COULIS DE FIGUES

Deus estar a les postres. Sí, veig que t’ha quedat un petit regalim de coulis de figues en el preciós clotet que adorna la teva barbeta. Et miro afamada i tu, després de tot l’alcohol que deus haver ingerit durant l’àpat, ni t’adones que portes la cara lleugerament tacada.

En la penombra del restaurant, m’acosto hipnotitzada per les traces de les postres que han quedat sobre la teva pell . Amb les dues mans t’agafo el rostre que m’atrau més que un imant, mentre la meva boca s’entreobre fins arribar al punt del meu desig situat amb precisió matemàtica al bell mig del teu mentó. La punta de llengua comença a tastar la dolçor del coulis de figues i la teva pell. La barreja és sublim. Paralitzat per la inesperada gosadia et sotmets involuntàriament permetent que la meva boca vagi lliscant per la teva barbeta tot resseguint el clotet que l’adorna. Em delecto. És exquisit. No ho havia tastat mai.

La tebiesa del teu alè m’invita a abandonar el dolç regueró per atènyer els teus llavis. Amb un cop de llengua atraparia la teva boca, però no ho faig: seria de mala educació no acabar-se les postres ofertes pel teu mentó. La meva boca ressegueix a fons el deliciós clotet; no n’ha de quedar ni un bri d’aquest àpat suculent . Me’l menjo amb fruïció. El devoro. Et devoro. Tant, que acabo clavant-te una mossegada que et fa sagnar breument. Les meves mans bens subjectes al teu rostre reprimeixen fermament l’instint de rebuig que et vol fer recular davant l’agressió que t’acabo d’infligir. Se t’escapa un gemec de dolor i plaer . Una mica sorprès i encuriosit, decideixes finalment no oposar resistència i tot inclinant el teu cap suaument enrere, em permets novament delectar-me i acabar en una bocada gloriosa, l’última dolça barreja sanguínia que m’ofereix l’exquisit clotet que puntua la teva barbeta.

....Acabo de descobrir la recepta que millorarà definitivament les postres que se serveixen en aquest restaurant...