Gràcies per les teves paraules! Però, no... no he canviat de nick. És l'únic que he tingut sempre :)

Al principi creia que havieu sopat plegats però en tornar a llegir el relat he vist que es tractava d'una intromissió d'aquelles que ens passen de tant en tant pel cap però que no gosem mai fer... M'ha agradat i m'agradarà seguir-te llegint, Charlotte! :)

Vaja! Jo crec que si abans de ficar-te al llit et prens un bon cacao amb carquinyolis somiaries amb els àngels i al dia seguent et menjaries el món sencer!!!

Una abraçada!!

Enganxes, Tiamat, enganxes molt!!

Una abraçada!

Em recorda situacions viscudes o somiades però per sort transitòries.

Gràcies pel teu comentari!

Gràcies pel teu comentari... m'ha fet conèixer la teva Lola i n'estic encantada. M'ha agradat molt. T'haig de dir que em costa una mica que els relats m'enganxin, però el teu ho ha aconseguit des del principi.

Ens seguim llegint (encara que trigui una mica a escriure)

Un relat molt sentit... No t'ho creuràs, però jo he viscut tot això amb la meva filla. M'ha fet gràcia.

Fins aviat!

Va ser bonic, doncs!
Jo també vaig sentir tremolor a les cames la primera vegada i vaig decidir no deixar-lo escapar mai. I encara el tinc... a estonetes.

Un petonet!

M'ha encantat! M'has fet riure i de debò! Em sembla molt ocurrent i molt graciòs.
Realment és un estil ben diferent... potser també té a veure amb el signe zodiacal?

Petons enfarinats... i anisats!

Violette

M'ha fet feliç el teu comentari.