maleïdes les guerres

cantades per Ovidi Motllor

El rebuig a la guerra i la propensió al pacifisme ja ve de lluny. En època clàssica, per posar algun exemple, trobem Aristòfanes i la seva Lisístrata i el poeta romà Tibul amb el desè poema del volum primer de les Elegies, que em plau especialment i que fa:

Quis fuit, horrendos primus qui protulit enses?
Quam ferus et vere ferreus ille fuit!
Tum caedes hominum generi, tum proelia nata,
Tum brevior dirae mortis aperta via est.

Qui va brandar per primera vegada les terribles espases?
Fou veritablement insensible i cruel qui ho va fer!
Aleshores aparegueren les guerres i les mortaldats humanes
i així es va abreujar el camí cap a la funesta mort.

A mi em fa pensar en aquesta cançoneta trista.

La cançó del soldadet

Aquí, mès que una guerra - que necessita dues parts!- hi ha una solució final aplaudida pels que manen als països rics (Occident) en el nom dels quals passa tot això. Els d’allà són uns simples masovers. Tinguem-ho clar quan ens passin el ganivet pel coll.

Ho impregna tot.
Acabo d'enviar-lo


LA GUERRA

Com l'abril més cruel
la guerra
mata l'esperança
i el cos que la sustenta

Com l'estiu de foc
la guerra
crema tots els somnis
i arranca la pell del feble

Com tardor de mort
la guerra
escampa fulles de por
i de l'odi en fa tempesta

Com l'hivern gelat
la guerra
omple de glaç els cors
i de foscor la innocència

Com en un cap d'any
la guerra
oblida la malvestat
prepara l'humanitat
per tornar a ensopegar
amb la mateixa pedra.