Cercador
Llista categories
Detall intervenció
L'infant juga
Intervenció de: Noell | 22-11-2007
L'infant juga, innocent,
sobre la mullada sorra
llepada pel mar salobre
que l'amara i el contorna.
L'infant juga, tot content,
sens cap altre pensament;
està alegre i molt campant;
què més es pot desitjar?
Respostes
-
Xiquets jugant (Platja de la Malva-rosa, 1.910)
F. Arnau | 17/11/2007 a les 21:32
Ho sento Robert, però ja tenia fet el poema sobre el quadre de Sorolla, i la imatge, encara que s'emprenyen, no podran esborrar-la mai, doncs, foma part de la iconografia de la nostra Mediterrània...
Amb la pell amarada
de salnitre i de sorra
esperant la imminent
embranzida de l'aigua
clapotegen alegres.
L'enrenou de les ones
apaivaga la seua
gatzara de joia,
mentre el sol del capvespre
dibuixa en els cossos
el miratge fantàstic,
lluminós i cromàtic
en la platja deserta
de la Malva-rosa.
***
17/XI/2.007
-
Picors
Bruixot | 19/11/2007 a les 16:38
Els nens solen rascar-se el cul amb fruïció.
Els nens diuen les coses pel seu nom.
El nom és el que tu l'hi has posat.
Els nens no saben rascar-se deliberadament.
Els noms rebutjats esdevenen fantasmes.
Hi ha dotze maneres de rascar-se el cul.
El penis és un apèndix antropomorfitzat.
Jo mai hauria dit que la crema crema.
Les coses pel seu nom.
Aquest nom no fa aquella cosa.
Hi ha un món on no nom nu ah iH.
A vegades ens oblidem dels noms.
El cap és ple de noms sense coses.
Els nens miren el mar buscant pirates.
Els pirates enterren els records.
Hi ha homes que no saben què dir.
El pecat és als ulls del sant.
Si et pica el cul, rasca-te'l.
B.
-
RE: 8è REPTE POÈTIC "Mirant la mar"
rnbonet | 21/11/2007 a les 17:25
MIRANT LA MAR.
No sé el que fan aquest xiquets
davant una mar falsificada.
Una mar esdevinguda trencadís
i amb ones trencant no blanques
sinó sorra morena, sucre de canya.
Incrèduls, se l'esguarden i remiren
tots dos. Un mar tot amarat de dubtes
remou la seua innocència càndida.
Encuriosits alhora pel batibull efectuat
per l'original mestre, pintor afamat
Solermenjantselolla.
L'un, gitat a terra ferma;
l'altre dret, dempeus, plantat,
composant un angle recte.
Sense adonar-se'n, ells, que també els dos
en són part substancial d'aquesta escena.
Misteri, filosofia extrema, nou concepte d'art,
artifici voluptuós, lliçó pragmàtica?
Ells no ho saben,
però jo ho tinc ben clar:
Ara, en aquest precís instant
un d'ells es grata el cul,
-això sí, una galta només
amb cada mà,
que exagerar no cal-
I tot, després d'haver-se
gratat,
emocionat,
-supose-
el cap.
-
Infantesa cobdiciada
llamp! | 21/11/2007 a les 18:41
----- Infantesa cobdiciada -----
Llum eterna, pols ensucrada
Vers la infància tronada.
Un munt de superfície on endinsar-se
I perdre de vista allò terrenal,
Per deixar pas a l'onada,
A la mar obstinada
I a l'aigua precipitar-se
I obtenir un bany de sal.
Infantesa cobdiciada,
Tens claror acumulada.
La platja fa desvetllar-se
A qui s'adorm en canal.
La pell broncejada.
El joc és una jugada
Que ajuda a entretenir-se
I passar a ésser emocional.
Fer una bona pensada,
Fer-la ben encertada,
Això és més que sincerar-se
I alliberar-se del mal.
Donar-se a l'albada
I fer-se una remullada
Per tal d'esquitxar-se
I tenir-te intrigat fins el final.
-------------------------------------
-
Nens a la platja
Carme Cabús | 22/11/2007 a les 13:42
Sorgiu entre terra i aigua
i sou terra i aigua nua,
nens que jugueu a la platja
entre les onades brunes.
Lluu el vostre cos d'escultura
pel reflex que el sol us llega,
xipollegeu a la sorra
sota un cel blau d'arpillera.
Se us enduu, suau, la marea
i us gronxa l'ona marina,
salabror i cristall d'ambre
joc transparent, sal de vidre.
En el mirall de les aigües
us llisquen els cossos llisos;
sou, en la llum de la tarda,
peixos fràgils i feliços.
-
L'infant juga
Noell | 22/11/2007 a les 13:50
L'infant juga, innocent,
sobre la mullada sorra
llepada pel mar salobre
que l'amara i el contorna.
L'infant juga, tot content,
sens cap altre pensament;
està alegre i molt campant;
què més es pot desitjar?
-
Espetecs d'escuma
gypsy | 22/11/2007 a les 14:11
Sorra,
carn d'infant
i la mar blava,
espetecs d'escuma
juguen ensinistrats
per les ones eternes
de les aigües antigues
que es vinclen suaus
quan les penetrem
per sorpresa,
cossos modulats d'argila
prenen el bany dels segles,
des de temps immemorials
llum, escalfor de Sol,
calfred fluid inesgotable
en el teu somriure
d'infant en llibertat.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- Un any més (633 lectures)
- SOMNI O REALITAT (622 lectures)
- La distància (608 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (595 lectures)
- Beneit tabac (358 lectures)
- Agonia (220 lectures)
- La canya (191 lectures)
- Violència verbal (188 lectures)
- Nua (162 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (156 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Efímer (Agrada a 2 relataires)