir-me la paraula, paraules que no vaig entendre de bon començament, de tant sobtada que em vaig quedar, quan em vaig trobar amb uns ulls d'un blau tan profundament foscos com les aigües que acabava de contemplar, fent què perdés, per un moment, el sentit de la realitat.
Devies de veure quelcom d'estrany, que em vas preguntar si em passava alguna cosa; aleshores, em vaig refer, avergonyida, et vaig explicar què érem cinc joves que tornàvem d'un viatge motxiller de fi de curs ( havíem acabat el COU) de l'illa d'Eivissa; que ens havíem quedat sense pasta i sense res per menjar. Ens vas portar xoriço i pa de la cuina i vam estar xerrant tota la nit fins l'alba; els meus companys varen desaparèixer un darrere l'altre per anar a dormir a "toldilla"; em vas explicar els teus viatges des que et vas embarcar per primera vegada al divuit anys, des de la teva terra natal, Galícia; ara en tenies vint-i-cinc; i jo, disset, i en sabia molt d'escoltar; bevia de les teves paraules, m'amarava de les teves històries i em veia vivint-les amb tu.
Ens acomiadarem a port. Amb la mirada ens ho dèiem tot.
Quantes vegades vaig recordar-te?, quantes vegades m'imaginava anant a Barcelona, a preguntar per tu al port, vaixell per vaixell, per marxar amb tu? quantes vegades vaig repassar acuradament cada detall de la meva fugida?, quantes vegades vaig preparar la motxilla, i la tornava a desfer, acollonida?
Volia salpar amb el vaixell que em portaria lluny de tot, lluny de la tristesa, lluny del fastiguejant control dels meus pares. Quantes vegades t'he somiat, mentre escoltava, estirada al llit tota la discografia dels Beatles!; i, finalment, m'adormia bressolada per la seva música...


Han passat trenta- dos anys des d'aquell dia que ens vàrem conèixer i ara sí que n'estic realment, de preparada. M'he desfet de tota la càrrega de les meves pors i inseguretats; dels meus sentiments de culpa; he viscut diferents vides i totes eren les meves.
Ara sóc jo i la meva motxilla, encara més plena d'il·lusions.

Et trobaré?, perquè et penso buscar? Ens retrobarem? Em tornaré a fondre en la profunditat d'aquelles aigües?

Tan és, passi el què passi, jo seguiré...