Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Jo no sóc allò que escric!
Intervenció de: Lechatnoir.. | 08-04-2009
No crec que siguem el que escrivim, al menys jo. Sí que es pot saber una mica de la persona que escriiu fixant-se en els temes que planteja, però no sempre s'escriuen realitats.
Quan agafem un llàpis, molts cops és per escriure allò que no ens atrevim a dir, per desfogar-nos, per cridar en una veu muda els nostres desitjos. DESITJOS, no sempre REALITATS.....
A vegades, en canvi, es té la necessitat d'escriure sobre allò que no entenem. S'aconsegueix així fer una mena de reflexió i debat amb idees i arguments propis, que intenta ser un purgatori de les angoixes, o que aconsegueix que ens parem a ficar-nos a la pell dels demés per intentar entandre'ls. Amb això vull dir que a vegades es parla d'opinions contraries per intentar apropar-les a un mateix.
Qui sap escriure, ha de saber fer-ho tot; expressar realitats i mentides, desitjos i pors...
A mi, el que em passa a vegades, és que m'obligo a escriure sobre un tema en concret, i el sol fet d'escriure és el que canvia el meu estat emocional, no al revés.
No sóc el que escric, però en ocasions escrivint em despullo....
Respostes
-
estic d'acord amb tu
Leela | 08/04/2009 a les 13:31
amb que no som el que escrivim, al menys d'aquesta manera tan nítida com alguns creuen interpretar.
(tot i que he anat a veure el teu relat i no veig el comentari que esmentes).
Però tampoc crec que sigui a la inversa.
Com tu bé dius una cosa és el que escrius i una altra és com ets. I per tant crec que ni les persones que escriuen animalades han de ser més bones ni tampoc han de ser més dolentes.
Per cert, què vol dir escriure animales? i ser bo o dolent? ;-D
-
La majoria dels meus personatges són neuròtics, psicòpates o paranoics...
Calderer | 08/04/2009 a les 13:40
.....que acaben matant algú, agredint la dona o suicidant-se. Em surten així, sense forçar-ho. En canvi jo sóc un neuròtic avorrit i pacífic que té com a aficions llegir, escriure i jugar a escacs. No he matat ningú, de moment. Ara, ´sempre hi ha una primera vegada i potser si ho provo m'acaba agradant!
Lluís
-
Està bé que ens avisis als que passegem per L'Hospitalet, Calderer! n+
nuriagau | 08/04/2009 a les 13:55
-
Una part...bastant...sí.
Joan G. Pons | 08/04/2009 a les 14:25
Discrepo. Segurament per porcentatges no al 100%. Hi ha molt de pròpi en el que ens expressem...verbalment, gestualment, per escrit.
Som. Una part de cel. Una part d'infern. Una part suma i procés de creixement. I això ho expressem.
Amb respecte, doncs, discrepo.
-
RE: Jo no sóc allò que escric!
Lechatnoir.. | 08/04/2009 a les 15:19
No crec que siguem el que escrivim, al menys jo. Sí que es pot saber una mica de la persona que escriiu fixant-se en els temes que planteja, però no sempre s'escriuen realitats.
Quan agafem un llàpis, molts cops és per escriure allò que no ens atrevim a dir, per desfogar-nos, per cridar en una veu muda els nostres desitjos. DESITJOS, no sempre REALITATS.....
A vegades, en canvi, es té la necessitat d'escriure sobre allò que no entenem. S'aconsegueix així fer una mena de reflexió i debat amb idees i arguments propis, que intenta ser un purgatori de les angoixes, o que aconsegueix que ens parem a ficar-nos a la pell dels demés per intentar entandre'ls. Amb això vull dir que a vegades es parla d'opinions contraries per intentar apropar-les a un mateix.
Qui sap escriure, ha de saber fer-ho tot; expressar realitats i mentides, desitjos i pors...
A mi, el que em passa a vegades, és que m'obligo a escriure sobre un tema en concret, i el sol fet d'escriure és el que canvia el meu estat emocional, no al revés.
No sóc el que escric, però en ocasions escrivint em despullo....
-
RE: RE: Jo no sóc allò que escric!
Joan G. Pons | 08/04/2009 a les 20:07
I despullar-se conscient o inconscient no és això.... SOM !!!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- CULPABLE! (6 comentaris)
- POESIA (23 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- Gestoria (4 comentaris)
- El roig més brillant (3 comentaris)
- Drac (1 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
- Passeig (5 comentaris)
- Gavardina i pijama de cotó (4 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (6 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (22224 lectures)
- Ànimes I coses (22218 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1807 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (573 lectures)
- Respon a la calma (514 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (477 lectures)
- CULPABLE! (470 lectures)
- Seny i Rauxa (469 lectures)
- De tota mena (467 lectures)
- QUEDA-TE'L (461 lectures)
Nous més comentats
- Helga - Un remake (13 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- La mare de Déu (9 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
- Mandíbules (6 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)