Detall intervenció

Corda de violí

Intervenció de: Renée Vivien | 01-10-2010


On és la màgia de l'amor,
la bogeria de viure a retop,
s'ha esvanit serena com
la passió que ens doblegava
immensa tots els sentits tibats
-Corda sublim de violí-
Encara em ressona la melodia
del teu cos famolenc cremant
voraç la carn d'allò que era,
abans d'esdevenir cendra i desig


Respostes

  • versets!!!
    perunforat | 01/10/2010 a les 17:33

    És dissabte i baixa el teló

    Subtilment, com de ziga zaga, lleu, dèbil, esmunyedissa
    Jeu, tímida, nena juganera
    el terra és fred, la pell calenta, les natges arrissades i el pèl en dansa

    per la finestra, s'abaixa la tarda fent tint d'ocres
    esculpint una primavera d'hivern caduca de verds

    ell la mira sense desig, repetint, una rere l'altra, mirades foragitades
    esberlant els solcs del temps amb impaciència

    per l'est s'agita la nit, refredant les parets nues
    s'aixeca insegura amb esperit de fulla seca

    amb veu cremada, no sentim el què l'hi diu, tampoc veiem on van
    sense cap llum encesa, l'espessa negror se'ls engoleix

  • Tardor
    Carme Cabús | 01/10/2010 a les 19:03

    Enjoiada de llum de cap al tard
    els ocres i els sienes irradies
    i damunt els colors de terra i fast
    el carbassa, alegre, hi entronitzes.

    Com una dona joiosa, a la saó,
    duus carícies als pètals i a les fulles,
    i de tant com les daura l'esplendor
    de la teva mà tendre, cau la fruita.

    I la pluja que ve a acaronar-te
    torna amb el seu ruixim la terra molla
    on s'enfonsen llavors, pinyols i grana
    expectants per donar brotada nova.

    Tu fas un pas cap el vent que es desvetlla,
    que ve vers tu, ardit, de la muntanya,
    i ell et corona amb gerdons i groselles,
    i saludeu, gentils, l'hivern que avança.

  • Corda de violí
    Renée Vivien | 01/10/2010 a les 21:12

    On és la màgia de l'amor,
    la bogeria de viure a retop,
    s'ha esvanit serena com
    la passió que ens doblegava
    immensa tots els sentits tibats
    -Corda sublim de violí-
    Encara em ressona la melodia
    del teu cos famolenc cremant
    voraç la carn d'allò que era,
    abans d'esdevenir cendra i desig
    • Corda de violí (Aquí, mercès)
      Renée Vivien | 01/10/2010 a les 21:27

      On és la màgia de l'amor,
      la bogeria de viure a retop?
      S'ha esvanit serena tal com
      la passió ens doblegava
      tots els sentits tibats
      -corda sublim de violí-
      Encara em ressona la melodia
      del teu cos famolenc cremant
      voraç la carn d'allò que era,
      abans d'esdevenir cendra i desig.


  • RE: Vet aquí
    marga | 02/10/2010 a les 18:38


    Quatre ratlles i
    Una dona!
    I m'ha fet pensar.

    Ser
    Tremolor, camins
    Errades, dreceres...
    Llamp de vida.
    Filosofà
    El sentit de la vida?
    Viure-la.
    Pàgines i més pagines,
    No re!
    I si la senda equivoques?
    Un gargot
    Cal llençar-ho.

    Demà guaitaré amb color.

  • Porta de tardor
    bellissima | 03/10/2010 a les 16:50

    T'acostes nova, tardor,
    nua i tota recollida,
    traiem jerseis de l'armari
    i el sol és daurat, i minva.

    A l'espatlla l'estiu penja,
    en cauen dies esplèndids,
    i les calors angunioses,
    i nits rodones, suspeses.

    Un neguit d'ocell pessiga
    l'adéu a l'estació encesa,
    de dies prometedors:
    em sabut viure-la plena?

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: