OBRIM VOTACIONS DEL REPTE POÈTIC VISUAL 351: RERE LA POLS DELS LLIBRES

Ja podeu votar els dos poemes que més us agradin posant l'ordre de preferència.

Com que hi ha hagut poca participació obrim les votacions a tothom. Podeu votar fins dimecres 12/2/25.

Els poemes són els següents:

1.- Al•lèrgia, alegria


Ja en sé massa coses, principals,

i no en vull més, tàcitament em dic.


Perdo el nom de les coses, les persones,

els carrers...,«espígol, amatent, nostàlgia».



L’ànsia de saber ja l’he complert,

i cauen en el buit tot de paraules,

sense objecte, sense importància:

no és important em diu el meu jo intern.


I encara fer l’esforç de desvetllar-me,

i escurçar-me la vida amb el saber?


I tot i així remoc, remeno, bufo,

m’esbargeixo, demano, ric i em torno nen

i ensenyo, si convé allò que sé,

tapant-me si de cas amb dues mans

la mirada esglaiada, esgarrifada.


i així sense adonar-me’n, rebo a canvi,

el preciós regal de l’alegria.
.............................

2.- Sé d’un llibre, sé d’un lloc

Sé d’un poema,
adés nu, adés disfressat,
indeleble a l’íntima pell de l’ànima,
mil vegades nodrit
per somnis, sentiments i calfreds.

Sé d’un relat,
fidel company de viatges,
que palpita ensems amb el meu cor,
sempre amatent
a les llàgrimes de dol i d’alegria.

Sé d’un llibre
escrit o per escriure,
on les lletres, mots i pensaments
es deixen anar pels laberints de tinta
d’una ment encuriosida.

Sé d’un lloc
arrecerat i ple de paraules
que ressonen dins la quietud de la nit,
col•loquis incessants
que sorgeixen de la pols erudita
reclosa més enllà del llom multicolor
i fascinant dels llibres.
....................................

3.- Què és l'home sinó un grapat de pols que camina.


Encastat entre els seus companys
sembla comptar els ulls lluents
que busquen un llom suggerent
per omplir les hores mortes.

La seva quietud no permet endevinar
el mar de vida que en les entranyes
li espetega contra les tapes.

La pols
cansada de jugar amb els raigs de llum
s'ajeu
a la part alta de les fulles

Fins que un bon dia nota el dit curós
que el tiba fora del cau confortable.

S'aixeca la pols omplint els badius
i provocant l'estrèpit d'un eixavuiro.
Vola més pols encara.

Un cop sec
l'allibera del vestit de pols
fang del temps
i càlides mans
permeten que uns ulls
es posin a munyir les seves pàgines.
..................................

4.- Esperant el seu torn

Els clàssics s'estudien a classe.
Les cobertes són una finestra oberta,
amb un títol que n'és el mànec.
Cada volva de pols és una lletra
que s'escapa volant, com l'inefable.
Un llibre és un cant a crits silenciós,
una illa de bellesa envoltada de mar,
una loteria que sempre toca.