Sopeta una...

Un relat de: violettemoulin

Què dius ara! Tants bolets has comprat? On vas a parar! Però si amb vint-i-cinc grams en tenim prou, home...

Au, posa'ls en remull, pela una ceba i pica-la ben fineta. Aquesta no, agafa la més grossa. Això! Aquesta és maca. I tu ratlla el tomàquet. No, home, no! No cal que sigui tan gros. Com diu en Pla, de tomàquet... una llàgrima.

Engega el foc i posa-hi la paella amb un fons d'oli. Ara, quan sigui calent tira-hi la ceba picada i la fulla de llorer. I una mica de sal. Així, una mica, no gaire, que el brou ja és salat. Remena bé, però amb la cullera de fusta sinó encara em ratllaràs la paella. No, no soc rondinaire... Calla i remena que has d'estar concentrat!

I tu, podries anar fent la picada. Pela vint ametlles torrades. Que per què vint? I jo que sé! Sempre s'ha fet així a casa! Quines preguntes de fer... Aixafa-les al morter amb una mica de sal, un gra d'all petit pelat i unes fulletes de julivert. Quantes? No sé... unes quantes, ja et dic... Ves picant amb la mà de morter... que quedi tot ben picadet.

Mmm... Quina olor, la cebeta... Ja està transparent, no? Sí...? Dauradeta, dius? Doncs va, ja pots afegir-hi el tomàquet ratllat.

Mentrestant, tu ves escalfant el brou. Uns tres quarts de litre, que avui serem quatre a taula.
I tu què vols ara? Ah! Ja està la picada? Doncs dilueix-la amb una mica d'aigua i si el tomàquet ja està confitat, tira-la al sofregit. Posa-hi una mica de pebre vermell. Un polset... Oh, quina olor, verge!!
Tu torra una llesqueta de pa. Sí, aquesta mateixa que va sobrar del sopar d'ahir... i cola els bolets... però no en llencis l'aigua. Talla'ls ben petits.

I ara, "al tanto": treus la fulla de llorer, bolques el sofregit al vas de la batedora, hi afegeixes l'aigua dels bolets i la llesca de pa torrat esmicolada i ho bats tot fins que quedi homogeni. Que què vol dir homogeni? Això... lligadet, que en dèiem abans.

Prou, prou! Ja està bé! Tira-ho a l'olla del brou i remena. Afegeix els bolets. I ara, tapa l'olla i deixem que cogui una mitja horeta a foc suau.

Va, espavileu! Enceneu la llar de foc i pareu taula, que sempre ho haig de fer tot jo, renoi!!

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Myself | 19-10-2007

    M'ha agradat molt. Tan actiu. Veia a la mare a la cuina. Tantes cuines i tantes mares! Felicitats!

  • Curiosa.[Ofensiu]
    pellpintada | 25-04-2007

    Prou curiosa la forma que tens d'explicar-nos una recepta de cuina. I quant el tomàquet, tens tota la raó: una engruna és suficient. Recordo el llibre de Pla, "El que hem menjat", que és un dels meus preferits. Ens veiem per aquí.

  • Si que fa venir gana[Ofensiu]
    NEULA | 24-01-2006

    endavant

  • Sembla la meva mare![Ofensiu]
    CATALANA_11 | 23-12-2005

    Déu meu!Idéntic!La meva mare i les seves contínues queixes... Ha sigut molt divertit llegir aquest relat!
    M'ha recordat el dia que la meva mare em va ensenyar a fer una truita (la veritat és que no en fa molt... És el que tenim les noves generacions!Som tots uns inútils!)
    Realment m'ha agradat molt. Felicitats per aquest relat tan diverit!

    Bon Nadal!

    CATALANA_11

  • jo m'he imaginat[Ofensiu]
    peres | 23-12-2005 | Valoració: 10

    més aviat la cuinera que parla tota sola amb ella mateixa, imaginant un munt de marmitons i marmitones al seu costat, uns més espavilats que altres, i que va treballant d'aquesta manera perquè així troba més entretinguda la feina. He pensat que devia ser això quan diu que serien quatre a dinar. I també ho he pensat perquè de vegades jo treballo així, molt manaire, alguns dies que estic sol. Parlar d'aquesta manera ajuda a treballar de pressa, a ordenar el cap, a no deixar-se res... i a fer que la feina sigui més entretinguda.

  • Recepta comentada[Ofensiu]
    Biel Martí | 22-12-2005

    He imaginat tota l'estona el cuiner o cuinera (tant li fa, però jo hi veia una àvia amb cara de persona alegre però exigent) donant les instruccions, mentre un grup de néts i nétes s'afanyaven a aprendre un plat de tradició familiar. Se m'ha fet la boca aigua i, si ningú mira, em copiaré la recepta per fer-la a casa. La manera com la volques de la boca del cuiner/a, és original i et manté el somriure constant. Bona cuina!

    Biel.

  • Renoi...[Ofensiu]
    AVERROIS | 22-12-2005 | Valoració: 10

    ...encara no he dinat i m'has fet delir d'alló mès. Es podria dir que mentre llegia podia sentir una oloreta, umm!!
    A casa en tinc una que ja li agradaria treballar tant com la protagonista. Una abraçada.

  • BONISSIM...![Ofensiu]
    primavera | 22-12-2005 | Valoració: 9

    m'ha agradat molt llegir aquest relat, doncs esta escrit d'una manera que fa passar una bona estona al lector... i sobretot la frase final , segurament el plan que has preparat o millor dit redactat he de estar BONISSIM!!
    FELICITATAS!!... i bon profit!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de violettemoulin

violettemoulin

4 Relats

30 Comentaris

6577 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50