Cercador
Llista categories
Detall intervenció
RE: Jo no sóc allò que escric!
Intervenció de: Lechatnoir.. | 08-04-2009
No crec que siguem el que escrivim, al menys jo. Sí que es pot saber una mica de la persona que escriiu fixant-se en els temes que planteja, però no sempre s'escriuen realitats.
Quan agafem un llàpis, molts cops és per escriure allò que no ens atrevim a dir, per desfogar-nos, per cridar en una veu muda els nostres desitjos. DESITJOS, no sempre REALITATS.....
A vegades, en canvi, es té la necessitat d'escriure sobre allò que no entenem. S'aconsegueix així fer una mena de reflexió i debat amb idees i arguments propis, que intenta ser un purgatori de les angoixes, o que aconsegueix que ens parem a ficar-nos a la pell dels demés per intentar entandre'ls. Amb això vull dir que a vegades es parla d'opinions contraries per intentar apropar-les a un mateix.
Qui sap escriure, ha de saber fer-ho tot; expressar realitats i mentides, desitjos i pors...
A mi, el que em passa a vegades, és que m'obligo a escriure sobre un tema en concret, i el sol fet d'escriure és el que canvia el meu estat emocional, no al revés.
No sóc el que escric, però en ocasions escrivint em despullo....
Respostes
-
estic d'acord amb tu
Leela | 08/04/2009 a les 13:31
amb que no som el que escrivim, al menys d'aquesta manera tan nítida com alguns creuen interpretar.
(tot i que he anat a veure el teu relat i no veig el comentari que esmentes).
Però tampoc crec que sigui a la inversa.
Com tu bé dius una cosa és el que escrius i una altra és com ets. I per tant crec que ni les persones que escriuen animalades han de ser més bones ni tampoc han de ser més dolentes.
Per cert, què vol dir escriure animales? i ser bo o dolent? ;-D
-
La majoria dels meus personatges són neuròtics, psicòpates o paranoics...
Calderer | 08/04/2009 a les 13:40
.....que acaben matant algú, agredint la dona o suicidant-se. Em surten així, sense forçar-ho. En canvi jo sóc un neuròtic avorrit i pacífic que té com a aficions llegir, escriure i jugar a escacs. No he matat ningú, de moment. Ara, ´sempre hi ha una primera vegada i potser si ho provo m'acaba agradant!
Lluís
-
Està bé que ens avisis als que passegem per L'Hospitalet, Calderer! n+
nuriagau | 08/04/2009 a les 13:55
-
Una part...bastant...sí.
Joan G. Pons | 08/04/2009 a les 14:25
Discrepo. Segurament per porcentatges no al 100%. Hi ha molt de pròpi en el que ens expressem...verbalment, gestualment, per escrit.
Som. Una part de cel. Una part d'infern. Una part suma i procés de creixement. I això ho expressem.
Amb respecte, doncs, discrepo.
-
RE: Jo no sóc allò que escric!
Lechatnoir.. | 08/04/2009 a les 15:19
No crec que siguem el que escrivim, al menys jo. Sí que es pot saber una mica de la persona que escriiu fixant-se en els temes que planteja, però no sempre s'escriuen realitats.
Quan agafem un llàpis, molts cops és per escriure allò que no ens atrevim a dir, per desfogar-nos, per cridar en una veu muda els nostres desitjos. DESITJOS, no sempre REALITATS.....
A vegades, en canvi, es té la necessitat d'escriure sobre allò que no entenem. S'aconsegueix així fer una mena de reflexió i debat amb idees i arguments propis, que intenta ser un purgatori de les angoixes, o que aconsegueix que ens parem a ficar-nos a la pell dels demés per intentar entandre'ls. Amb això vull dir que a vegades es parla d'opinions contraries per intentar apropar-les a un mateix.
Qui sap escriure, ha de saber fer-ho tot; expressar realitats i mentides, desitjos i pors...
A mi, el que em passa a vegades, és que m'obligo a escriure sobre un tema en concret, i el sol fet d'escriure és el que canvia el meu estat emocional, no al revés.
No sóc el que escric, però en ocasions escrivint em despullo....
-
RE: RE: Jo no sóc allò que escric!
Joan G. Pons | 08/04/2009 a les 20:07
I despullar-se conscient o inconscient no és això.... SOM !!!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- CANT A LA LLUNA (8 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- LA LOLA (1 comentaris)
- Vistes (4 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
- Un record permanent (1 comentaris)
- Migdia (1 comentaris)
- Aquí (1 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (630 lectures)
- SOMNI O REALITAT (607 lectures)
- La distància (594 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (588 lectures)
- Beneit tabac (356 lectures)
- Agonia (218 lectures)
- La canya (183 lectures)
- Violència verbal (181 lectures)
- Nua (159 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (152 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (8 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- SOMNI O REALITAT (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)
- MISTERIS ÒRFICS (Agrada a 1 relataires)