Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Pols sobre pols (fora de concurs)
Intervenció de: Renée Vivien | 07-10-2010
Ara que no hi ets, transito per un camí d'ombres i de silenci. Qui podia imaginar aquest enyor pervers de la carn? Només un cos entre tants éssers és massa ínfim per produir aquest dolor endins, aquesta fiblada que es va enquistant en el pensament. I no voldria pensar-te mai més, no voldria saber-te, ni recordar el teu somriure. Pols sobre pols i el vent que tot s'ho emporta.
Respostes
-
RE: La lluita... nom de poeta?
rnbonet | 04/10/2010 a les 16:00
Del País Valencià arriben aquestos renglons curts que enceten 'melo':
Company,
al llit
tenim dona i fills;
al cap, ànsies planeres
de llibertat;
fam de justícia.
Però estem sols,
company!
I vivim
com llums d'una imatge
que se'n fuig
escoltant paraules
corcades,
ones de pedra,
degotejos ínfims,
focs d'uns instants.
I mentre, company,
atrapats a la gàbia
de la gran foguera
del desert dels somnis
-caçats amb la fam
i casats en la misèria-
ens acacen a tirs
de rebaixa de sou.
La crisi, diuen
i s'excusen.
I nosaltres, companys,
amb sang antiga
que s'amaga a les venes
d'un país que volem nostre,
sols tenim amor i pedres...
I fam, company;
fam de la bona:
fam de justícia,
fam de llibertats!
-
Soroll de desatre
Carme Cabús | 05/10/2010 a les 15:05
Inserits en una vida estranya,
desposseïts del nostre propi entorn,
fem un camí com marcat per algú altre,
borrós i imprecís, que no deixa opcions.
I sense cap control de cap cosa a cap banda,
veiem com s'escola tota l'abundor,
el torrent de la Terra sagrada,
la immensa riquesa, el seu fabulós do.
Hem perdut tot lligam amb l'origen,
i ara resten els clams del tam tam
que sonen per nosaltres dia a dia,
secs informes de la barbaritat.
Però som com cecs-muts, i immòbils,
la impotència ens deixa anihilats,
només sentim el soroll del desastre
que a més engrandim, inconscients i ignorants.
-
Gemecs
Naiade | 06/10/2010 a les 20:37
Tot trontolla dins meu
sento la calma angoixosa
que precedeix el cataclisme.
Com animal que pressent el perill
recerco protecció
però ningú pot ajudar-me.
Tot trontolla al meu voltant
sento els gemecs de la massa humana
corrent desorientada
esfondrant-se pels abismes,
clivelles de la terra ferida
tremolosa i fràgil
per les injustícies i traïdories.
El meu cor plora cercant consol
l'angoixa m'afebleix,
clamo al cel buscant resposta.
Tot trontolla dins l'obscuritat que regne
sento el ressò de trons eixordadors
i encara que sol i espantat
m'endinso al forat negre
cridant el teu nom, pare
a fi de que em doni forces.
L' eco de la meva veu amb retorna la teva
indicant-me el camí
evitant que em rendeixi.
-
Com un arbre
Xantalam | 07/10/2010 a les 00:26
Callat i quiet reposa dret
sobre la terra, tan quiet i callat
com s'oblida el record
i agonitza el tronc, i es dissipa.
Puc sentir com fuig el verd,
els últims batecs arrítmics,
el cruixir de branques estèrils
i l'ofec als peus de l'aire.
Asfixia.
L'ombra ennegrida minva,
empal·lideix dempeus,
mor palplantada per dintre.
No s'ensorra encara l'arbre,
arrels mortes subjecten el sòl,
nien ocells mentre lentament
es buida, i balmat mussita:
-ja sóc mort-
No vull sentir l'estrèpit que farà quan caigui.
-
Pols sobre pols (fora de concurs)
Renée Vivien | 07/10/2010 a les 10:47
Ara que no hi ets, transito per un camí d'ombres i de silenci. Qui podia imaginar aquest enyor pervers de la carn? Només un cos entre tants éssers és massa ínfim per produir aquest dolor endins, aquesta fiblada que es va enquistant en el pensament. I no voldria pensar-te mai més, no voldria saber-te, ni recordar el teu somriure. Pols sobre pols i el vent que tot s'ho emporta.
-
Taro
Bruixot | 07/10/2010 a les 17:18
Cop de roc al ventre
ferro sostre clau i blau
al ben centre un
mestre del magraner
com de les oques cau
i entra
i així sigui per cadascun
dels vostres que em sé
torno.
Entre els joncs les anques
on guarir-se de tals pardals
a recer cal ales
mosques de ferum
barnilles que a l'ufals
les branques
allà d'on en xiulen les bales
pare, on surt el fum
taro.
X
-
Tren dels oficinistes (fora de concurs)
bellissima | 08/10/2010 a les 12:10
En el matí per desvetllar
dels oficinistes assalariats
agafo el tren a Barcelona.
Lletres de tinta negra
ens miren, incomprensibles,
des d'amples esteses
de papers de diari,
i vaga el pensament
per la mandra del dia
i es distreu en el tedi
d'aparells informàtics.
Darrera la finestra
transcorre el món cromàtic
on es talen els boscos.
Ningú fa un comentari.
Llunyans, en l'alta nit,
resten els astrolabis.
-
El lleig Danubi roig
vitriol | 08/10/2010 a les 20:15
Plora la terra sang
sobre vells camps de vals.
La silent harmonia de la mort
ha emmudit cordes, vents i timbals
i amb onades espeses de roig terrós
nega conreus d'antics balls,
escapçant, cruel, els somnis dels infants.
No en té prou.
Afamada venjadora,
es cobrarà, un a un, tots els menyspreus,
fent-nos prescindibles comparses
de la Trauermarsch final.
-
I dius...
Galzeran (homefosc) | 08/10/2010 a les 22:45
I dius que va plorar,
les llàgrimes el colpien al pit,
ennuegant-li els sentits.
I dius que tot era verd
això que ara és erm
i sec, com l'estèril desert.
I dius que
els rius són vermells
i no és sang allò que baixa.
Que la pluja és àcida,
quin gust tan barruer
ens fan empassar.
I dius que encara
hi ha tres boscos per cremar...
no passis ansia, ja ho faran demà.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (2 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- La llera del riu té set (2 comentaris)
- Ens som refugi (3a part) (1 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
- Un “don Juan” de 90 anys (2 comentaris)
- La neta de “los Americanos” (14 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13061 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (503 lectures)
- Capacitat per Decidir (377 lectures)
- La bellesa d'un gest (327 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (239 lectures)
- 3cosos 3energies (183 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- Obashim i Misaki (14). El retorn de la Misaki Manaka al seu temps. (121 lectures)
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 40 minuts] (99 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (99 lectures)
Nous més comentats
- Capacitat per Decidir (9 comentaris)
- La bellesa d'un gest (8 comentaris)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (8 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Aquella tarda (4 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- M' agrada recordar la natura (3 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (3 comentaris)
Nous més votats
- La bellesa d'un gest (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)