La història es repeteix.

Al capvespre escoltava dolçament la música de
"Solo ante el peligro", tot acaronant la estrella de xèrif.

Després d'unes quantes curses perdudes:
-Què en faràs, d'aquest cavall?
-Vendre'l a Hollywood perquè el cavalqui el dolent dels westerns.

-Quins cordons tenia el gran Gary Cooper a Sol davant del perill.
-L'hauríem d'haver vist, tot sol, davant d'una hipoteca.



Un petit aclariment: Com que en Joan G. Pons i jo som de la mateixa època, vèiem les mateixes pel·lícules

Pelegrí Foraster, va anar a Hollywood convençut de protagonitzar pel·lícules del llunyà oest... en moltes d'elles, el prota ho era.

Esquena contra esquena els pistolers iniciaven el compte enrere. En John caigué primer: aquell pedrot al terra fou mortal.

Són tres amics inseparables, però molt diferents. Les noies del poble els anomenen el bo, el lleig i el dolent

Uq

Les cames li feien figa. Estava tan nerviós que, equivocadament, es va carregar mitja dotzena d'assistents al acte.

-Colorado és massa petit per tots dos…

El Sheriff demanà un whisky doble. N'estava fart dels especuladors inmobiliaris.

Coltell d'or
Cleopatra entrà altiva al plató, John Wayne xiulà mirant-la de reüll.
I Marc Antoni?-preguntà sorpresa.
L'he mort!-diguè arrogant.

Els indis es retiraren submisos a la reserva amb la promesa d'un estatut que donés resposta a les seves reivindicacions.

Estava avergonyit. Quan ella deia que era el pistoler més ràpid d'aquella banda del Mississipí, no es referia al revòlver.

A la parada, només voltors i cactus: cinquè dia de vaga de diligències de rodalies.