Detall intervenció

Pols sobre pols (fora de concurs)

Intervenció de: Renée Vivien | 07-10-2010


Ara que no hi ets, transito per un camí d'ombres i de silenci. Qui podia imaginar aquest enyor pervers de la carn? Només un cos entre tants éssers és massa ínfim per produir aquest dolor endins, aquesta fiblada que es va enquistant en el pensament. I no voldria pensar-te mai més, no voldria saber-te, ni recordar el teu somriure. Pols sobre pols i el vent que tot s'ho emporta.


Respostes

  • RE: La lluita... nom de poeta?
    rnbonet | 04/10/2010 a les 16:00

    Del País Valencià arriben aquestos renglons curts que enceten 'melo':


    Company,
    al llit
    tenim dona i fills;
    al cap, ànsies planeres
    de llibertat;
    fam de justícia.

    Però estem sols,
    company!

    I vivim
    com llums d'una imatge
    que se'n fuig
    escoltant paraules
    corcades,
    ones de pedra,
    degotejos ínfims,
    focs d'uns instants.

    I mentre, company,
    atrapats a la gàbia
    de la gran foguera
    del desert dels somnis
    -caçats amb la fam
    i casats en la misèria-
    ens acacen a tirs
    de rebaixa de sou.
    La crisi, diuen
    i s'excusen.

    I nosaltres, companys,
    amb sang antiga
    que s'amaga a les venes
    d'un país que volem nostre,
    sols tenim amor i pedres...

    I fam, company;
    fam de la bona:
    fam de justícia,
    fam de llibertats!


    • Soroll de desatre
      Carme Cabús | 05/10/2010 a les 15:05

      Inserits en una vida estranya,
      desposseïts del nostre propi entorn,
      fem un camí com marcat per algú altre,
      borrós i imprecís, que no deixa opcions.

      I sense cap control de cap cosa a cap banda,
      veiem com s'escola tota l'abundor,
      el torrent de la Terra sagrada,
      la immensa riquesa, el seu fabulós do.

      Hem perdut tot lligam amb l'origen,
      i ara resten els clams del tam tam
      que sonen per nosaltres dia a dia,
      secs informes de la barbaritat.

      Però som com cecs-muts, i immòbils,
      la impotència ens deixa anihilats,
      només sentim el soroll del desastre
      que a més engrandim, inconscients i ignorants.

  • Gemecs
    Naiade | 06/10/2010 a les 20:37

    Tot trontolla dins meu
    sento la calma angoixosa
    que precedeix el cataclisme.
    Com animal que pressent el perill
    recerco protecció
    però ningú pot ajudar-me.
    Tot trontolla al meu voltant
    sento els gemecs de la massa humana
    corrent desorientada
    esfondrant-se pels abismes,
    clivelles de la terra ferida
    tremolosa i fràgil
    per les injustícies i traïdories.
    El meu cor plora cercant consol
    l'angoixa m'afebleix,
    clamo al cel buscant resposta.
    Tot trontolla dins l'obscuritat que regne
    sento el ressò de trons eixordadors
    i encara que sol i espantat
    m'endinso al forat negre
    cridant el teu nom, pare
    a fi de que em doni forces.
    L' eco de la meva veu amb retorna la teva
    indicant-me el camí
    evitant que em rendeixi.



  • Com un arbre
    Xantalam | 07/10/2010 a les 00:26

    Callat i quiet reposa dret
    sobre la terra, tan quiet i callat
    com s'oblida el record
    i agonitza el tronc, i es dissipa.
    Puc sentir com fuig el verd,
    els últims batecs arrítmics,
    el cruixir de branques estèrils
    i l'ofec als peus de l'aire.

    Asfixia.
    L'ombra ennegrida minva,
    empal·lideix dempeus,
    mor palplantada per dintre.

    No s'ensorra encara l'arbre,
    arrels mortes subjecten el sòl,
    nien ocells mentre lentament
    es buida, i balmat mussita:
    -ja sóc mort-

    No vull sentir l'estrèpit que farà quan caigui.



  • Pols sobre pols (fora de concurs)
    Renée Vivien | 07/10/2010 a les 10:47

    Ara que no hi ets, transito per un camí d'ombres i de silenci. Qui podia imaginar aquest enyor pervers de la carn? Només un cos entre tants éssers és massa ínfim per produir aquest dolor endins, aquesta fiblada que es va enquistant en el pensament. I no voldria pensar-te mai més, no voldria saber-te, ni recordar el teu somriure. Pols sobre pols i el vent que tot s'ho emporta.
  • Taro
    Bruixot | 07/10/2010 a les 17:18

    Cop de roc al ventre
    ferro sostre clau i blau
    al ben centre un
    mestre del magraner
    com de les oques cau
    i entra
    i així sigui per cadascun
    dels vostres que em sé

    torno.

    Entre els joncs les anques
    on guarir-se de tals pardals
    a recer cal ales
    mosques de ferum
    barnilles que a l'ufals
    les branques
    allà d'on en xiulen les bales
    pare, on surt el fum

    taro.

    X
  • Tren dels oficinistes (fora de concurs)
    bellissima | 08/10/2010 a les 12:10

    En el matí per desvetllar
    dels oficinistes assalariats
    agafo el tren a Barcelona.
    Lletres de tinta negra
    ens miren, incomprensibles,
    des d'amples esteses
    de papers de diari,
    i vaga el pensament
    per la mandra del dia
    i es distreu en el tedi
    d'aparells informàtics.
    Darrera la finestra
    transcorre el món cromàtic
    on es talen els boscos.
    Ningú fa un comentari.
    Llunyans, en l'alta nit,
    resten els astrolabis.

  • El lleig Danubi roig
    vitriol | 08/10/2010 a les 20:15


    Plora la terra sang
    sobre vells camps de vals.
    La silent harmonia de la mort
    ha emmudit cordes, vents i timbals
    i amb onades espeses de roig terrós
    nega conreus d'antics balls,
    escapçant, cruel, els somnis dels infants.
    No en té prou.
    Afamada venjadora,
    es cobrarà, un a un, tots els menyspreus,
    fent-nos prescindibles comparses
    de la Trauermarsch final.




  • I dius...
    Galzeran (homefosc) | 08/10/2010 a les 22:45

    I dius que va plorar,
    les llàgrimes el colpien al pit,
    ennuegant-li els sentits.
    I dius que tot era verd
    això que ara és erm
    i sec, com l'estèril desert.
    I dius que
    els rius són vermells
    i no és sang allò que baixa.
    Que la pluja és àcida,
    quin gust tan barruer
    ens fan empassar.
    I dius que encara
    hi ha tres boscos per cremar...
    no passis ansia, ja ho faran demà.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: