Convocatòria NanoRepte 1064: AMB FRANCO VIVÍEM MILLOR?

Sóc conscient que només alguns relataires ja jubilats estareu en condicions de basar-vos en experiències viscudes; la resta haureu de cercar la inspiració en llibres d'història o en el testimoni de pares o avis.

Un o dos nanorelats de no més de 20 paraules.

Teniu de temps fins diumenge, dia 8, a les 22 h.


Fora de concurs, us deixo vint nanoacudits (nanos narratius o assertius, que si tenen gràcia també seran admesos a concurs), per si us poden inspirar:

26 de gener: efemèride la caiguda de Barcelona en 1939.
Vaig néixer el 26/01/1947 a les 0:30h. Argumentant que l’hora astronòmica era 23:30h., l’avi provà d’inscriure’m el 25/01/1947, sense èxit.

Acarnissament terapèutic.
Sí, Franco morí al llit, però el gendre, Dr. Cristóbal Martinez-Bordiu, aconseguí que els seus últims dies fossin un infern.

Democràcia orgànica.
El règim franquista s’autoqualificava de "Democràcia Orgànica", on la representació s’exercia mitjançant les "entitats socials naturals": família, municipi i sindicat.

Dia de San José obrero (U de Maig).
Malgrat haver viscut vint anys davant del Camp Nou, només hi he estat un cop: una exhibició presidida per Franco.

Diario hablado de Radio Nacional de España.
Les notícies acabaven amb "Gloriosos caídos por Dios y por España: ¡Presentes! ¡Viva Franco, Arriba España!" i un popurri "Oriamendi-Cara_al_sol-Himno_Nacional".

El mite de la tercera via.
Les generacions que s’han lliurat del feixisme corren el perill d’imaginar que és una tercera via entre capitalisme i socialisme.

El partit únic.
En 1944, FET y JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacionalsindicalista) passà a anomenar-se Movimiento Nacional.

El súmmum del franquisme.
Era tan franquista que, fent el Camí de Santiago, abans d’arribar a Santiago de Compostela es desvià passant pel Ferrol.

La dreta espanyola no democràtica.
En l’Espanya constitucional sempre hi ha hagut nostàlgics del franquisme, nodrint sobretot les files del PP. Ara s’expressen votant Vox.

La Vall dels Caiguts (Cuelgamuros) I.
Traslladades totes les restes humanes i desallotjada la comunitat benedictina, s’obre un concurs d’idees per assignar al conjunt noves funcionalitats.

La Vall dels Caiguts (Cuelgamuros) II.
Podria ser un paradís del joc, com Las Vegas, a condició de fer embolicar la creu pels successors de Christo.

La Vall dels Caiguts (Cuelgamuros) III.
Podria servir per rodar l’enèssima versió de "King Kong", amb el protagonista escalant la creu en lloc de l’Empire State.

La Vall dels Caiguts (Cuelgamuros) IV.
Parc infantil Xupa-Xup, havent construït una cúpula geodèsica revestida de LEDs, de Ø=50m, circumscrita als extrems superiors de la creu.

La Vall dels Caiguts (Cuelgamuros) V.
La Fura dels Baus hi podria representar una versió gegantina de "La Passió", que deixaria petites les d’Esparraguera i Olesa.

Més que un joc de paraules.
Manuel Vázquez Montalbán va girar la frase "amb Franco vivíem millor" com un mitjó, dient "contra Franco vivíem millor".

Noticiario NO-DO: el mundo entero al alcance de todos los españoles.
En l’obligada projecció del NO-DO no hi podien faltar Franco inaugurant obres, processons de Setmana Santa o curses de braus.

Retòrica oficial obligada en el mitjans.
Un exemple típic, parlant de Franco i Sra.: "Sus Excelencias fueron recibidas con vivas muestras de entusiasmo y fervor popular".

Sanguinari i cínic.
A més de sanguinari, Franco era cínic. Se li atribueix la frase "Haga como yo, no se meta en política".

Tot foren floretes per al bàndol sublevat.
Des d’anomenar "Creuada" a la insurrecció militar (Pius XI) a qualificar Franco de "l’espasa més neta d’Occident" (mariscal Petain).

¡Una, Grande y Libre!
Espanya és una, perquè si n’hi haguessin dues tothom se n’hauria anat a l’altra.