RE: Dupte lingüístic: aixerrancar-se

Jo diria que és eixarrancar. Però de dominadora de la llengua poquet....

Segons el diccionari em surt

EIXARRANCAR:

[de eixancarrar]

Eixancarrar.

ei_xar_ran_car.

Per començar t'he de dir que jo no só lletraferit si no tan sols lletrarascat, és a dir sense gaire ferida, això sí, sóc una fan absolut de la llengua, que és el meu segón òrgan preferit i dominador dels mots tampoc, ni tan sols de les motos.
Efectivament, sàtira t'ho ha dit molt bé. En el diccionari es troba eixancarrar com a eixamplar les cames i com altra manera de dir-ho hi ha eixarrancar. Jo sempre he dit eixarrancar, però ho diguis com ho diguis a vegades és millor fer-ho abans que et facis un nuc a la llengua. Salut.

EIXARRANCAR v. tr.
Eixancarrar.
Fon.: əʃərəŋká (or.); aјʃaraŋká (occ.).
Etim.: metàtesi de eixancarrar


EIXANCARRAR v. tr.
Eixancar molt (pir-or., or., occ.); cast. esparrancar. «El noi es va eixancarrar per deixar passar el gos». En Xaneta eixancarrant-se al bell mig de la muntanyola, Ruyra Parada 33.
Fon.: əʃəŋkərá (pir-or., or.); aјʃaŋkará (Tortosa).
Etim.: derivat de eixancar amb el sufix intensiu -arr- (cf. Parodi en Rom., xvii, 53).

EIXANCAR v. tr.
|| 1. Obrir les anques per un colp, caiguda, cansament o altra causa de lesió (Ross., Maestr., Val., La Marina); cast. derrengar.
|| 2. Posar amb les cames molt separades (or., occ., bal.); cast. esparrancar, poner a horcajadas. Estant en taula, jatsia que sies aprés foch, no't vulles exancar, Eximenis Terç del Crestià, 14 (ed. Balari).
|| 3. Separar molt una cama de l'altra, i per ext., separar molt d'un extrem dues coses qualssevol que estan unides per l'altre extrem (or., occ., bal.); cast. esparrancar, despatarrar. Cap com ell per exancar les cames, Galmés Flor 11.
Fon.: əʃəŋká (pir-or., or., bal.); aјʃaŋká (occ.); eјʃaŋká (Maestr.); eјʃaŋkáɾ (val.).
Var. intensives.: eixancamellar, eixancarrar, eixarrancar, eixancarrellar.
Etim.: del llatí vulgar *exhancare, mat. sign., compost del prefix ex- i de hanca, ‘anca' (cf. l'italià sciancato, citat per E. G. Parodi en Rom., xvii, 53).

( a Mallorca deim eixancar )