Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Quan vas anar-te'n AQUÍ MILLOR!
Intervenció de: Palerm | 11-07-2010
Es removia el dolor,
serp enroscada en la nit,
verí apegalós vessat
al centre de cada espasme.
I en la foscor de l'abisme,
sense que jo ho sospités
em nuava amb sogall la vida
amb un nus de mariner.
Entre el vòmit sense mida
que em deixava extenuada
perbocava dia a dia
el verí que vas clavar-me.
I vaig veure la claror
que dins de mi irradiava
el meu pit sense amargor,
i amb la corda vaig fugar-me.
Respostes
-
creuo els dits perquè no sigui uns melo repetit...no+
perunforat | 05/07/2010 a les 18:08
-
RE: 111 melo M'ASCABELLO, xicona!
rnbonet | 05/07/2010 a les 19:16
Ací va la 'patisipeison'!!!
VEIG
Ja
ve
la
nit
a
glops
molt
lents.
Un
nom
de
foc,
amb
got
i
amb
gel.
El
cel,
la
mar...
Un
tret
de
fum:
sal,
pols;
no
sé.
I
fins
i
tot,
-com
drap
de
fred-
calç,
dol:
no
res.
Com
res
d'un
brot
que
fou
fins
tot
com
un
no
res.
Salut & rebolica!!!
-
RE: MELOREPTE 111, escabella't!Res de melodrames al melorepte!!!
- | 07/07/2010 a les 02:31
Res de melodrames! Amb aquest títol, qualsevol dels motius per participar em serveix!!
LLUNA NOVA
I ara que em sé lluna callada i trenc d'alba,
xisclo a la nit i l'esquerdo
que no en vull ni un fil, ni una engruna!
del polsim de llum que em regalaves.
I et dic que ja no hi sóc, que m'he fet fondre,
que ara danso amb altres sols, i no em fas falta.
-
Sentida disbauxa
Fidel | 09/07/2010 a les 13:48
Passeu, passeu, això és la nit :
sentida disbauxa sense estampides de pànic.
Mireu l'èxtasi dels sentits : música i ritme
apte per tots els públics
inclosos els monjos del monestir,
els filòsofs més nihilistes,
l'indigent més abatut
o el poeta que tot ho pinta de negre.
Això és la nit, copseu.
Una nit per sobreviure, per resistir(-me),
per trepar les escales del galliner
i deixar anar onomatopeies
perquè m'envolin com globus trempats.
Això és la nit.
Un bram, un avalot de vehemència...
I em deixo anar com salt d'aigua,
i arracono cadenes, i no m'ajupo,
i alço la copa per oblidar o recordar,
per SENTIR...; per captar mirades de desig
dins alenada dansa del vent.
Petons, mots, cançons per descobrir, la nit:
Sentida disbauxa. Això (també) és la nit.
Hi ha un volgut desordre que ens acull
i ens guareix de tant càlcul quotidià petrificat.
Descontrol !. Vòmit llunàtic, allau de rauxa...;
de fet i tot plegat, menys pervers del que diuen.
-
Quan no et volia
Palerm | 11/07/2010 a les 18:03
A dins d'un pou,
sutge i metzina,
vaig davallar
sense tenir-te.
Es removia el dolor,
serp enroscada en la nit,
verí apegalós vessat
al centre de cada espasme.
Dintre del pou
que em corroïa
jo vaig restar
quan no et tenia.
En la foscor de l'abisme,
sense que jo ho sospités
em nuava amb sogall la vida
amb un nus de mariner.
Al fons del pou
on m'enfollia
la vida hi era,
imperceptible.
I entre el vòmit sense mida
que em deixava extenuada
perbocava dia a dia
el verí que vas clavar-me.
Dintre del pou,
on m'exhauria,
el llot drenava
verí maligne.
I vaig veure la claror
que dintre meu irradiava
el meu pit sense amargor,
i amb la corda vaig fugar-me.
De dins del pou
ja amb la clarícia
jo vaig eixir
quan no et volia.
-
Quan vas anar-te'n AQUÍ MILLOR!
Palerm | 11/07/2010 a les 18:06
Es removia el dolor,
serp enroscada en la nit,
verí apegalós vessat
al centre de cada espasme.
I en la foscor de l'abisme,
sense que jo ho sospités
em nuava amb sogall la vida
amb un nus de mariner.
Entre el vòmit sense mida
que em deixava extenuada
perbocava dia a dia
el verí que vas clavar-me.
I vaig veure la claror
que dins de mi irradiava
el meu pit sense amargor,
i amb la corda vaig fugar-me.
-
Aix! I ENCARA AQUÍ MILLOR! Quan vas anar-te'n
Palerm | 11/07/2010 a les 18:12
Es removia el dolor,
serp enroscada en la nit,
verí apegalós vessat
al centre de cada espasme.
I en la foscor de l'abisme,
sense que jo ho sospités
em nuava amb sogall la vida
amb un nus de mariner.
Entre el vòmit sense mida
que em deixava extenuada
perbocava dia a dia
el verí que vas clavar-me.
I vaig veure l'horitzó
que enllà del cel irradiava
una llum sense parió,
i amb la corda vaig fugar-me.
-
D'allò insòlit
gypsy | 12/07/2010 a les 15:30
Sobreviuré a l'absència
d'allò insòlit que vas ésser,
Al buit del pou on es clouen
els destins dels somriures
que ja no hi són en present,
A la mortalla definida que
et va acompanyar les hores
mentre tornaves a la terra,
A la pols del temps serena
que encara gravita dins
les llàgrimes d'aquells
que no poden oblidar.
-
D'allò insòlit (Aquí)
gypsy | 12/07/2010 a les 15:47
Sobreviuré a l'absència
d'allò insòlit que vas ésser,
Al buit del pou on es clouen
els destins dels somriures
que ja no hi són en cap present,
A la mortalla definida que
et va acompanyar les hores
mentre tornaves a la terra,
A la pols del temps serena
que encara gravita dins
les llàgrimes d'aquells
que no et podem oblidar.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- Un any més (633 lectures)
- SOMNI O REALITAT (622 lectures)
- La distància (608 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (595 lectures)
- Beneit tabac (358 lectures)
- Agonia (220 lectures)
- La canya (191 lectures)
- Violència verbal (188 lectures)
- Nua (162 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (156 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Efímer (Agrada a 2 relataires)