Detall intervenció

PRIMERA VEGADA

Intervenció de: AVERROIS | 17-05-2011

Hola Joan, són l'Averrois i no he entrat mai al Fòrum. Em podries dir com he de penjar el microrelat? Aquí mateix?
Una abraçada.


Respostes

  • Aclariment
    Joan G. Pons | 17/05/2011 a les 12:38
    Joan a aquest Enllaç no apareix el meu Rdm 1.
    • RE: Aclariment
      joandemataro | 17/05/2011 a les 13:14
      ja ho sé joan no pateixis que ja el tinc ben guardadet el teu relat, el que passa és que estic empanat i vaig posant enllaços barrejats però no passa res al final tot quedarà controlat
      abraçades
      a veure si s'anima la gent... Encara queda temps....

      joan
      • RE: RE: Aclariment
        Englantina | 17/05/2011 a les 13:32
        Jo faré el possible per participar, Joan. Encara em queden uns dies de coll.
        • RE: RE: RE: Aclariment
          joandemataro | 17/05/2011 a les 14:52
          gràcies englantina t'ho agraeixo molt
          joan
  • PRIMERA VEGADA
    AVERROIS | 17/05/2011 a les 22:43
    Hola Joan, són l'Averrois i no he entrat mai al Fòrum. Em podries dir com he de penjar el microrelat? Aquí mateix?
    Una abraçada.
    • RE: PRIMERA VEGADA
      joandemataro | 18/05/2011 a les 09:10
      hola averrois ja he fet un enllaç nou, allà a on posa respon a la intervenció poses el títol del teu relat i on posa text l'enganxes elrelat i ja està.
      gràcies per endavant
      abraçades
      joan
  • NOMÉS UN PETÓ
    AVERROIS | 18/05/2011 a les 17:35
    Era de nit, el remor de les onades ressonaven, rítmiques i harmonioses dins del meu cap. La festa que feina una estona havia deixat en plena eufòria encara es deixava sentir en el meu estómac. Vaig tancar per un moment els ulls agenollat de cara a la negror que feia intuir que allà mateix hi havia tot un mar.
    De sobte es va fer el silenci, no sabia si obrir els ulls. La nit sense Lluna havia tancar al meu voltant les seves ales. Vaig esperar i vaig notar un suau vent que m’acaronava la cara. Res de sorolls, res d’onades. De cop vaig obrir els ulls...Davant meu hi havia una claror que per un moment em va deixar enlluernat. Poc després, acostumat, la vaig poder veure. Era meravellosa, el seu cos s’alçava per sobre de les petites onades que no gosaven tocar-li els peus. Els seus cabells daurats amagaven un rostre bell, quasi angelical i va ser llavors quan em va mirar...Agenollat tal com estava vaig veure com suaument s’apropava fins a on jo era i agafant-me les mans em va fer enlairar. El meu cor el va robar en aquell instant i ens fonguérem en un llarg, humit i càlid petó...Vaig tancar els ulls i el remor de les onades es va tornar a escoltar. No volia obrir-los sabia que ella havia desaparegut.
    Cada nit hi torno, cada nit tanco els ulls, cada nit encara puc recordar els seus llavis, però ella no hi és...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: