Coses d'abans

Com de costum, el majordom.
—Em rendeixo, inspector: qui era l'assassí?
—El majordom.
—Una de les dotze víctimes?
—Sí: després de matar-ne onze se suicidà.

Quanta paciència!
—Et dones?
—Com, que si em dono... Que et donin a tu, pel sac!
—Ah! Si?
Bang! Bang!

Tinc 18 nanoocurrències més. Com que no estaria bé incloure-les aquí encara que hi posés "fora de concurs", he agrupat aquestes divuit i les presentades en un relat que trobareu a la meva pàgina quan l’hagin publicat.

Passava el temps i com veia que quedaria per vestir sants, decidí casar-se amb l'única opció possible, Déu.

1824
Innocentment acceptà les seves carícies. Quan van arribar al mateix centre del plaer, es rendí a l'amant sense condicions.

Als set anys
Veié la mirada del pare i va rendir-se al càstig per la seva malifeta, però no ploraria. Ja era gran.

A l'illa de Santa Elena, un vespre de tardor

-Em calien unes vacances, de fet.


Costums perdudes

-Està bé, aparca tu!