Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Opinió: Una literatura sense pensament?
Intervenció de: Farnés | 30-10-2006
Francesco Ardolino
Revista Descord núm 3
http://www.descord.com
Octubre 2006
A Microlàndia, la pregunta ontològica «què és la literatura» ha estat substituïda per la fórmula «per què serveix la literatura», que no és ni metodològica, sinó, directament, utilitarista. Així, doncs, mentre el llibre en català ha esdevingut un fetitxe que no entra en diàleg amb els altres textos, els periodistes culturals exalten la darrera novel·la de l'autor d'èxit amb una estratègia de destrucció cultural: l'elogi ditiràmbic i l'excés apologètic formen el model perfecte per anorrear el valor del llibre davant de qualsevol lector. Els ressenyistes, que no han llegit Baudrillard i no s'han demanat «què fer després de l'orgia», improvisen passets de danses d'amor talment uns animals abans de la còpula; tanmateix, no són conscients que, si d'orgia s'ha tractat, no hi ha hagut cap orgasme.
D'altra banda, els autors deixen fer i s'encarrilen de manera educada en els rengles que se'ls han preparat: es limiten a representar el paper del pallasso i no es preocupen de renovar el seu repertori. Ells no han llegit Michel de Ghelderode i no saben que la corona sempre ha estat posada al cap del més idiota dels bufons, que serà venerat abans, i enfonsat el dia següent.
Els premis literaris, amb la seva valoració endogàmica, reprodueixen aquest mecanisme i la sensació de desorientació és total. Els crítics moralistes s'esforcen per consolidar una posició presumptament super partes i, des de dalt d'un turó, llancen presagis de futur. Ells sí que recorden que Tirèsias havia estat cegat i que Diògenes es movia en la foscor i, per evitar problemes, es giren i miren enrere, donant-nos grans llistats de naus -perdó, de llibres- del darrer any, mes o setmana, esforçant-se per oblidar-se tan sols dels enemics declarats.
En altres articles he expressat la convicció d'una doble urgència que resumeixo: 1) la reconstrucció del teixit social de la literatura en català; 2) la recuperació d'unes apostes crítiques en el present com a propostes fundacionals.
La primera és una instància lligada a tot el procés de la lectura, la segona ateny, sobretot, als estudiosos i a la recepció en general.
Tot i amb tot, no vull fer-me enrere en el moment més delicat i dolorós de tocar la relació entre autor i obra. No es tracta de tornar a parlar d'intentio auctoris, de caure un cop més en el biografisme, el psicologisme o l'historicisme barat. Senzillament, noto que els mals actuals de molta literatura catalana tenen una arrel comuna en la pèrdua de la càrrega ideològica del text. La banalitat amb què s'obria un article desgraciat a la nova edició de l'Avui em servirà com a exemple: «si la literatura s'enverina de política ja no és una dolça metzina». Voilà, els benpensants ja són al poder, i abdiquen del pensament.
Doncs no. L'ambició literària no pot recaure de manera autista en la mateixa literatura: el recorregut ha de ser social i cultural alhora. Per tenir un projecte, però, cal tenir idees; per tenir idees, cal estar disposats a emprendre un camí de recerca intel·lectual integral sense acceptar que les noces entre literatura i filosofia representin la nostàlgia d'un paradís perdut mai existit o el miratge d'un visionari. I cal saber triar. O, per dir-ho d'una altra manera, la literatura catalana tindrà la mateixa dignitat que qualsevol altra literatura a condició que assumeixi la tasca d'explicar el món a partir, naturalment, de la perspectiva visual de la seva especificitat.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- L'abraçada (8 comentaris)
- Revisió (a cal metge) (12 comentaris)
- De tota mena (9 comentaris)
- auto-crim (9 comentaris)
- A la piscina (11 comentaris)
- Aquella tarda (5 comentaris)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (9 comentaris)
- Dos són multitut (1 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (3 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
Nous més llegits
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (13066 lectures)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (504 lectures)
- El Cosmos Perenne presenta una part (una auca) del seu passat Stoer: presentem ''L'auca del frikonaire ''gamberru'' (amb notes) '' (254 lectures)
- 3cosos 3energies (184 lectures)
- Turuta (127 lectures)
- TIC, TAC, TIC, TAC... (108 lectures)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (100 lectures)
- Són nosaltres (87 lectures)
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME (81 lectures)
- Sota el cirerer de La Plana (78 lectures)
Nous més comentats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (9 comentaris)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (7 comentaris)
- 3cosos 3energies (6 comentaris)
- Aquella tarda (5 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre SÍ O NO? [temps real de lectura: 2 minuts] (4 comentaris)
- Aquella i moltes més. [Temps real de lectura: 2 minuts] (3 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (3 comentaris)
- Per un SOMRIURE sincer (3 comentaris)
- Sota el cirerer de La Plana (3 comentaris)
- CAMINS D'ELBA (3 comentaris)
Nous més votats
- TIC, TAC, TIC, TAC... (Agrada a 4 relataires)
- Veient el paissatge cada dia (Agrada a 3 relataires)
- 3cosos 3energies (Agrada a 2 relataires)
- CONCERT EN VIU (IM. MEMÒRIAM DE JOAN SEBASTIÀ BACH) (Agrada a 2 relataires)
- Ens som refugi (1a part) (Agrada a 1 relataires)
- Un “don Juan” de 90 anys (Agrada a 1 relataires)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (Agrada a 1 relataires)
- Del que vam ser , som i serem (Agrada a 1 relataires)
- Deixant-se anar (Agrada a 1 relataires)
- Ens som refugi (última part) (Agrada a 1 relataires)