Detall intervenció

RE: Bloquejat per amor.

Intervenció de: louise | 09-01-2006


El remei es observar els teus sentiments i veure com canvien fins desapareixer, ningú pot estimar algú que no l'estima si no està malalt, és el seu curs natural, però si no ho acceptes la cosa es pot alalrgar molt i et farà més mal. espero que estiguis be aviat
TL


Respostes

  • RE: Bloquejat per amor.
    Jere Soler G | 09/01/2006 a les 18:26

    Un remei?
    Que no miris allò que perds... si no el molt que pots guanyar i viure gràcies a perdre el que perds.
    • RE: RE: Bloquejat per amor.
      angie | 09/01/2006 a les 18:31

      Això del temps per a pensar sempre ho he associat a la covardia, de no voler-se enfrontar amb la realitat. Potser és agosarat el que t'estic dient, però el consell del Jeremies és un bon consell. I l'experiència pròpia també.

      Ei, et convido a fer el que faig sovint per aquí... animar-me...

      Una abraçada

      angie
      • RE: RE: RE: Bloquejat per amor.
        petonsdefoc | 09/01/2006 a les 18:38

        sí, he pensat tant en el que diu en Jeremies con el que dius tu Angie. Jo tampoc no hi crec en el tema de donar temps. L'amor és més de blanc o negre, els sentiments no en saben de fer repòs ni de llargues reflexions.

        merci! sobre el tema d'animar-me, que vols que et digui, ara només tinc ganes de convertir-me en gra de sorra i que m'arrossegui el vent.
        • el vent...
          angie | 09/01/2006 a les 18:40

          et durà a una platja millor, segur...
          • Sinceritat
            jordi domènech i arnau | 09/01/2006 a les 19:03

            Sinceritat per davant de tot. Sense comunicació no hi ha amor.

            Per les dues parts, quan s'ensorra un projecte no val per a res enfadar-se, cal analitzar les causes, cal veure si no som culpables de no cedir el necessari.
            Cal guanyar-se l'amor en el cada dia, incloent en això les discussions i les discrepàncies.

            Una demanda de més temps pot tenir diversos significats, crec que tens el dret que et digui, per molt embolic que tingui, què pensa respecte a tu, no pas com vol obrar respecte a tu en el futur que en principi és el que no sap.
            Penso que si no vol respondre a aquesta pregunta bàsica, la vostra relació no té futur, en qualsevol moment un altre dubte la faria enfonsar. Negar-se a explicar la pròpia situació -fora d'un problema puntual de nervis-, per a mi és un allunyament quasi definitiu.

            Per sortir de l'infern, reflexió. Si realment la deixes, pensa que ho has fet meditadament, que ja trobaràs un altre amor i que no val la pena començar a pensar en el que hagués pogut ser.
            Si creus que la relació val la pena: la lluita, però posa-hi a més de passió intel·ligència i reflexió.

  • company
    instants | 09/01/2006 a les 18:54

    Sigues sincer amb tu mateix,.
    • RE: company
      petonsdefoc | 09/01/2006 a les 18:58

      Ja ho sóc instants. Et penses que fa gaire il·lusió d'escriure anònimament al fòrum buscant consol quan no hi ha res ni ningú que te'n dongui?
      • ue ue ue
        instants | 09/01/2006 a les 19:08

        tranks... jo personalment no voldria formar part de la mentida d'una altra persona, l'amor com tu dius és blanc o negre, els matissos grisos potser són mentides construides en la covardia del qui no vol ser sincer amb un mateix, per això l'únic que volia dir-te és que no visquis la mentida d'ella. Defineix-te i com diu en jeremies endavant...

        Una abraçadota
  • No és fàcil
    Ze Pequeño | 09/01/2006 a les 19:09

    Cada persona és un món, i cada cas és diferent. Tan de bo tingués el secret per fer que les persones no patíssim d'amor, però no el tinc.

    L'única cosa que puc dir-te, i t'ho dic per experiència, és que si la persona t'estima, ho té clar des del primer moment. No cal temps. No cal reflexionar. Els pensaments no es pensen, es senten.

    Jo et recomanaria, i em sap molt greu ser dura o potser cruel, que l'oblidessis. Ja sé que fa mal, però és qüestió de temps. Al final acbaràs coneixent alguna meravellosa persona que et rebrà amb els braços oberts, i llavors riuràs del que ara estàs vivint.

    No és just jugar amb les persones i els sentiments; no hauriem de permetre que ningú ho fes.

    Molt ànims, i aquí ens tens, per si vols desfogar-te.

    Tan de bo et pogués alleugerir el dolor, però no puc. Només puc enviar-te una abraçadota d'ànims, força i voluntat.

    Salz.

    • RE: No és fàcil
      petonsdefoc | 09/01/2006 a les 19:28

      Gràcies Jordi, Instants i Salzburg,

      sí, jo també crec que si m'estimés de debó no caldria temps.

      Però la situació és complicada, jo la vaig deixar fa 6 mesos i fa un mes vaig tornar perquè els dos havíem canviat i perquè hi havia l'actitud ferma de tirar endavant. Durant aquest darrer mes ens hem anat veient, rient junts, retrobant-nos i desitjant-nos. Semblava que els vicis del passat estaven esborrats i neixia una nova il·lusió. Però fa tres dies em va dir que estava amb una altra persona... i a més de la seva feina. Em demana temps a mi, però a l'altra persona la veurà dia sí i dia també. Pinten bastos.

      moltes gràcies pels ànims, espero que algun dia d'aquests deixi d'estar eixut per dins.
      • RE: RE: No és fàcil
        Ze Pequeño | 09/01/2006 a les 19:36

        Ja veuràs com sí! Al final, tot s'arreglarà, per bé o per mal. I les gràcies no es mereixen.

        Ja dic, tan de bo pogués ajudar-te més. També hi ha una cosa a tenir en compte: no és fàcil (ni habitual) que les persones canviïn. No és gens fàcil. Clar que, sempre hi ha excepcions!

        De totes maneres, et desitjo molta, moltíssima sort i, sigui com sigui, que estiguis bé.

        Ja saps on som.

        Abraçadotes!!!!!!

        Salz.
      • RE: RE: No és fàcil
        instants | 09/01/2006 a les 19:44

        jo me n'aniria de viatge per veure-hi en perspectiva, per deixar temps ... canviaria de continent una temporadeta, aclariria el que sento i faria les paus amb mi mateix, descobriria si és amor o dependència, culpabilitat o pena, i disfrutaria de nou de veure començar el dia... ja m'entens.
  • RE: Bloquejat per amor.
    louise | 09/01/2006 a les 19:37

    El remei es observar els teus sentiments i veure com canvien fins desapareixer, ningú pot estimar algú que no l'estima si no està malalt, és el seu curs natural, però si no ho acceptes la cosa es pot alalrgar molt i et farà més mal. espero que estiguis be aviat
    TL
    • RE: RE: Bloquejat per amor.
      kukisu | 09/01/2006 a les 19:59

      Pensa que aquestes coses passen sovint i que també et podria haver passat a tu, d'enamorar-te d'una altra persona. Ella també es pot equivocar i perdre't per sempre. És millor no angoixar-se perquè hi ha moltes persones que potser et mereixen més.
      Endavant i ànims!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.