Cercador
Vandalisme
Un relat de: TiamatEl metro va ple: és hora punta. Tots els passatgers esperen amb il·lusió arribar aviat o bé a la seva parada o bé a alguna on baixi la majoria de gent.
Una dona, una executiva, del segon grup, està distreta llegint el diari que li han donat a l'entrada i no s'adona que dos homes li treuen el moneder i el mòbil de dins la bossa.
Quan el metro ja va més buit, ella decideix consultar el mòbil, ha d'enviar un missatge i així ja el tindrà escrit abans de sortir.
Es comença a posar nerviosa quan s'adona que no hi és. Es palpa les butxaques, torna a remirar dins la bossa, intenta fer memòria per on se'l pot haver deixat, però ràpidament pren consciència del que ha passat i deixar anar un llarg i melodiós:
- Mecagoentooooooooot.
Uns quants passatgers es giren, però no li fan gaire cas.
- Hòsssssstia - exclama - que m'han robat, collons, m'han robat!!!
I enfurismada, dóna una empenta a un home que se la mirava. Aquest intenta mantenir l'equilibri, però la dona s'hi torna a abraonar i l'agafa per les solapes de l'americana.
- M'han robat el moneder i el mòbil!!! El moneder i el mòbil!!!!!!! - crida mentre sacseja l'home, que mira a un costat i a l'altre espantat. Finalment, la dona el deixa anar, agafa la bossa i la rebot contra el terra. Mentre el contingut de la bossa s'escampa rodolant, ella aprofita per donar-li una cossa i estampar-la contra la porta del metro. La noia que estava recolzada allà, s'aparta amb els ulls oberts com unes taronges.
La dona segueix cridant, insultant, donant empentes a tothom. Finalment, ningú sap gaire d'on, treu una barra de ferro i comença a colpejar els seients de plàstic i les barres per agafar-se.
- Aaaaaaaaaaaaaaaaaaargh, merdaaa, hòstia puta, però quins collons que tenen, la mare que els va pariiiiiiiir!!!!
I segueix destrossant els seients i els vidres del vagó de metro.
La resta de passatgers, al veure aquella dona amb el pentinat desfet, la faldilla pujada per sobre els genolls, el rostre desfigurat i la barra de ferro a la mà, s'aglopen al fons de tot, espantats.
Ella se n'adona i, enfurismada contra el món, corre cap a ells amb la barra aixecada. Aquests es protegeixen la cara amb el braç i un cop és davant d'ells, la dona es queda clavada amb la barra just damunt dels seus caps.
Abaixa els braços, esbufega, descansada i murmura:
- Putus vàndals de merda...
El metro s'atura a la següent parada, ella deixa la barra al terra, agafa la bossa, s'arregla el pentinat, es posa bé la faldilla i baixa del vagó.
Comentaris
-
collons!!![Ofensiu]tuijosomu | 22-12-2005 | Valoració: 1
Quin canvi a meitat de relat! estic impressionat molt gratament, contnua així!
-
Molt bo.[Ofensiu]Jere Soler G | 14-12-2005 | Valoració: 10
Caram... Quan comences a llegir no deixes el relat fins al final, t'arrossega... Esdevé com la expressió de la ràbia de la vida qüotidiana rutinària uq e fa vessar la gota del vas... Està molt ben escrit...
-
Enganxes...[Ofensiu]violettemoulin | 13-12-2005 | Valoració: 9
Enganxes, Tiamat, enganxes molt!!
Una abraçada! -
perdó...[Ofensiu]Capdelin | 13-12-2005
he quedat tant acollonit al costat de la porta del metro que he pitjat una tecla de l'ordinador portàtil i el comentari s'ha tallat i ha quedat parcialment inserit...
segueixo...
doncs com et deia... lamento el que t'ha passat... però hi ha una cosa que em preocupa i em posa nerviós i terroríficament encuriosit: d'on collons has tret la barra de ferro, cagontooooot???! que l'altre dia em van xulimangar la jaqueta, les ulleres, la memòria i la dignitat i no vaig saber com defensar-me i anava donant copets amb el diari-gratis del metro...
tu portes una neurona de més, es diu "XISPA" o lluerna exòtica o espurna electrònica!
una abraçada! -
escolta. noia...[Ofensiu]Capdelin | 13-12-2005
no em matis... lamento el q
-
iiiundundunda![Ofensiu]L'anònim GharN | 11-12-2005
Ets de les poques persones de per aquí que no me'n canso de llegir! Segueix així, m'encanta com dius les coses!!
Pto -
jajajajjaa[Ofensiu]pseudo | 11-12-2005 | Valoració: 10
Sort que aquell dia no hi era al metro (com si l'agafés sovint!!)
M'agrada tant l'estil humorístic com la manera que està redactat.
Salut!
Valoració mitja: 7.5
l´Autor
321 Relats
1499 Comentaris
681430 Lectures
Valoració de l'autor: 8.87
Biografia:
també al bloc d'europa de l'esttransiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es
Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més
Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.
Últims relats de l'autor
- Martin (el sant)
- Un dia i mig a Belgrad
- Tres dinou (4a part)
- Tres dinou (3a part)
- Tres dinou (2a part)
- Tres dinou (1a part)
- Història en quatre temps
- 16 contes que comencen per la frase "Em treu la polla de dins"
- Per la nit
- Un conte curt fet a dins del metro
- Poema tendre entre Sant Celoni i Sils
- Sobre rebels sense causa i rebels amb causes estúpides
- Sobre arribar aviat a classe
- Records d'un carrer del meu poble
- L'edifici