NIPOREPTE 425. Corbes [VOTACIONS]

El vell tronc de teix anglès i les seves enigmàtiques corbes han provocat un reguitzell de bells poemes tot evocant sensacions de turbulències que s’entortolliguen pels sentiments i les metàfores que un bon fuster pot sublimar i que els ocells poden omplir de vida, mentre el sol tot ho il·lumina. Paraules vostres.

Ara, clos el termini fixat, podeu votar-ne TRES per ordre de preferència. Si ho feu abans del proper dissabte, 13 de setembre podrem cloure aquest Niporepte per passar el torn al poema guanyador.


Aquest son els candidats.

01. Paradoxal

El tronc ressec
evoca turbulències
en un riu ràpid.


02. Al sol (1)

Quan el sol crema,
les fibres del teix mort
s'entortolliguen.


03. A posteriori

El que tu escrius
reviu el sentiment
quan ja ha passat.


04. Art de fuster

Teix de cos rústic
i forma tornejada.
Art de fuster.


05. Vell teix

El teix ens diu:
quants anys passats de vida...
refugi d´ocells


06. Oh roent astre!

Oh roent astre
perquè el teu nom escriguis
el tronc et deixo.


07. L’arrel de l’arbre

L'arrel de l'arbre,
revolucionària
respira vella
Entre la terra tosca,
Un doll de vida fonda.



FORA DE CONCURS

01. Al sol (2) de Joan Colom

Les fibres seques
del teix desballestat
semblen cruixir.


02. A rautortor de Joan Colom

Vet aquí un soc:
fusta entortorlligada,
cremant-se al sol.


03. L’avi teix de rautortor

Bella vellesa
que dibuixa la carn
de l’avi teix.