M'agrada el poema me l'he llegit vàries vegades no acabo de copsar el sentit, em refereixo a la idea que sura en el poema.
És una vida que penja d'un fil, que espera la mort:
"ara només sóc l'ombra d'un abisme que espera"
però al mateix temps dius que batega
"al compàs d'uns records esvanits per sempre"
Si hi ha vida, hi ha records encara. No sé m'he fet un embolic.
M'encanten els versos:

Ja no sóc jo dins el cos
d'una dona que va néixer
un estiu xafogós i eixorc,
he mort massa vegades
en la pell dels altres;

És un poema profund que fa reflexionar
Gràcies pel teu comentari.

thule